Resultats de la cerca

Entre el 990 i el 1035 els castells esmentats pertanyien als esposos Isarn i Illia, i entre el 1035 i el 1068, a llur fill Dalmau, marit d’Elisava La línia troncal de Castellfollit i l’Espluga fou iniciada per Hug I de Cervera , fill dels esmentats Dalmau i Elisava, que ja apareix alguna vegada 1038 amb el cognom Cervera Vassall de Ramon Berenguer I, rebé rendes sobre Cervera ~1060 i prengué part en l’assemblea de Barcelona 1071 que aprovà la redacció dels Usatges En fou fill Ponç I de Cervera , que es casà amb Beatriu, vescomtessa de Bas,…

Conté estrofes de caràcter popular que alternen amb fragments de caràcter culte, sens dubte aprofitant textos anteriors, entre els quals hi ha la Història de la Passió dels valencians Bernat Fenollar i Pere Martines, i potser un misteri anterior dit La Passió del Fill de Déu , que fou representat a Cervera anualment almenys del 1481 al 1518 Fou escenificada diverses vegades a l’església de Santa Maria i només per eclesiàstics fins el 1545, en què el concili de Trento prohibí les representacions a l’interior de les esglésies Era cíclica, és a dir, dividida en diferents episodis,…

Fundat el 1953, debutà en el campionat provincial de Lleida La temporada 1958-59 es proclamà campió provincial i aconseguí l’ascens al trofeu Gonzalo Aguirre Jugava al collegi dels Pares Claretians Durant la dècada de 1960 l’equip femení fou una referència del club L’any 1968, dirigit per Francesc Domènech, ascendí a primera divisió estatal femenina Entre el 1971 i el 1979 es mantingué a segona divisió estatal Des del 1976 jugà al nou pavelló d’esports Al final dels anys setanta l’equip femení desaparegué per falta de patrocinador El 1980 creà l’escola de bàsquet El 2010 tenia equip masculí i…

Fundat el 1916, sempre ha competit en divisions territorials d’àmbit català Ha jugat en alguna ocasió a preferent territorial, com en la temporada 2010-11 Disposa d’equips de futbol de base Juga al camp municipal d’esports

Fou fundada el 1984 i es dedicà a l’organització de sortides amb BTT i carretera de caràcter lúdic També obrí una escola de ciclisme El 2012 collaborà en la creació de la Marxa de l’Eix Transversal i organitzà la Marxa dels Murs Ha organitzat diverses edicions dels Campionats de Catalunya de fons 2004, 2010 i CRI 2001, 2009, 2012, a més de la prova final de la Copa Generalitat del 2007 Té una secció de triatló i organitza la Duatló de la Segarra

Fundat l’any 2000, fou impulsat per Raquel Domínguez a partir del club de majorets existent al municipi Participa en competicions catalanes i estatals, i el 2008 fou present al partit internacional Catalunya-França En destaca Àlex Jiménez López, que ha participat en Campionats del Món i en altres competicions internacionals

De l’antic hospital de Cervera, on radicava la comanda, resta part de l’església de Sant Joan, romànica el 1245 s’hi installà una comunitat de germanes hospitaleres com a evolució de les donades, que hi consten des del 1172, però la major part de la comunitat es traslladà a Alguaire Segrià

Fundat per Josep Armengol i Claudi Gómez el 1935 Entre tots dos aconseguiren fabricar i fer volar un avió que anomenaren Poll de cel Es federà a l’Aeroclub de Catalunya i construí un aeròdrom primari, que posteriorment fou utilitzat durant la Guerra Civil El 1985 es refundà i s’especialitzà en vol d’ultralleugers Disposa d’un aeròdrom amb camp de vol de terra dura i hangar També té una escola de vol

Comprenia les viles de Cervera del Maestrat, Sant Mateu del Maestrat, Traiguera, Sant Jordi del Maestrat, Xert, Canet lo Roig, la Jana, el Carrascal, Rossell i Càlig, i fou governada per un lloctinent del mestre de Montesa, capità del Maestrat Vell de Montesa, que residia al palau que posseïa el mestre a Sant Mateu del Maestrat i que fou anomenat, per això, governador de Sant Mateu

Com a senyoria, comprenia la vila i la vegueria de Cervera, i amb ells el rei Pere rescabalà el ducat de Girona , concedit dos anys abans a l’infant Joan, per la donació del vescomtat de Bas a Bernat de Cabrera El privilegi fundacional vinculà el nou comtat a la persona del primogènit reial i, de fet, fou posseït per l’infant Joan del 1353 al 1387 per l’infant Jaume, fill de Joan I, del gener del 1387 a l’agost del 1388 i per l’infant Pere, també fill de Joan I, entre el gener i l’abril del 1394