Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Banca Jover
Entitat bancària que té l’origen en els negocis iniciats el 1737 pels mercaders barcelonins Pere Jover i Joan Vidal sota el nom de Joan Vidal i Companyia —més tard Vidal i Companyia— a Valladolid (sucursal tancada el 1918) i Barcelona.
La societat disposava el 1760 d’un capital de 23 184 lliures i s’anà dedicant progressivament a la banca el 1863, en extingir-se la família Vidal, adoptà el nom de Jover i Companyia i establí Alfaro i Companyia Societat en Comandita, transformada posteriorment en Banca Alfaro i cedida a un consorci bancari A la mort de Josep Jover i Casas 1955, soci principal, la societat es transformà en Banca Jover SA El 1978 fou venuda al Banco de Santander, i el 1991 al Crédit Lyonnais, que arran de la normativa bancària de la UE el 1998 posà les seves filials de la…
marquesat de Gelida
Història
Títol concedit el 1896 a Joaquim Jover i Costas.
Ha passat als vescomtes de Güell
Estado Aragonés
Partit polític
Partit constituït a Barcelona al gener de 1934, sota l’impulsd’una anterior Unión Aragonesista, amb l’objectiu “de agrupar a todos los aragoneses que quieran ayudar a la defensa de los intereses de Aragón y a la implantación del Estado Aragonés dentro de la República Española”.
La Junta Directiva era formada per Gaspar Torrente Español president, Emilio Jover Aguilar vicepresident i Luis Porté Prats secretari Tenia una branca juvenil, la Juventud “Los Almogávares” presidida per Miguel Alcubierre, i un periòdic quinzenal, Renacimiento Aragonés 1935-1936 Deixà d’actuar el 1937
Escuderia Corso
Automobilisme
Entitat automobilística creada la dècada de 1940.
Fou impulsada per César Apezteguía, Salvador Fábregas, Francesc Gòdia i Juan Jover amb la finalitat de participar en proves internacionals, en una època en què era molt difícil sortir de l’Estat espanyol per participar-hi La seva vida fou curta, ja que les tres primeres curses en els circuits francesos d’Albi i Montlhéry i en l’italià de Torí no tingueren gaire èxit esportiu i econòmic
Acció Popular Catalana
Política
Partit polític de Catalunya, creat el mes d’octubre de 1934, adherit a la CEDA.
Fou dirigit especialment per Josep Oriol Anguera de Sojo, Lluís Jover i Nunell i Josep Cirera i Voltà Aconseguí un cert predomini entre alguns sectors de propietaris agrícoles en combatre, més durament que no pas la Lliga Catalana, la llei de Contractes de Conreu A les eleccions a diputats a corts de la República del febrer de 1936 formà part de la coalició del Front Català d’Ordre No obtingué cap escó
fets de Cullera
Història
Disturbis socials ocorreguts a Cullera pel setembre del 1911, en plena vaga general ordenada per la CNT.
El dia 19, persones no identificades donaren mort al jutge de Sueca Jacobo López de Rueda, a un oficial de jutjat i a un algutzir que efectuaven unes diligències sumarials La repressió fou dura vint obrers detinguts, sis dels quals foren condemnats a mort, entre ells Josep Jover, dit el Xato de Cuqueta Les incidències del procés i les acusacions de mals tractes als detinguts ocasionaren una forta campanya contra el govern, especialment periodística, en la qual es distingí l’advocat obrerista Eduardo Barriobero, que aconseguí la commutació de les sis penes de mort
Crédit Lyonnais
Economia
Banc francès, creat a Lió el 1863.
El 1888 establí una sucursal a Barcelona, amb motiu de l’Exposició Internacional És un dels primers grups bancaris francesos, i disposa d’una abundant xarxa internacional, a través de sucursals, participacions i filials, especialment als països de l’antiga Àfrica francesa, l’Amèrica Llatina i Europa Nacionalitzat el 1946, el 1991 absorbí la Banca Jover, les filials de la qual hagué de vendre el 1998 com a part del pla de sanejament per a superar la crisi en què entrà des de la meitat dels anys noranta El 1999, any en què els fons propis eren de 77 210 milions d’euros, hom n'…
Gran Premi de Barcelona
Automobilisme
Cursa automobilística celebrada al circuit barceloní de Montjuïc entre el 1966 i el 1968.
En la seva primera edició constà de curses en les categories de Fórmula 3 i Fórmula 2, els guanyadors de les quals foren el britànic Mik Beckwith al volant d’un Lola-Ford i l’australià Jack Brabham Brabham-Honda, respectivament El 1967 els guanyadors foren el francès Henri Pescarolo Matra-Cosworth i el britànic Jim Clark Lotus-Cosworth El 1968, la darrera edició, només constà de prova de Fórmula 2, que fou guanyada per l’escocès Jackie Stewart Matra-Cosworth Durant la seva existència també portà adjunta la denominació Trofeo Juan Jover i, a partir del 1968, prengué el nom de Copa…
Imatges i fets dels catalans
Cinematografia
Sèrie de vuit films en 35 mm per a sales comercials i en 16 mm per a usos pedagògics, produïda i realitzada per l’Institut del Cinema Català (ICC) amb l’ajuda de la Fundació Serveis de Cultura Popular i l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
La sèrie fou escrita per l’historiador Oriol Vergés, i els capítols foren rodats per diversos realitzadors Els títols de cada episodi 12 minuts expliciten els seus continguts "Orígens d’un poble Naixement de Catalunya" 1978-79, i "Corpus de Sang La revolta dels segadors" 1978-79, ambdós de Jordi Feliu "L’aventura de les Amèriques" 1979, de Manel Esteban "El camí de la desfeta" 1979-80, de Carles Jover "Del mall a la màquina" 1979-80, d’Eugeni Anglada "Anys decisius del sindicalisme a Catalunya" 1980, de Josep Maria Forn "Orígens del catalanisme polític" 1980 i "La Mancomunitat de…
Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
© Fototeca.cat
Museu
Museologia
Historiografia
Cinematografia
Museu de Terrassa, creat el 1984 gràcies a una iniciativa conjunta de la Generalitat de Catalunya, de l’ajuntament de Terrassa i de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya.
El 1990 li fou donada la categoria de museu nacional La seu central és l’antiga fàbrica Aymerich, Amat i Jover, a Terrassa, de més de 15000 m 2 , que actua com a coordinadora d’una xarxa de museus temàtics situats en diversos punts de Catalunya, com el Museu Comarcal de l’Anoia a Igualada, el Museu Molí Paperer de Capellades, el Museu del Suro de Palafrugell, el de la colònia Sedó d’Esparreguera, etc El 2006 obrí nous espais destinats a ampliar la seva oferta cultural de la seu central, al Vapor Aymerich, Amat i Jover, de Terrassa D’una banda, la mostra temporal de setanta…
,