Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Bragança
Família que donà nom a la quarta dinastia reial portuguesa (1640-1853) i a la imperial brasilera (1822-89).
El seu fundador fou Alfons, primer comte de Neiva i Faria 1377-1460, fill natural del rei Joan I, que fou legitimat el 1401 Esdevingué comte de Barcelos, i el 1442, primer duc de Bragança En produir-se la rebellió del 1640 contra els Àustria, el vuitè duc de Bragança, João II 1604-56, pujà al tron amb el nom de Joan IV de Portugal Des d’aleshores el ducat de Bragança fou privatiu dels hereus de la corona, fills de rei o reina En aquella època la casa de Bragança era la família més rica de tota la península Ibèrica, puix que posseïa tot un…
Bragança-Saxònia-Coburg-Gotha
Nom de la cinquena i darrera dinastia reial portuguesa.
Iniciada el 1853 per Pere V, el seu darrer representant fou Manuel II, destronat el 1910
comtat d’Arraiolos
Història
Títol feudal portuguès concedit sobre la vila d’Arraiolos cap al 1377 a Álvaro Pires de Castro, primer conestable de Portugal.
Nuno Álvares Pereira fou creat el 1387 segon comte d’Arraiolos, títol que el 1422 cedí al seu net Ferran, primer duc de Bragança Des d’aleshores tots els ducs de Bragança han estat comtes d’Arraiolos
principat de la Beira
Història
Títol de la casa reial portuguesa concedit per Joan V el 1734 a la seva neta Maria (després reina Maria I).
Fou privatiu dels primogènits dels prínceps del Brasil i dels primogènits del rei, des de la separació del Brasil D’entre els titulars cal destacar la princesa Maria Teresa de Portugal , muller de Carles V, pretendent carlí espanyol Actualment és portat per l’hereu del duc de Bragança, pretendent al tron portuguès
segona guerra Carlina
Història
Guerra civil, dita també guerra dels Matiners, que s’inicià pel setembre del 1846 i durà fins al maig del 1849.
Més que no pas una guerra estrictament carlina, fou una revolta catalana contra la dictadura dels moderats Ramón María de Narváez i contra un seguit de mesures que pertorbaven la vida del país quintes, aranzels, en la qual participaren, a més dels carlins anomenats en aquesta època montemolinistes , progressistes i republicans El projecte patrocinat, entre d’altres, per Jaume Balmes i Antoni Aparici i Guijarro d’unir les dues branques borbòniques amb el casament d’Isabel II amb Carles Lluís de Borbó i de Bragança, comte de Montemolín, fill i successor de Carles V Carles VI, per…
Partit Carlí de Catalunya
Partit polític
Secció catalana del Partit Carlí, originat per la reorganització de la Comunió Tradicionalista sota la direcció de Don Xavier de Borbó-Parma i de Bragança el 1966, que des de 1968 fou coneguda com a Partido Carlista o Partit Carlí, estructurat de manera federal.
La seva ideologia es basa en la concepció d’una societat pluralista, en un sistema de socialisme d’autogestió global en el marc d’un estat democràtic i federal L’òrgan sobirà del PCC és l’Assemblea General i l’òrgan màxim de direcció és el Consell Nacional, format pel secretarigeneral, els responsables de les Secre-taries de la Comissió Executiva i la representació de les sis vegueries en què s’estructurà el territori català Els afiliats s’integren en l’Agrupació Territorial de la seva residència i els responsables de totes elles formen el Comitè Comarcal El 1997 en sumaven un total de 586…