Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
baronia de Maials
Història
Títol concedit el 1754 a Procopi Francesc de Procopi Francesc de Bassecourt i de Thieulane
.
acció de Maials
Història
Militar
Batalla de la primera guerra Carlina (10 d’abril de 1834) en la qual les forces carlines de Manuel Carnicer foren derrotades per les columnes dels generals Carratalà i Manuel Bretón, comandants generals de Tarragona i de Tortosa, respectivament.
Els carlins tingueren mil cent baixes entre morts, ferits i presoners Ramon Cabrera s’hi distingí, en intentar de reagrupar les forces desbandades L’operació de Carnicer fou un intent d’unir les forces del Maestrat amb les que operaven al Principat, intent que ja no fou repetit en el curs dels sis anys de guerra següents
Reial Acadèmia d’Agricultura de Lleida
Agronomia
Institució fundada vers l’any 1763 pel corregidor de Lleida Procope François de Bassecourt, baró de Maials, que en fou el president.
Tenia per objecte l’experimentació agrícola en terres comunals sotmeses al projecte de repartiment previst pel rei el 1758 Les iniciatives per a artigar dutes a terme durant aquest any per la confraria de llauradors de Lleida al marge d’aquesta institució fan creure que la seva acció no fou gaire eficaç Sembla que l’acadèmia deixà d’existir amb la mort del baró de Maials, esdevinguda el 1765
baronia de Petrés
Història
Jurisdicció senyorial que, amb facultat reial, el 1410 fou vinculada per Andreu d’Aguiló, que l’havia comprada al rei el 1389 i hi havia començat a construir un castell.
Passà als Perpinyà, als Beneito, als Baciero, als Bassecourt, barons de Maials, i als Sandoval
primera guerra Carlina
Himne en honor de les forces d’Espartero per la presa de Morella, el 30 de maig de 1840, en un gravat de l’època
© Fototeca.cat
Història
Guerra civil (dita també modernament guerra dels Set Anys).
Motivada, d’una manera inmediata, pel plet successori plantejat a la mort de Ferran VII Pragmàtica Sanció, però la causa profunda de la qual era la divisió del país en absolutistes, que sostingueren la causa de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó Carles V, germà de Ferran, i en liberals, agrupats al voltant d’Isabel II, filla de Ferran i de Maria Cristina, representada per la seva mare com a reina governadora i regent durant la minoritat D’ací els noms de carlins i d’ isabelins o cristins donats als uns i als altres, respectivament La ruralia era absolutista, però no assolí a tot arreu la…