Resultats de la cerca
Es mostren 210 resultats
Partido Sindical Laborista
Partit polític
Partit fundat al setembre de 1935 a Barcelona.
Es proposà la “constitución de un estado sindical-laborista que sea el centro de enlace de todas las fuerzas productoras y todas las operaciones funcionales de la propiedad” Dirigents Ramon Simó Cuspinera president i José Mora Ruíz vicepresident
Organització Feminista Revolucionària
Partit polític
Grup polític constituït a l’abril de 1977 per una escissió del Col·lectiu Feminista liderada per Lidia Falcón.
Es proposà de crear una organització capaç de participar en la vida política en defensa de l’ideari feminista En les eleccions legislatives de 1977 demanà el boicot El mateix any donà lloc al Partit Feminista de Catalunya
Lluita Internacionalista
Partit polític
Partit inscrit al setembre de 1999 (amb el nom de Lucha Internacionalista) amb seu a Barcelona i creat per militants del Partido Revolucionario de los Trabajadores.
Es proposa d’impulsar una alternativa socialista antiimperialista i internacionalista Concorregué a les eleccions autonòmiques d’aquest any a les circumscripcions de Barcelona la cap de llista fou Esther del Alcázar, Girona i Lleida i obtingué 469 vots
Federació per a la defensa de la Llengua i de la Cultura catalanes
Història
Associació cultural creada a la Catalunya del Nord (1980), sorgida de la dinàmica catalana enfront de la política francesa tendent, en aquell moment, a englobar-la dins d’una demarcació llenguadociana sota l’hegemonia de Montpeller.
Agrupa la gairebé totalitat d’associacions culturals catalanes del país, i es proposa accions tendents a la normalització de la llengua i de la cultura catalanes, molt ambicioses És un exponent de la revifalla catalanista dels anys setanta
Unidad Falangista de Cataluña
Partit polític
Partit constituït el 1979 (i legalitzat al setembre de 1980) a Barcelona.
Es proposà de difondre l’ideari falangista i d’aconseguir la unitat nacionalsindicalista Impulsors Antonio Pelegero i José Alejandro Mateo Concorregué a les eleccions legislatives de 1979 A Catalunya presentà candidatures al Congrés que foren retirades i al Senat Edità Unidad 1980
Conseil de l’Entente
Organització internacional creada el 1959 per Benín, Burkina Faso, la Costa d’Ivori i el Níger, aleshores en procés d’independització del domini colonial francès.
El 1966 s’hi incorporà el Togo Promoguda sobretot pel president ivorià, Félix Houphouët-Boigny, i sostinguda pel seu país, es proposa la collaboració mútua entre els estats membres per tal de promoure el desenvolupament econòmic de la regió La seu és a Abidjan
Partido Republicano de Confraternidad Española
Partit polític
Partit fundat a l’octubre de 1932 a Barcelona.
Es proposà “unir en su seno a los ciudadanos de las distintas regiones españolas no nacidos en Cataluña y residentes en su suelo y atender sus necesidades” Els líders foren Sebastián Fiol Batista president i Lorenzo Marín Hernández vicepresident Al juny de 1937 encara era actiu
Solidaridad Española
Partit polític
Partit creat per Antonio Tejero, executor del cop d’estat del 23 de febrer de 1981, per concórrer a les eleccions legislatives de 1982.
Es proposà aglutinar l’eventual suport ultradretà a la temptativa colpista fallida La seva existència no transcendí la convocatòria electoral, on aconseguí resultats electorals esquifits 2713 vots a Catalunya Els caps de llista a Barcelona i Tarragona províncies on es presentà fo-ren Bernardo Sánchez i Pedro Antonio Sáez
Organización Independencia Proletaria
Partit polític
Organització trotskista fundada al febrer de 1976 a partir d’una escissió del Partido Obrero Revolucionario de España.
Es proposà la construcció del partit revolucionari i la creació d’un front únic de classe que constituís un govern obrer i camperol Fou partidària del Comitè Internacional de Reconstrucció de la IV Internacional El 1977 s’integrà a l’ Organización Cuarta Internacional Edità Independencia Proletaria i Teoría Proletaria
La Ben Plantada
Obra de Xènius (Eugeni d’Ors), publicada a la secció Glossari de «La Veu de Catalunya» el 1911 i aplegada l’any següent en un volum.
És considerada el breviari del Noucentisme, i representa una reacció contra el Modernisme, contra l’espiritualisme lliure i anàrquic de Joan Maragall i, sobretot, contra el “pairalisme”, formes que a Catalunya havia pres el Romanticisme, i proposa un programa, gairebé eticocultural, d’exaltació del classicisme i de la tradició