Resultats de la cerca
Es mostren 13548 resultats
Caixa d’Enginyers
Economia
Societat cooperativa d’estalvi i crèdit fundada el 1967.
Amb uns 200000 socis 2020, desenvolupa l’activitat al territori de l’Estat espanyol, bé que sobretot a Catalunya Té la seu central a Barcelona, i està orientada a donar servei als professionals, ja siguin enginyers o d’altres professions És l’entitat matriu del Grup Caixa d’Enginyers , que integra també Caixa d’Enginyers Gestió societat gestora de fons d’inversió, Caixa d’Enginyers Vida i Pensions societat gestora d’assegurances, reassegurances i fons de pensions, Caixa d’Enginyers bancassegurances…
combat d’Avinyó
Acció d’armes de la segona guerra Carlina (16 de novembre de 1848) ocorreguda prop d’Avinyó (Bages).
El general carlí Rafael Tristany hi derrotà el brigadier isabelí Manzano, que fou fet presoner juntament amb 700 homes de les seves forces El general Tristany fou recompensat amb el comtat d' Avinyó
Dramatúrgia d’Hamburg
Teatre
Recull d’articles (1767-69) de Lessing sobre teatre.
Anàlisi de les obres presentades al teatre d’Hamburg, es convertí en una exposició teòrica sobre l’art dramàtic Lessing hi defensa la preceptiva aristotèlica, critica Corneille i Racine i presenta com a model els drames de Shakespeare Hi propugna també que el drama ha de desenvolupar l’aptitud de l’espectador en la percepció dels esdeveniments i ha d’incidir en el moviment burgès d’alliberament
Renovadors d’Esquerra
Partit polític
Col·lectiu constituït el 1984, arran d’una escissió d’Esquerra Republicana de Catalunya [ERC] que criticava el seu acostament a Convergència i Unió.
En les eleccions autonòmiques de 1984 s’integrà a la coalició Entesa per l’Esquerra Catalana, amb Nacionalistes d’Esquerra i Independents per l’Esquerra Nacional Desaparegué el 1985, en participar en la fundació d’ Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra Dirigents Jaume Nualart, Martí Vilalta i Jaume Auqué
bisbat d’Eivissa
Demarcació de l’Església catòlica, amb seu a la ciutat d’Eivissa, que comprèn les illes d’Eivissa i Formentera, amb quatre parròquies al municipi d’Eivissa, disset a la resta de l’illa i tres a Formentera.
Creada el 1782, segregada de la diòcesi de Tarragona, depengué d’aquesta província eclesiàstica, fins que passà a la de València el 1851 Els primers bisbes, Manuel Abab y Lasierra, Eustaquio de Azara i Climent Llocer dugueren a terme la divisió de les dues illes en parròquies, la construcció de noves esglésies, reformes a la catedral, creació del seminari, etc, i exerciren una important activitat en els camps social i econòmic El concordat del 1851 suprimia el bisbat i l’agregava al de Mallorca L’agregació, tanmateix, no es féu efectiva, i la diòcesi fou regida per vicaris…
principat d’Astúries
Història
Títol dels fills primogènits i hereus dels reis d’Espanya.
Fou fundat, com un mayorazgo dels hereus de la corona, el 1388 per als fills legítims i primogènits dels reis de Castella i Lleó per Joan I, que l’atorgà al seu fill Enric El títol és portat novament d’una manera oficial pel príncep hereu d’ençà del reconeixement oficial que en fa la Constitució de 1978
regne d’Israel
Història
Monarquia unida de deu de les dotze tribus del poble d'Israel, en contraposició al regne de Judà, sorgida d’ençà del cisma de Jeroboam (~931 aC).
Aquest establí la nova capital de primer a Siquem i després a Tirça actual Tel el-Far'a i installà un santuari nacional a Dan per a les 10 tribus que el seguiren Al sVIII aC el regne era dividit en districtes El govern dels 20 reis que, en diverses dinasties, se succeïren al tron d’Israel es caracteritzà per l’apostasia del culte de Jahvè, a favor del de Baal, la injustícia social i la intriga política Fora d’uns períodes de calma i d’èxit comercial, el regne restà sota la pressió constant dels enemics externs Jeroboam I 931-910 aC lluità sovint contra Roboam de Judà i sofrí una invasió…
regència d’Urgell
Història
Organisme de govern dels reialistes, revoltats contra el règim constitucional, instituït a la Seu d’Urgell després de la presa d’aquesta ciutat per El Trapense (juliol del 1822).
El 15 d’agost fou instituïda oficialment, a partir d’una Junta Superior Provisional de Catalunya, i era formada per l’arquebisbe preconitzat de Tarragona, Jaume Creus, per Bernardo Mozo de Rosales, marquès de Mataflorida, i per Joaquim d’Ibáñez-Cuevas, baró d’Eroles Si bé l’arquebisbe Creus en detenia la presidència, el marquès de Mataflorida en fou la veritable ànima, mentre que el baró d’Eroles s’ocupava principalment de convertir les partides de guerrillers en un exèrcit organitzat, tasca que li resultà impossible D…
dieta d’Espira
Història
Dieta celebrada a la ciutat alemanya d’Espira diverses vegades.
La primera, convocada per Carles V el 1526, després de la victòria de Pavia, decidí que fins a la celebració d’un concili cadascú es podia comportar en consciència davant Déu i l’emperador, i que la religió del propi territori restava a la lliure determinació de cada senyor La segona, celebrada el 1529 març-abril, presents els 7 electors, decidí que l’edicte de Worms tenia validesa i abrogà la dieta anterior On havia entrat la reforma, doncs, hom no podia fer més innovacions hom sollicità, així mateix, un concili a Alemanya, i foren prohibides les doctrines contra l’eucaristia…
tractat d’Alagó
Història
Tractat celebrat l’agost de 1136, entre Alfons VII de Castella-Lleó i Ramir II d’Aragó, el monjo, a la vila aragonesa d’Alagó.
Ramir II, amenaçat pel papa, que volia que es complís el testament d’Alfons I el qual havia repartit el regne entre els ordes militars, oferí en feu a Alfons VII el “regne de Saragossa” per la seva banda, el rei castellà el donava a Ramir, però se'n reservava la tutela El naixement, aquell mateix any, d’una hereva, Peronella, i l’oposició dels nobles que Alfons VII esdevingués sobirà de tot Aragó, obligà a signar un nou tractat entre els dos reis, pel qual Alfons es quedava només Calataiud, Sòria i Alagó
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina