Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
La última cita
Cinematografia
Pel·lícula del 1928; ficció de min., dirigida per Francesc de Borja Gargallo i Catalán.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Editora Nacional Film Gaumont Barcelona ARGUMENT La peça teatral homònima de FGargallo GUIÓ FGargallo FOTOGRAFIA Jaume Piquer blanc i negre i escenes acolorides en Pathécolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Burgos INTERPRETACIÓ Elvira de Amaya Elvira, Luisita Gargallo Marujita, Rafael de Murcia Eduardo de Arteaga, Paquita Arroyo, Teodor Busquets Santiago Moreno Joaquín Bergia, Josep Acuaviva Trinquete, Teresa Calle, Eduardo Hugo Heusch el xofer ESTRENA Barcelona, novembre del 1928 sessió de proves 31121928, Madrid, 22041929 Sinopsi Eduardo,…
El profeta

El profeta
Escultura de Pau Gargallo (1933), de 2,35 m d’alçària.
Treballada en guix, per manca de recursos econòmics no fou fosa en bronze fins molt temps després de la mort de l’artista És la seva obra principal, en què treballà tota la vida en resten dibuixos previs molt primerencs 1904, i el 1926 féu l’important Cap de profeta , que ve a ésser l’immediat precedent de la gran peça Ha estat exposada en guix i després en bronze diverses vegades des del 1934 Nova York, Barcelona, Madrid, París, Amsterdam, Venècia, Duisburg, etc Els exemplars més coneguts són el del Musée d’Art Moderne de París i el del Museo Español de Arte Contemporáneo de Madrid
Pista
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista poliesportiva publicada mensualment a Barcelona del 1971 al 1973.
El seu director artístic era Santiago Gargallo i el director editorial, Emilio López Valls Prestava atenció a esports minoritaris, com les tres modalitats d’hoquei sobre patins, sobre herba i sobre gel, el patinatge, l’handbol o l’esquí nàutic Tractava especialment aspectes tècnics
Bateau-Lavoir
El Bateau-Lavoir , a Montmartre
© Fototeca.cat
Nom amb què és coneguda la casa on residí i treballà Picasso al barri parisenc de Montmartre (avui plaça Émile Goudeau), on s’instal·laren entre el 1909 i el 1914 els artistes més progressistes del moment.
Van Dongen i Picasso foren els primers, seguits després per Max Jacob, Juan Gris, Pau Gargallo, Manolo, Marc Orlan i André Salmon Aviat esdevingué quarter general i centre d’activa vida artística i de bohèmia, punt de reunió de pintors, literats, escultors i marxants d’art, aleshores tots encara joves i desconeguts Un incendi destruí l’edifici el 1970
Fundació Suñol
Art
Entitat sense ànim de lucre per a la difusió de la col·lecció de Josep Suñol i el foment de l’art en general.
Situada al passeig de Gràcia i en funcionament des de l’any 2007, la collecció Suñol inclou més de 1200 obres d’art contemporani d’artistes com Andy Warhol, Picasso, Joan Miró, Salvador Dalí, Antoni Tàpies, Man Ray, Pablo Gargallo, Alberto Giacometti, Luis Gordillo, Susana Solano, Eva Lootz o Jaume Plensa A la sala Nivell Zero, del carrer de Rosselló, s’hi desenvolupen activitats pràctiques i teòriques a l’entorn de l’art contemporani
Museu Municipal d’Alacant
Museu
Museu creat l’any 1978 per l’ajuntament d’Alacant a partir de la donació feta pel pintor Eusebi Sempere.
Situat a la Casa de l’Assegurada, construïda el 1685 com a dipòsit de blat de la ciutat, les colleccions del museu són formades per art contemporani, bàsicament gravat i pintura Hom hi pot contemplar obres de Víctor Vasarely, Joan Miró, Antoni Tàpies, Juan Gris, Juli González, Equip Crònica i molts d’altres, a més de l’obra de Sempere Quant a escultura, hi ha obres de Gargallo, Chillida i altres artistes del s XX
Cercle Maillol
Agrupació d’artistes catalans creada el 1946 a l’empara de l’Institut Francès de Barcelona.
La presidí Josep Maria de Sucre, i en formaren part, entre altres, Charles Collet, Alfred Figueres, Josep Hurtuna, Núria Picas, Ramon Rogent, Carme Serra i FPVerrié Inicià la seva actuació amb una exposició d’escultura Maillol, Casanoves, Clarà, Manolo, Gargallo celebrava reunions periòdiques, exposicions dels seus associats, i facilitava beques del govern francès per a estudiar a París Significà una revaloració de l’art jove enfront de les tendències pompières dominants Les seves activitats s’extingiren vers el 1960
Onomasticon Cataloniae
Ampli recull d’onomàstica que enregistra i explica etimològicament els noms de persona i de lloc, antics i moderns, emprats al domini lingüístic català.
És obra de Joan Coromines , amb la collaboració de Max Cahner , Joan Ferrer, Josep Giner, Joseph Gulsoy , Josep Mascaró , Philip D Rasico i Xavier Terrado La replega de materials durà del 1931 al 1994 i la publicació dels vuit volums de l’obra, del 1989 al 1997 El primer volum és dedicat a la toponímia antiga de les Balears, mentre que en els set restants els noms estan ordenats alfabèticament Conté més de 400000 topònims vius obtinguts oralment, a més d’algunes desenes de milers de noms de lloc antics, topònims estrangers i antropònims obtinguts de documentació escrita El darrer volum conté…
Escola Superior dels Bells Oficis
Pedagogia
Institució pedagògica creada a Barcelona per la diputació el 18 de maig de 1914.
Inspirada en l’escola d’art de Francesc d’A Galí i relacionada amb el Projecte d’una escola d’artesans de belles arts d’Esteve Monegal, inicià la seva activitat a l’octubre del 1915 El seu objecte principal era de formar personal apte per a la direcció artística dels obradors i manufactures d’art L’ensenyament es canalitzava a través de quatre grans especialitats les arts del jardí, les arts de la terra, les arts de la fusta i la tapisseria, mitjançant les assignatures dibuix - color, escultura, història de l’art i geometria descriptiva - perspectiva - ombres, dirigides, respectivament, per…
Dicen

Primer número de Dicen
© NET EC
Publicacions periòdiques
Futbol
Publicació de futbol en castellà creada a Barcelona el 13 de setembre de 1952.
Fou impulsada per Federico Pastor, Ricardo Albiach i José Luis Cano, membres de l’empresa Ediciones Rápidas, i dirigida per Julián Mir Alguns dels seus primers redactors foren Manuel del Arco, Joan Garcia Castell, María Luz Morales, Ricardo Pastor, Alfredo Rueda i Carme Trias de Bes Editada com a setmanari, tractava principalment l’actualitat del FC Barcelona i del RCD Espanyol L’èxit de la publicació feu que el 4 de febrer de 1965 es convertís en diari, adoptant el subtítol de “primer diario deportivo de la tarde” La segona època també s’inicià essent dirigida per Julián Mir Altres directors…
,