Resultats de la cerca

Publicà 40 números n'era director Eduard Boix i hi collaboraren, entre altres, Puig i Torralva, Miquel Duran i Tortajada, Joaquim Badia, VFe i Castell, RGumiel, GHuguet, JNavarro i Cabanes, JMEscuder i LCebrià i Mezquita Tenia caràcter polític i literari Les capçaleres eren d’Enric Pertegàs i de Sousa El succeí Renaiximent gener-març del 1908, publicació del Centre Regionalista

Era la “demarcación catalana del Partido Laborista de España”, fundat al desembre de 1944 per persones procedents de la CNT, que es definia democràtic i federal en l’estructura i les finalitats No era partidari de l’Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas i el 1947 propugnà un govern de transició integrat per personalitats de prestigi Mantingué activitat com a mínim fins el 1953 Edità Catalunya Obrera , Labor i un butlletí

Fundat el 1953 com a secció excursionista de l’Ateneu Castellarenc, el 1987 adoptà la denominació actual Disposa de seccions de muntanya, escalada, espeleologia, esquí, natura i fotografia Organitza duatlons, proves de resistència per muntanya com Els Cinc Cims i La Ruta de les Ermites, i caminades populars El 1961 organitzà la primera marxa de regularitat infantil i des del 1965 publica un butlletí mensual El 2010 tenia uns 750 socis

Fou fundat el 1996 com a capítol a Catalunya del Safari Club International, l’associació de caçadors més important del món, tant pel nombre de socis com per la qualitat dels seus projectes Té al voltant de 150 socis i els seus objectius són la defensa de la caça i la preservació del medi ambient Han editat quatre llibres en edició bilingüe català-castellà i trimestralment publiquen un butlletí

Fou una iniciativa catòlica collectiva que tingué la collaboració de diverses personalitats catòliques com Ildefons Gatell , que era president de l’Obra i fundador de la Biblioteca Popular Santa Anna Inspirada en l’Oeuvre des Bons Livres Cambrai 1820, tenia entre els seus objectius principals l’organització i la difusió de la premsa catòlica A partir del 1895 publicà en forma de butlletí un Repertorio de Buenas Lecturas

Ha tingut una actuació destacada especialment en les campanyes de defensa dels Aiguamolls de l’Empordà, del Delta de l’Ebre, del massís del Montseny, i en l’estudi de l’avifauna prepirinenca Aplega uns 800 socis, principalment de Catalunya edita trimestralment el butlletí intern “Verd”, i d’ençà del 1986 anima l’Escola de Naturalistes de Camp per tal d’iniciar els joves en les pràctiques naturalistes

Es proposava de fomentar la música catalana i de crear una Festa Anyal Catalana de Música, projecte que no reeixí Reuní una secció coral, amb la qual organitzà concerts, i publicà un “Butlletí de la Institució Catalana de Música” 1896-1900 imprès als tallers de “L’Avenç”, entitat que contribuí a sostenir-la, que per la seva actitud moderna i universal pot ésser considerada un precedent de la “Revista Musical Catalana”

Edità cartells i dos opuscles ENSPO Quaderns de doctrina potencialista o La massa és culpable Com a resultat de la seva confluència amb el grupuscle trotskista Movimiento Voluntad , ENSPO participà en la creació de la Plataforma Nueva Europa el 1988 i el seu butlletí fou Órgano teórico nacional-revolucionario europeo El 1989 se’n desvinculà s’apropà a Tercera Via Solidarista Posteriorment edità ENSPO Ens pel projecte occidentalista Òrgan teòric , núms 1-2, 1989

Fundada l’any 1884 per Josep Pleyan i de Porta, primer president, i Frederic Renyé i Viladot Durant els primers anys destacà per la campanya que dugué a terme sobre la protecció del patrimoni monumental A partir del 1885 publicà el Butlletí de l’Associació Excursionista Ilerdense La mort prematura de Josep Pleyan 1891 suposà un afebliment del moviment excursionista lleidatà El 1906 donà peu a la creació del Centre Excursionista de Lleida

Fou creat el 1928 amb diferents components d’entitats osonenques com el Grup Montagut, el Grup Montseny Cooperatiu i Els 8 Té seccions d’alta muntanya, bicicleta tot terreny i escalada Inicià la publicació d’un butlletí 1933 Després de la Guerra Civil, no es reorganitzà fins el 1947 Hi destacà l’alpinista Joan Colet, que formà part d’expedicions als Andes del Perú, el massís del Pamir Tadjikistan i l’Himàlaia