Resultats de la cerca

Fundat el 1928, fou impulsat per un grup d’estiuejants El mateix any organitzà un torneig amb un cartell comparable als millors torneigs de Barcelona El 1929 aquesta competició passà a formar part del nou minicircuit de la Copa Pirineus, que es convertí juntament amb el torneig de Sant Sebastià i el de Santander en un dels tres grans torneigs de l’estiu de l’Estat Després de la Guerra Civil fou refundat el 1949 en la seva localització actual Disposa de tres pistes de tennis una de terra batuda i dues de gespa artificial, pista de pàdel, d’esquaix, dues piscines i una pista poliesportiva La…

Fou fundat el 1973 La temporada 2000-01 pujà a primera territorial per primer cop El seu terreny de joc és el Camp de la Vila Té diversos equips de futbol de base

Fundat l’any 1934, els primers membres foren al mateix temps cercadors de pistes L’any 1943 el Club construí un refugi i un trampolí de salts al Bac de Can Pascal i collaborà en la construcció del xalet d’Ulldeter, d’un teleesquí a coll d’Ares 1965, i l’any 2000 fou un dels fundadors de l’estació d’esquí Vallter 2000 Té seccions d’esquí, muntanya, bicicleta tot terreny i surf de neu, i equips d’esquí alpí, esquí de muntanya corredors d’alt nivell de duatló i curses de muntanya Disposa de les installacions de l’estació d’esquí de Vallter 2000 Entre els seus esportistes destacà l’esquiador alpí…

Organitzat pel Club Tennis Camprodon, fundat el 1928, fou l’únic torneig pirinenc que subsistí després de la desaparició del concurs de Font-romeu i el de Vernet Destacat torneig d’estiu, hi participaren alguns dels tennistes més rellevants del moment Després de la Guerra Civil se’n celebaren tres noves edicions entre el 1949 i el 1951

Fundada el 1950, durant els primers anys organitzà competicions de tir al plat i tir al colom És la titular de vuit àrees privades de caça, creades l’any 1969, que ocupen 16000 ha de superfície entre els municipis de Camprodon, Setcases, Vilallonga de Ter, Llanars, Molló i Sant Pau de Segúries En la dècada de 1980 es va crear la Reserva Nacional de Caça de Freser – Setcases, que afecta la totalitat del municipi de Setcases i part del de Vilallonga El nombre de socis oscilla al voltant de 300, tot i que als anys vuitanta era lleugerament superior

No hi ha una periodicitat establerta així, la primera assemblea d’estudis tingué lloc el 1968 les actes foren publicades el 1972 per celebrar el desè aniversari de la creació dels Amics de Besalú Hi participaren estudiosos catalans i francesos, com ara els historiadors Santiago i Jaume Sobrequés o el lingüista Enric Guiter També hi collaborà Òmnium Cultural La segona assemblea 1973 se celebrà a Olot, la tercera, a Banyoles 1976 amb la collaboració especial del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, la quarta, a Camprodon 1980, i la cinquena, a Besalú 1983 per a commemorar el XXV…

Passà al s XVI als Descatllar, senyors d’Avià, al s XVII als Linyau o Llinau, cognomenats des d’aleshores Descatllar, i al s XVIII als Camprodon, marquesos de Sant Dionís, i finalment als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell

Com a senyoria, comprenia les ciutats de Girona, Vic i Manresa, les viles de Besalú, Berga, Camprodon i Sampedor, el vescomtat de Bas, Figueres i alguns altres llocs Al febrer del 1353 el rei Pere en segregà el vescomtat de Bas i el permutà amb la vila i vegueria de Cervera, prèviament erigides en comtat El decret fundacional vinculà el ducat de Girona a la persona del primogènit reial, i fou posseït per l’infant Joan fins al gener del 1387 En accedir a la dignitat reial, Joan I elevà el ducat de Girona en delfinat per concedir-lo al seu primogènit, l’infant Jaume Mort aquest per…

Fundat a Barcelona el 1968, el 1975 fou erigit canònicament com a institut eclesiàstic no collegiat amb una estructura interdiocesana El consell de direcció era integrat per un bisbe delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense, càrrec que detingué Ramon Torrella fins el 1996, que fou substituït per Jaume Camprodon un delegat de cadascun dels bisbats catalans un religiós una religiosa, i altres persones fins a un nombre màxim de quinze El càrrec de director recaigué, des de la fundació fins al 1993, en la persona de Joan Batlles i Alerm  i, posteriorment, en Francesc Pardo…