Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
tractat de Viena
Història
Conveni establert a Viena que acabà la guerra de successió de Polònia (2 de maig de 1738, amb data del 18 de novembre següent) i recollí un seguit d’acords entre Àustria i Lorena, i entre França, Espanya, Nàpols, Sardenya i l’exrei de Polònia Estanislau Leszczynski.
Estanislau hi obtingué Lorena i el Barrois com a vitalici —mort ell, havien de passar a França—, i Lorena obtingué Parma, Piacenza i Toscana l’infant Carles —fill de Felip V d’Espanya— assolí Nàpols, Sicília i els Presidis de Toscana Àustria rebé el Milanesat, i Sardenya obtingué Novara, Tortona, Longha i Tesino La clàusula que reconeixia la pragmàtica sanció de l’emperador no hi fou ratificada per algunes potències
confederació de Bar
Història
Lliga nobiliària polonesa constituïda el 1768 sota la direcció de Michał Krasiński Kazimierz Pułaski.
Lluità, amb el suport de França, contra la intromissió russa en el govern del país i feu presoner el rei Estanislau II Poniatowski 1771, però fou vençuda el 1772 Poc temps després tingué lloc el primer repartiment de Polònia
Centre d’Esports Súria
Futbol
Club de futbol de Súria.
Fundat el 1911, destacà durant la dècada de 1920 guanyant el Campionat de Catalunya de tercera categoria 1926, 1928 Estanislau Basora es formà al club al principi de la dècada de 1940 Juga habitualment a segona territorial, tot i que també ha jugat a primera catalana Té diversos equips de futbol base i un equip femení Juga al camp municipal Riera del Tordell
guerra de Successió de Polònia
Història
Conflicte bèl·lic que del 1733 al 1735 enfrontà França i els seus aliats amb Àustria, Rússia i Saxònia.
A la mort d’August II febrer del 1733, la dieta polonesa elegí rei Estanislau I Leszczyński, candidat del partit nacional i de Suècia i França setembre del 1733 Rússia i Àustria respongueren ocupant Polònia i promovent una nova dieta a Varsòvia, que proclamà sobirà llur protegit, August III de Saxònia octubre del 1733 Llavors França s’alià amb Baviera, amb Sardenya —que cobejava el Milanesat, possessió austríaca— i, pel primer pacte de Família pactes de Família novembre del 1733, amb Espanya, que cercava dominis italians per als fills de Felip V i Isabel Farnese Mentre…
Vayreda
Família d’artistes i intel·lectuals.
Té la seva casa pairal a Olot Garrotxa, i els seus membres tenien el privilegi de ciutadans honrats de Barcelona Joaquim Vayreda i Vila , pintor, fou el fundador de l’ escola d’Olot de paisatge Germans seus foren l’escriptor i pintor Marià Vayreda i Vila i el botànic Estanislau Vayreda i Vila Fills de Joaquim foren l’escriptor Ramon Vayreda i Casabò i el pintor Francesc Vayreda i Casabò Fill d’Estanislau fou l’historiador Pere Vayreda i Olivas , i del seu altre fill Joaquim, casat amb una filla de l’escriptor Sebastià Trullol , naixeren l’escriptora Maria dels…
Poniatowski
Família noble polonesa, els caps de la qual, des del 1764, detingueren el títol de príncep.
Dels seus membres cal esmentar Stanisław Poniatowski 1676-1762, que intervingué en la guerra del Nord al costat de Carles XII de Suècia, Estanislau II de Polònia i Józef Poniatowski Viena 1763 — Leipzig 1813, defensor de la independència polonesa enfront de Rússia, ministre de la guerra del gran ducat de Varsòvia i general dels exèrcits napoleònics, mort ofegat quan cobria llur retirada després de la batalla de Leipzig Una branca de la família s’establí a França
Ateneu Polytechnicum
Associació fundada a Barcelona l’any 1924 per alguns dels professors destituïts de l’Escola Industrial de Barcelona (1924).
Els enginyers Josep Serrat i Bonastre, Rafael Campalans i Estanislau Ruiz Ponseti, entre altres, figuraren en la direcció docent mestres de taller i alumnes componien el consell de govern Durant alguns cursos donà acolliment als Estudis Universitaris Catalans, amb les classes de Pompeu Fabra, Francesc Martorell, Jordi Rubió i Balaguer i d’altres L’Ateneu organitzava, a més, cursos i conferències d’interès general, de caràcter gratuït L’activitat musical de l’Ateneu fou plasmada en l’organització de l’ Associació Obrera de Concerts
Vassé
Escultura
Família d’escultors francesos.
François-Antoine Vassé Toló 1681 — París 1736 fou deixeble del seu pare, Antoine, i de PPuget Treballà a la capella de Versalles i a l’ajuntament de Tolosa Llenguadoc, i decorà l’altar major de Notre-Dame de París i la xemeneia del Saló d’Hèrcules, de Versalles El seu fill Louis-Claude Vassé París 1716 — 1772 fou deixeble seu Li pertanyen una Venus dels jardins de Louveciennes, la Diana caçadora del palau de Potsdam, cinc busts de l’ajuntament de Troyes i el mausoleu d’Estanislau I de Polònia, a l’església de Notre-Dame-de-Bon-Secours, de Nancy
Biblioteca del Pavelló de la República
Historiografia catalana
Biblioteca fundada el 1996 amb els importants fons bibliogràfics i documentals de la Biblioteca Figueras i del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (que el 1977 havia recollit el de la Fondation Internationale d’Études Historiques et Sociales sur la Guerre d’Espagne, de Ginebra).
Està situada a l’edifici rèplica del famós Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París del 1937, que es troba al districte d’Horta de Barcelona La reunió de tota aquesta documentació ha permès la constitució d’una de les biblioteques especialitzades més importants del món sobre la guerra civil, el règim republicà i la derogació del franquisme, regida d’ençà del 1998 pels codirectors del Centre d’Estudis Històrics Internacionals CEHI, R Aracil i A Segura Consta de 108 000 monografies i opuscles, 14 500 publicacions periòdiques, 10 000 cartells 1 500 dels quals són de…
Unión Liberal
Història
Partit polític espanyol nascut d’una aliança electoral concertada entre alguns moderats i progressistes arran de la revolució del 1854.
El 1858 Leopoldo O'Donnell li donà forma definitiva La Unión Liberal governà durant el període de 1858-63 i de 1865-66, sempre sota la presidència d’O'Donnell Al marge de les corts, conspirà contra Isabel II i en favor del seu fill Alfons Participà en la revolució del 1868 i en el govern que en sorgí En morir O'Donnell 1867, el succeí com a cap del partit el general Serrano La major part dels afiliats a aquest partit seguiren Cánovas —que hi havia iniciat la carrera política— quan aquest fundà el Partido Conservador A Catalunya, tingué inicialment, gràcies al seu programa descentralitzador i…