Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Supermotard Móra d’Ebre
Motociclisme
Competició de supermotard disputada al Circuit de Móra d’Ebre.
Organitzada pel Moto Club Mórad’Ebre, puntua per al Campionat de Catalunya de supermotard i per a la Copa Catalana Acull les categories elèctric, FUN 30, 40 i 50, júnior CUP i CUP 250, open, promo 150, 65, 85, sènior CUP i SM Road júnior, màster i sènior
Club Esportiu Olímpic Móra d’Ebre
Futbol
Club de futbol de Móra d’Ebre.
Fundat el 1980 per fomentar el futbol de base, l’any 1992 es fusionà amb el Club Deportiu Móra d’Ebre, conservant la denominació del primer El CD Móra d’Ebre, precedent de la població fundat el 1920, començà a competir en campionats comarcals A l’agost del 1932 inaugurà el camp municipal d’esports i l’any 1954 es fusionà amb el Joventut Esportiva Móra d’Ebre, creat l’any anterior Al principi dels anys setanta jugà a primera categoria territorial La temporada 2010-11 jugà a segona territorial Disposa d’un equip femení i de nombrosos equips de futbol de base
Motor Club Móra d’Ebre Galatxo
Automobilisme
Motociclisme
Club de motociclisme i automobilisme de Móra d’Ebre.
Fou fundat el 1992, organitza proves de supermotard, escúters, minimotos i kàrting al circuit que hi ha al municipi Fora d’aquestes installacions, organitza competicions d’enduro i de quads Presidit des del 2009 per Antonio Falcó, tenia 176 socis 2012 Ha rebut els guardons de millor club de Catalunya en l’organització de kàrting 2009 i de supermotard 2010, i el premi a la qualitat de l’esport 2010
Caçafir
Caça
Fira de caça que se celebra a Móra d’Ebre.
Començà el 1988 en el paratge de Sant Jeroni, però al llarg dels anys ha canviat tres vegades de lloc Els promotors eren membres de la Societat de Caçadors La Caçadora de l’Ebre El nombre de visitants de les darreres edicions fou d’uns 5000 El nombre d’expositors oscilla entre 80 i 120, i venen de tot arreu Les dimensions de la fira superen els 25000 2 , ja que inclou diversos camps de proves, sobretot per a gossos
comtat de Prades

Els Prades, línia del casal de Barcelona
© Fototeca
Història
Títol i jurisdicció senyorial, erigits el 1324 amb el nom de comtat de les Muntanyes de Prades (que se simplificà més tard per l’ús) pel rei Jaume II a favor del seu fill, l’infant Ramon Berenguer, que després esdevingué comte Ramon Berenguer I d’Empúries.
Comprenia totes les torres, viles i castells d’Altafalla, Falset i Mórad’Ebre, els llocs de Marçà i de Pratdip i la resta de la senyoria de la denominada baronia d’Entença L’any 1341 Ramon Berenguer el permutà pel comtat d’Empúries amb el seu germà, l’infant Pere, comte de Ribagorça Pere I d’Empúries El castell principal del comtat —almenys per a la residència i administració— fou el de Falset Per entroncaments familiars, el títol passà als Cardona, comtes i després ducs de Cardona, als Aragó, als…
batalla de l’Ebre

Mapa de la batalla de l’Ebre
© Fototeca.cat
Militar
Acció militar, una de les més importants de la guerra civil de 1936-39, la més sagnant i pugnaç i també la principal de les lliurades per les forces de Catalunya.
Fou planejada com una maniobra diversiva destinada a interrompre l’ofensiva de les forces del govern de Burgos al País Valencià, consecutiva a la ruptura del front d’Aragó i l’arribada a la Mediterrània abril del 1938, maniobra que dividí en dues zones el territori republicà Aquest objectiu fou plenament atès Franco suspengué les operaciones contra València, concentrà forces al front nou i acceptà la batalla, jutjant que les tropes republicanes que havien travessat l’Ebre lluitarien en una posició difícil, amb el riu a l’esquena de fet, els pontoners republicans…
Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català
Literatura catalana
Entitats culturals i cíviques
Associació constituïda amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes l’any 2005, amb l’objectiu d’articular els projectes de custòdia, recerca i difusió del llegat tangible i intangible dels escriptors de la literatura catalana.
Forma part dels seus objectius, cartografiar el patrimoni literari català a través de les institucions que el vetllen i en promouen la lectura i els estudis Les seves àrees de treball són renovació i manteniment del portal wwwespaisescritscat , construcció i desenvolupament del Mapa Literari Català, difusió transversal del projecte Espais Escrits educació, turisme, cultura, espais naturals, mitjans de comunicació, etc i captació de nous associats arreu dels Països Catalans Actualment està formada per més de 50 associats d’arreu dels Països Catalans Caterina Albert i Paradís - Víctor Català…
Falange Española de las Jons
Partit polític
Partit falangista constituït a Madrid i liderat per Raimundo Fernández Cuesta, que el 1976 es presentà com l’hereu de l’organització liderada per José Antonio Primo de Rivera amb el mateix nom.
De fet, diversos collectius d’“esquerra falangista” i falangistes crítics amb la burocratització del Movimiento Nacional Falange Española Tradicionalista y de las JONS FET y de las JONS assajaren de legalitzar un grup amb la denominació de “FE de las JONS” a les darreries del franquisme, com els Círculos Doctrinales José Antonio CJA , el Frente de Estudiantes Sindicalistas FES o els seguidors de Manuel Hedilla, agrupats en el Frente Nacional de Alianza Libre FNAL Tanmateix, la denominació fou aconseguida oficialment al setembre de 1976 pel collectiu de Raimundo Fernández…
premis FAD
Disseny i arts gràfiques
Arquitectura
Conjunt de premis atorgats pel Foment de les Arts i el Disseny.
Consta de diversos trofeus, la majoria dels quals atorgats per les diferents seccions del FAD segons l’especialitat premis FAD d’Arquitectura i interiorisme, instituïts el 1958, que actualment són concedits per l’ARQUINFAD en els apartats d’arquitectura, interiorisme, espais exteriors i espais efímers premis Delta concedits per l’ADI-FAD des del 1961 premis Laus de disseny gràfic i comunicació visual, concedits des del 1964 per l’ADG-FAD premis Habitàcola per a estudiants d’interiorisme de l’ARQUINFAD des del 1988 premis Enjoia’t, de l’Associació d’Orfebres FAD des del 1996 Medalla ADI-FAD…
Premis Nacionals de Cultura
Entitats culturals i cíviques
Guardó que atorga anualment la Generalitat de Catalunya des del 1982 a persones o entitats per les aportacions o activitats més rellevants en cadascun dels respectius àmbits culturals, desenvolupades durant l’any anterior.
Descripció Són continuadors dels premis que la Generalitat patrocinà entre els anys 1932 i 1938, i són la distinció oficial més important en l’àmbit de la cultura a Catalunya Des del 2009 el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts CoNCA és l’ens que concedeix els Premis Nacionals El jurat és format per una vintena de personalitats dels diversos camps de la cultura El nombre d’àmbits als quals correspon cadascún dels premis ha anat variant al llarg dels anys L’abril del 2013 el govern de la Generalitat de Catalunya aprovà un decret pel qual es modificaven els Premis Nacionals de Cultura…