Resultats de la cerca
Es mostren 433 resultats
comtat de Vilamar
Història
Títol concedit a Sardenya el 1643 a Ignasi d’Aimeric i Camí, senyor de Villa Mara i Arbaci (Sardenya) i cavaller de Calatrava.
Continua en la mateixa família
comtat de Cardona
Història
Títol atorgat el 1375 al vescomte de Cardona Hug de Cardona per Pere III de Catalunya-Aragó; el vescomtat de Cardona era erigit així en comtat.
Durant el seu llarg govern 1334-1400, el patrimoni fou engrandit notablement amb la incorporació 1381 del vescomtat de Vilamur —títol que en endavant portarien els hereus del comtat—, de la rica i extensa baronia de Bellpuig 1386 i de la de Juneda L’adhesió del comte J Joan Ramon Folc de Cardona , fill i successor d’Hug II, a la nova dinastia després de la Sentència de Casp 1412 fou recompensada amb la resolució a favor del seu hereu, Joan Ramon Folc II, del plet sobre l’herència del comtat de Prades 1425 com a marit de la pubilla d’aquell comtat, Joana…
comtat de Prades

Els Prades, línia del casal de Barcelona
© Fototeca
Història
Títol i jurisdicció senyorial, erigits el 1324 amb el nom de comtat de les Muntanyes de Prades (que se simplificà més tard per l’ús) pel rei Jaume II a favor del seu fill, l’infant Ramon Berenguer, que després esdevingué comte Ramon Berenguer I d’Empúries.
Comprenia totes les torres, viles i castells d’Altafalla, Falset i Móra d’Ebre, els llocs de Marçà i de Pratdip i la resta de la senyoria de la denominada baronia d’Entença L’any 1341 Ramon Berenguer el permutà pel comtat d’Empúries amb el seu germà, l’infant Pere, comte de Ribagorça Pere I d’Empúries El castell principal del comtat —almenys per a la residència i administració— fou el de Falset Per entroncaments familiars, el títol passà als Cardona, comtes i després ducs de Cardona, als Aragó, als ducs de Sogorb i als comtes d’Empúries, als Fernández de Córdoba,…
comtat de Cocentaina
Història
Títol senyorial concedit el 1448 a Eiximèn Peris de Corella, conseller i coper major d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, els descendents del qual ben aviat foren cognomenats Roís de Corella
.
Passà als Dávila, als Benavides, ducs de Santisteban del Puerto, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli 1805 Al començament del s XVII el comtat comprenia la vila de Cocentaina i els llocs de l’Alcúdia del Comtat, Penella, l’Alqueria de Ferrís, Turballos, Gaianes, Alcosser i Muro del Comtat, nucli de la comarca anomenada posteriorment el Comtat
comtat de Luna
Història
Títol senyorial concedit el 1348 a Lope de Luna, senyor de Luna i de Sogorb.
Passà successivament a la seva filla i hereva Maria, muller del rei Martí I de Catalunya-Aragó, al seu net el rei Martí I de Sicília i al seu besnet Frederic d’Aragó i de Sicília Havent revertit a la corona, la vila de Luna fou concedida com a senyoria al governador d’Aragó Joan López de Gurrea i López de Gurrea, i finalment, a la seva neta Maria López de Gurrea-Torrelles i de López Gurrea-Torrelles, dita La Rica Hembra , que fou muller de Joan d’Aragó i Jonquers, primer duc de Luna Llur besnet Francesc d’Aragó i de Borja rebé 1608, en compensació per la pèrdua del comtat de…
comtat de Penyalba
Història
Títol concedit el 1646 a Carles Joan de Torres i Verdugo (mort el 1679), alcaid hereditari del palau reial de València i comanador de Museros a l’orde de Sant Jaume.
El succeí el seu fill Lluís Joan de Torres i de Centelles, que fou pare del tercer i quart titulars, Carles i Lluís Joan de Torres i Mingot de Rocafull El darrer es casà amb la seva cosina Maria Teresa Ferrer de Pròixida i de Pinós, a la qual deixà, per testament, el comtat Una vegada vídua, es tornà a casar, amb Vicente Fernández de Córdoba y Valderrama, i foren pares de la sisena comtessa, Maria Teresa Fernández de Córdoba i Ferrer de Pròixida morta el 1826, muller de Josep d’Aguiló-Romeu de Codinats i de Perpinyà, òlim Baciero i de Bryas, baró de Petrés El títol ha estat…
comtat del Castell
Història
Títol concedit el 1700 per Carles II a Feliu de Màrgens-Nin i Manca
sobre el castell que tenia a Sardenya.
El 1917 fou rehabilitat amb la denominació de comtat del Castillo de Vera
comtat de Plegamans
Història
Títol concedit el 1693 a Miquel de Clariana-Seva i d’Ardena
.
En lliurar-se-li el despatx 1698 li fou canviada la denominació per la de comtat de Múnter
comtat de Montalbo
Història
Títol concedit a Sardenya, el 1646, al cavaller Joan Esteve Massons i de Corella, baró de Posada, cavaller de Sant Jaume natural de Càller.
Passà als Nin Fou rehabilitat el 1929 com a comtat de Montalbo d’Aragó per Gabriela del Alcázar y Mitjans
comtat d’Anjou

Segona dinastia d’Anjou
©
Història
Títol concedit el 870 a Ingelger (mort el 888), fundador de la primera dinastia angevina
, de la qual sortiren els Plantagenet
que regnaren a Anglaterra.
El comte Folc V fou rei de Jerusalem 1131, i el seu fill Jofre V, dit Plantagenet , es casà amb Matilde, filla del rei anglès, i foren pares del rei Enric II d’Anglaterra El comtat restà unit a aquell regne fins el 1203, que fou confiscat pel rei de França i reunit a la corona Lluís VIII de França el deixà en testament al seu fill Carles, que fou el fundador de la Segona dinastia angevina L’esmentat príncep, el 1246, adquirí el comtat de Provença en casar-se amb la comtessa Beatriu, i el 1266 ocupà el regne de Nàpols i Sicília La política italiana iniciada per ell l…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina