Resultats de la cerca

Durant els s XV i XVI els Mendoza acumularen importants dominis per terres de Castella i prestaren estimables serveis a la monarquia A l’inici del s XVII el patrimoni familiar comprenia més de 60 mayorazgos El tronc del llinatge foren els Mendoza, senyors de Llodio Àlaba, que a mitjan s XI passaren al servei de la casa reial de Castella i s’extingiren al s XIII En la primogenitura del llinatge els succeí una línia collateral que s’identifica amb la dels ducs de l’Infantado i que prosperà des que Pedro González de Mendoza collaborà a l’entronització dels…

El seu fill i segon comte fou el primer marquès de Mondéjar Íñigo López de Mendoza y Quiñones des d’aleshores fou el títol dels primogènits dels marquesos de Mondéjar Passà als Ibáñez de Segovia, als Bellvís de Montcada, als Álvarez de las Asturias-Bohorques i als Cotoner

El segon marquès fou el seu fill Francisco Hurtado de Mendoza y Cárdenas, lloctinent de València, governador de Milà i lloctinent de Catalunya El títol passà més tard als Ossorio de Moscoso

La grandesa d’Espanya fou reconeguda el 1520 al seu net i tercer duc, Diego Hurtado de Mendoza y de Luna mort el 1531 El 1633 passà als Díaz de Vivar, comtes del Cid, el 1686 als Silva, ducs de Pastrana, el 1770 als Álvarez de Toledo, marquesos de Tavara, i a la mort 1841 del tretzè duc, Pedro de Alcántara Álvarez de Toledo y de Salm-Salm , als Arteaga, marquesos de Valmediano i d’Ariza

Estigué vinculat al Regne de València des del 1494 com a Sentor de la vila d’Aiora i de la baronia d’Alberic —aquesta baronia fou coneguda també, més endavant 1707, amb el nom de marquesat de Cenete— Fou heretat per la seva filla Mendoza y de la Cerda, muller 1540 del duc de Calàbria Ferran d’Aragó passà als Silva, ducs de Pastrana, als Álvarez de Toledo, marquesos de Tavara, als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, i als Carvajal, i li fou reconeguda la grandesa d’Espanya el 1909 a favor del catorzè titular

En fou segon titular el seu germà Íñigo Fernández de Velasco y Mendoza mort el 1528, vencedor dels comuneros a Villalar i dels francesos a Logronyo o Hondarribia El seu besnet cinquè titular fou Juan Fernández de Velasco y de Guzmán mort el 1613, governador de Milà, president del consell d’Itàlia i ambaixador a Roma i a Anglaterra El net d’aquest setè duc fou Íñigo Fernández de Velasco y de Guzmán mort el 1696, governador de Galícia i Flandes El 1780, per una sentència, el títol passà, amb imposició de cognom i armes, a Diego Pacheco Téllez-Girón, duc d’Escalona i Uceda i marquès…

Passà als Ponts de Mendoza, comtes de Robres, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs d’Híxar

Més tard fou denominat ducat de Mandas i Vilanova Passà als Hurtado de Mendoza, als Zúñiga, als Pimentel, als Téllez-Girón, als Brunetti i als Fernández de Henestrosa

Passà per compra a Rodrigo Díaz de Mendoza, que el 1430 comprà a Joan II de Navarra la baronia de Benidorm Per enllaç passà als Fajardo, als Puixmarín-Rocafull, als Teijeiro, als Valda i als Bernuy

Casat amb la seva neboda Ana-Catalina López de Mendoza y de Ponts, baronessa de Sangarrén i, per tant, senyora de Robres Passà, per sentència i després d’un llarg plet, als Sesé, als Altarriba i als Catalán de Ocón