Resultats de la cerca

Fou creat l’any 1970 per un grup de joves que, inspirats pels Tres Dies de Santigosa, decidiren organitzar una prova els dies posteriors als Sis Dies d’Escòcia de Trial El resultat fou els Tres Dies dels Cingles 1973, referent entre els trials internacionals de mitja durada Altres competicions organitzades són el Trial de Sant Feliu, el Trial de Gallifa, diferents proves del Campionat de Catalunya de trial, i, des del 2006, la Copa Catalana de clàssiques

Fou fundat l’any 1954 com a continuador de la secció ciclista de la Unió Esportiva d’Olot El primer president fou Luis Espuña A l’inici organitzà el Circuit del Barri Montolivet i la prova social del Trofeu de Cicles Planas Des de l’any 1955 organitza el Trofeu Festes d’Olot conegut en les primeres edicions com Gran Premi Pregó de Festes d’Olot i, posteriorment, com Memorial Gallifa, amb el recorregut Olot-Girona-Olot També collabora en arribades de la Volta a Catalunya

Aquesta conspiració, en la qual hi havia implicades nombroses persones militars, eclesiàstics i civils, no arribà a esclatar perquè un dels oficials italians de l’exèrcit napoleònic que havien de facilitar l’accés dels miquelets del Llobregat al castell de Montjuïc es posà al servei de la policia afrancesada i féu possible la detenció dels principals conjurats, cinc dels quals Joaquim Pou i Joan Gallifa —sacerdots—, Josep Navarro, Salvador Aulet i Joan Maçana foren jutjats per un consell de guerra i foren executats a la Ciutadella pel juny del 1809 El 1909 les seves restes foren…

Era organitzada pel Moto Club Cingles de Bertí El recorregut, de 45 km els dos primers dies i una mica menys el tercer, s’ha de completar en 7 h i 30 min i consta de 30 zones dues en pista coberta Es disputa entre els termes municipals de Sant Feliu de Codines, Gallifa, Sant Llorenç Savall, Caldes de Montbui, Sant Quirze Safaja i Castellterçol Durant la dècada de 1970 s’hi inscriviren prop de 300 pilots cada any, molts dels quals eren noms illustres del panorama internacional, com Andrews, Karlson, Burgat, Lejeune, Ahvala, Coutard, Edwards i Krahnstover Fou pionera a incloure…

El genearca conegut del llinatge és Arnau de Llupià , el fill del qual, Berenguer de Llupià , ja és esmentat del 1082 al 1091, i fou pare de Bernat de Llupià mort després del 1139, senyor de Llupià, que fou vescomte de Tatzó pel seu matrimoni amb Jordana de Tatzó, filla del vescomte Hug Foren pares d’Hug de Tatzó, senyor o vescomte de Tatzó mort després del 1140, i, molt probablement, dels germans Berenguer de Tatzó mort després del 1142, Ponç de Tatzó mort després del 1173, Bliger de Tatzó mort després del 1145, Patau de Tatzó mort després del 1156 i Bernat de Llupià , dit també de Tatzó…

L’obra L’obra evoca la Guerra Civil al front d’Aragó i a Barcelona, i també la postguerra a ciutat, des del punt de vista de diferents personatges En la primera part, les cartes de Lluís de Brocà descriuen la seva existència i la dels seus companys, Juli Soleràs i Cruells —tots tres amics i oficials republicans— al front d’Aragó Fill d’un burgès, Lluís vivia amb la Trini, filla d’uns anarquistes, amb la qual tingué un fill al front, s’enamora de manera apassionada d’una dona gran i amb dos fills, la Carlana, que l’utilitza per a falsificar una partida de matrimoni i regularitzar, així, una…

Després d’una certa vacillació quant a l’ús del cognom Queralt, aquest restà fixat ja arran de l’extinció del primer llinatge de Queralt El primer personatge d’aquest segon llinatge de Queralt a emprar aquest cognom és Pere de Timor, conegut també com a Pere I de Queralt mort després del 1167, castlà de Queralt i de Santa Coloma, fill d’Alarig de Timor, el qual, en fer-se monjo de Poblet, deixà en testament 1167 aquelles castlanies al seu nebot Gombau d’Oluja, malgrat tenir una filla, Ermessenda de Queralt El 1213…

En l’actualitat comprèn íntegrament la comarca d’Osona, el Moianès i el Lluçanès, la major part de les del Ripollès, el Bages i Anoia i part de les de la Selva, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Berguedà i la Garrotxa Els primers límits del bisbat foren fixats en una butlla del papa Benet VII del 978 i en l’acta de consagració de la catedral de Vic del 1038 en tots dos documents els límits resten imprecisos en arribar a l’Anoia segons el segon arriben fins al Segre, on faltava encara de reorganitzar la part de la…

Bisbat fins el 1964, fou erigida per la butlla Laeta animo en arquebisbat sense sufragànies, subjecte directament a la Seu Apostòlica L’arquebisbe continua assistint, però, a les reunions episcopals de la província eclesiàstica Tarraconense El 1118 els termes del bisbat, reflex d’un estat molt anterior, seguien al nord la línia que va des de Caldetes fins a Sant Marçal de Montseny —sensiblement la mateixa que separava els comtats de Barcelona i de Girona— a l’interior, la de Sant Marçal a la Brufaganya, passant per les línies de crestes de Sant Llorenç del Munt i de Montserrat —el límit,…