Resultats de la cerca
Es mostren 162 resultats
el Corpus de Sang
Història
Nom amb què és conegut l’avalot de segadors del 7 de juny de 1640, episodi important en el desencadenament de fets que desembocaren en la guerra dels Segadors.
La permanència sobre el país i l’allotjament de tropes reials entrades a Catalunya a causa de la guerra amb França el 1635, després de la recuperació de Salses 1640, provocaren l’alçament de la població rural contra els terços El 22 de maig grups de revoltats entraren a Barcelona amb el pretext de perseguir uns soldats que havien incendiat l’església de Sant Andreu de Palomar, amenaçaren el lloctinent i posaren en llibertat el diputat militar Francesc de Tamarit, fet presoner sota l’acusació de no actuar convenientment per posar terme a la resistència de les poblacions a sostenir l’exèrcit El…
marquesat de sa Cova
Història
Títol senyorial concedit el 1789 a Ignasi Ferrandell i Gual, regidor perpetu de Palma, Mallorca, més tard (1802) amb grandesa d’Espanya.
Morí sense successió 1804 i heretà el títol la seva neboda Maria Francesca de Vilallonga-Mir i Ferrandell , segona titular, que canvià 1806 la denominació per la de Casa Ferrandell Passà als Villalonga, als González-Valerio i als Maroto
comtat de sa Cova
Història
Títol senyorial concedit en 1691-93 al mestre de camp mallorquí Francesc de Vilallonga i Fortuny, alcaid del castell de Bellver (Mallorca).
El seu fill i segon comte fou Jordi de Vilallonga i Velasco Passà als Silva, comtes de Cifuentes, i als Queralt, comtes de Santa Coloma
marquesat de Montortal
Història
Títol senyorial concedit el 1790 a Josep Tadeu Tejedor i Giudice d’Acharte, cavaller de Sant Joan i mestrant de València (1796).
Passà als Galiano i als Núñez-Robres
baronia de Picassent
Història
Jurisdicció senyorial donada per Pere III el 1364 a Pere de Boïl i de Castellar, senyor de Boïl, Llombai, Catadau i Millars.
Passà als Perellós, marquesos de Dosaigües, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, als Arróspide i als Trénor
baronia de la Roca
Història
Títol senyorial concedit sobre la senyoria del castell de la Roca (Vallès Oriental) el 1468 a Martí Joan de Torrelles i de Sentmenat
.
Passà el 1604 als Sentmenat, que es cognomenaren de Torrelles-Sentmenat Des del principi del s XVIII el títol roman vacant
Praguerie
Història
Nom donat a la rebel·lió senyorial francesa contra el rei Carles VII (1440), per la seva semblança amb la dels hussites de Praga.
Una part de la noblesa, inquieta pel progrés de l’autoritat reial, sobretot en l’aspecte militar, s’alçà, comandada pel duc de Borbó i el delfí Lluís, però fou derrotada pel rei i amnistiada
marquesat de Tortorici
Història
Títol senyorial concedit per Felip III de Castella, a Sicília, el 1609, a Lluïsa de Corbera, baronessa de Tortorici, muller de Mario Mastrilii.
Havia comprat la baronia de Tortorici a Frederic de Montcada el 1597 Els Montcada la tenien per enllaç matrimonial amb els Pullicino Anteriorment havia estat adquirida el 1371, per permuta amb el comtat de Novara de Sicília, per Vinciguerra d’Aragó, però fou confiscada al seu fill Bartomeu d’Aragó, acusat de deslleialtat, i fou incorporada a la corona
comtat de Fuentes
Història
Títol senyorial concedit el 1508 per Ferran el Catòlic a Juan Fernández de Heredia y Bardaixí, baró de Móra i senyor de Fuentes.
En morir 1677 el dotzè comte, sense fills, el títol passà als Torrelles, comtes de Castellflorit, que es cognominaren Fernández de Heredia Més tard passà als Moncayo, marquesos de Coscojuela de Fantova, i als Pignatelli
baronia de Font-rúbia
Història
Jurisdicció senyorial (antigament dita de Font Rubí i coneguda també com a baronia de Grabuac) que al sXVI pertanyia als Fiveller de Palou.
El 1590 una part passà als Torrelles i als Sentmenat i, a mitjan s XVII fou venuda a l’encant públic i l’altra part passà als Cardona, als Salvà, als Ivorra Copons de la Manresana i als Pinós
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina