Resultats de la cerca
Es mostren 677 resultats
Sesplanes
Família de cavallers catalans a Grècia.
Els representants més coneguts foren Guillem Sesplanes , veguer i castellà d’Atenes que, el 1321, confirmà un acord amb Venècia, i Jaume Sesplanes , que rebé, del rei Frederic II de Sicília, donacions a Atenes que foren confirmades al seu fill Joan Sesplanes pel duc Joan II
tractat d’Alcáçovas
Història
Tractat signat el 24 de setembre de 1479, a la localitat portuguesa d’Alcáçovas (Alentejo), després de la batalla de Toro (1476), entre la princesa Joana, hereva de Castella, i el seu valedor, el rei Alfons V de Portugal, amb llurs rivals, els reis Isabel i Ferran.
Aquest acord assenyalà el final de la guerra de successió al tron de Castella, perquè Joana que es reclogué en un convent renuncià als seus drets i, en política exterior, ocasionà el repartiment de les zones d’influència a Àfrica entre els castellans Canàries i els portuguesos Açores, Madeira, Marroc, Guinea
Ciutat
Publicacions periòdiques
Revista cultural publicada a Manresa del 1926 al 1928, de la qual aparegueren vint números.
D’acord amb els criteris noucentistes, intentà elevar el to de les publicacions de caràcter local Hi aparegueren articles de pensament, creació literària, art, llengua, història i ciències Hi collaboraren, entre d’altres, Josep Carner, Agustí Esclasans, Pius Font i Quer, Josep M López i Picó, Lluís Nicolau d’Olwer i Octavi Saltor
Acadèmia Medicofarmacèutica de Barcelona
Medicina
Institució fundada l’any 1875, que desenrotllà les seves activitats al darrer quart del segle XIX.
El seu portaveu era l' Enciclopedia Médico-Farmacéutica Fou una de les pioneres de la creació dels collegis oficials de metges i farmacèutics, d’acord amb les directrius oficials i en contra de la majoria dels professionals del país d’aleshores El seu primer president fou Lluís de Marlès i de Cusà
Ajuntament de Barcelona
Dret
Corporació pública que, d’acord amb la legislació espanyola, representa, governa i administra els interessos propis del municipi de Barcelona.
L’origen de la corporació municipal es remunta al s XII i està relacionat amb el paper que exerciren els prohoms de la ciutat, cada vegada més important, els quals constituïren el Consell de Cent al s XIII L’Ajuntament té la seu a la Casa de la Ciutat de Barcelona
Consorci del Patrimoni de Sitges
Museologia
Ens públic creat al desembre del 1994 per acord de l’ajuntament de Sitges i de la diputació de Barcelona.
S'encarrega de la gestió, la conservació i la divulgació del Cau Ferrat, el Museu Maricel, el Palau Maricel i el Museu Romàntic Can Llopis, com també de les seves colleccions Els museus de Sitges, el Cau Ferrat la casa estudi del pintor i escriptor Santiago Rusiñol el Maricel de Mar que acull colleccions d’art des del romànic fins al s XIX, la pinacoteca i la collecció marinera d’Emerencià Roig, i el Museu Romàntic-Can Llopis casa del s XIX que inclou la collecció de nines antigues de Lola Anglada constitueixen el conjunt patrimonial més important i significatiu de la vila de Sitges L’any…
tractat de Viterbo
Història
Acord signat a Viterbo entre Carles I de Nàpols i Balduí II de Constantinoble el 27 de maig de 1267.
En canvi de la seva ajuda per a recuperar l’imperi, Carles I obtingué el principat d’Acaia i altres territoris
Societat de Biologia de Barcelona
Entitat creada el 1912 per acord de l’Institut d’Estudis Catalans com a filial de la Secció de Ciències.
Els primers president i secretari foren APi i Sunyer i Jesús MBellido, i la primera reunió científica tingué lloc el 1913 Des d’aquest mateix any publicà els Treballs de la Societat de Biologia de Barcelona , dels quals aparegueren 16 volums el dissetè editat el 1938 fou destruït per les autoritats franquistes el 1939 Els principals collaboradors de la societat pertanyien al Laboratori Municipal del Parc i a l’Institut de Fisiologia El 1938 tingueren lloc les seves darreres activitats En foren presidents Jesús MBellido, RTurró, Pere González, Pere Domingo, Lluís Sayé i Leandre Cervera Tingué…
Museu Diocesà i Comarcal de Solsona
Museu
Museu creat el 1982 per un acord entre el bisbat i l’ajuntament de Solsona i la Generalitat de Catalunya.
Bàsicament es tracta d’una remodelació de l’antic Museu Diocesà de Solsona fundat el 1896 pel bisbe Ramon Riu, i ordenat i sistematitzat per Joan Serra i Vilaró des del 1909 i també, a partir del 1913, pel bisbe Francesc Vidal i Barraquer, que li donà un gran impuls i en facilità la installació definitiva a la seu actual, el palau episcopal, construït a partir del 1776 Hi destaca la collecció prehistòrica estacions hallstàttiques de Merlès i de Tiurana, mina de coure de Riner, materials de tres poblats ibèrics i de coves i de sepulcres de la comarca i, de l’art medieval, les pintures murals…
pla Young
Història
Nom de l’acord, proposat per Owen D.Young (1874-1962) i subscrit l’any 1929, per tal d’establir de nou les normes de les reparacions de guerra que els alemanys devien als aliats, puix que no s’havia acomplert l’acord anterior pla Dawes).
Hom donava 59 anys de termini per a pagar els deutes, que prèviament havien estat reduïts La crisi econòmica del 1929 anullà aquest pla, i la conferència de Lausana de l’any 1932 confirmà que les reparacions de guerra havien restat en via morta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina