Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
València
Publicacions periòdiques
Revista mensual publicada a Barcelona del setembre del 1913 al del 1914, com a portaveu de la Joventut Valenciana de la ciutat.
N'aparegueren 11 números, amb capçalera d’Enric Pertegàs, retrats i dibuixos Dirigida per Robert Blanquer, hi collaboraven escriptors dels Països Catalans MASalvà, EGuanyabens, Santiago Cebrian, Eladi Homs, FPuig i Espert, MFerrandis i Agulló, Brauli Solsona, Costa i Llobera, Pere Coromines, Jacint MMustieles, FHernández i Casajuana, entre altres
Banda Simfònica del Centre Instructiu Musical l’Harmònica de Bunyol
Música
Banda fundada al 1888 amb el nom Banda La Primitiva de la Constància.
Després de la guerra civil, Josep Maria Cervera i Lloret en fou director i la seva tasca fou fonamental per a la consolidació de l’agrupació i la creació de l’Escola d’Educands N’han estat també al capdavant directors com M Rehués, E Panach, JM Morató, F Berenguer, M Carrascosa, M Puig i Yago, J Peñarroja, A Peinado, F Forés, L Sanjaime, A Blanquer i F Tamarit i Fallos Disposa d’una plantilla de 130 músics dirigits, des del 1999, pel mestre F Bonete Piqueras Ha obtingut importants premis
Conservatori Superior de Música Joaquim Rodrigo de València

Música
Institució fundada el 1879 per la Societat Econòmica d’Amics del País Valencià, amb l’ajuda de la diputació i de l’ajuntament.
Fou inaugurat a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, i fins el 1882 la docència s’impartí a la seu de la Societat i a l’Escola d’Artesans Aquest any s’installà en un edifici de la plaça de Sant Esteve que, al segle XX, amplià les dependències El 1979 es traslladà finalment a un edifici contigu a la Universitat Politècnica de València El 2010 inaugurà una nova seu Per a la creació del conservatori foren figures clau els mestres Salvador Giner i Josep Maria Úbeda, que en foren professors i també el primer i el segon director, respectivament Fou declarat conservatori oficial el…
,
K.L. Reich
Literatura catalana
Novel·la de Joaquim Amat-Piniella, publicada el 1963, versió original, i definitiva el 2001.
Desenvolupament enciclopèdic La novella evoca la vida inhumana d’un grup de deportats republicans espanyols i catalans, en un camp de concentració nazi, des de la seva arribada fins a l’alliberament dels supervivents per les tropes americanes, quatre anys i mig més tard, el 1945 Emili, el protagonista, és un deportat republicà destinat al camp de Mauthausen Gràcies al seu ofici de dibuixant, al qual es dedica fent obres pornogràfiques per als alemanys, pot defugir les feines de gran duresa que han de realitzar els seus com-panys Escèptic i pessimista, veu com el seu bon amic,…