Resultats de la cerca

Els grups nacionalistes valencians de la Segona República eren molt entusiastes, però no tenien els coneixements elementals de la història i la geografia del seu territori Mateu i Llopis, aleshores un jove doctor en història de trenta-dos anys, confegí una petita obra destinada a examinar «allò que fon, i allò que és el PaísValencià», i posà les bases preliminars per a un posterior estudi en profunditat de la història valenciana, estroncat, com tantes altres iniciatives, per la dictadura de Franco L’obra consta d’una breu introducció, deu capítols i un curt epíleg…

Iniciat el 18 de maig de 1935 publicà 17 números després d’una breu interrupció reaparegué el 28 de març de 1936 i en publicà 4 més N'era director Josep Castanyer i Fons i hi collaboraven Miquel Duran, Vicent Garcés, Maximilià Thous i Llorenç, Enric Valor, Angelí Castanyer i Fons, Josep Mascarell i d’altres Representà la continuïtat de la línia d' Avant de servei al republicanisme valencianista, al marge dels partits, però favorable a la política del Front Popular

Fou creada amb motiu de les eleccions a Corts Valencianes del maig d’aquest any i amb l’objectiu de superar el 5% mínim establert que dona dret a obtenir representació En aquesta convocatòria la coalició era formada pel Bloc Nacionalista Valencià BNV, Esquerra Unida del PaísValencià EUPV, els Verds i Izquierda Republicana, i l’encapçalava Glòria Marcos EUPV Obtingué 7 diputats En les eleccions del maig de 2011, en què també es presentà conjuntament a les municipals, el BNV n’esdevingué el soci principal per la retirada d’EUPV, i hi hagué la inclusió de…

Desenvolupament enciclopèdic La idea que l’articula és la clara consciència de ser poble, d’escriure “des del poble”, des d’un passat de renúncies i amb una identificació amb la llibertat i la rebellia Representa l’esperit i les esperances albirades en el primer postfranquisme, però és una exacta narració poètica de la història del País Valencià i una justificació detallada de l’orgull de sentir-se’n fill És un cant èpic i vital que Estellés denominà «cant general del meu País» Cal destacar en el seu conjunt referències poètiques —Neruda, Baudelaire—, musicals i pictòriques la mar, Miró, el…

Ideològicament independent i autònoma en la seva gestió, és regida per una junta directiva elegida per l’assemblea general de socis i és assistida per una junta consultiva i una junta de fundadors En fou el primer president Joan Fuster , que el 1992 fou substituït per Joan Francesc Mira , el qual, al seu torn, deixà el càrrec el 1999 a Eliseu Climent L’any 2012 Joan Francesc Mira ocupà de nou la presidència fins el març del 2020, que el rellevà Anna Oliver Des de l’any 2012 Eliseu Climent, és el president fundador d’ACPV  La seva activitat està orientada bàsicament a donar suport a altres…

Sorgí de la convergència d’un primer partit homònim que tingué l’origen el 1972 en els Grups d’Acció i Reflexió Socialista, Socialistes Valencians Independents, Reconstrucció Socialista del PaísValencià i Agrupament Socialista Valencià Formà part de la Federació de Partits Socialistes 1976 Fou legalitzat pel març del 1977 Entre altres publicacions, tingué com a òrgan El Poble Valencià , que edità una vintena de números El 1977 es produí una ruptura entre dos sectors un que conservà el nom i un altre que utilitzà el d’Unitat Socialista, en…

Fou creat durant els anys 1962-63, i entre els seus dirigents hi havia VMiquel i Diego, RNinyoles, ESena i MViadel Un segon grup procedent de moviments cristians fou creat el 1962, amb la presència de VRuiz Monrabal, VDiego, FFayos i EEscrivà Finalment, antics membres de la Dreta Regional Valenciana s’incorporaren a la UDPV JMaldonado Almenar, JDuato Chapa, V Andreu i AEscrivà Al maig del 1964 UDPV signà un pacte amb Unió Democràtica de Catalunya per a la seva incorporació a l’Equip Democratacristià de l’Estat espanyol Al juny del 1965 celebrà el I Congrés, i el 1966 assistí a les Primeres…

Al començament s’hi afiliaren membres de la Unió Democràtica del PaísValencià de l’antic PSPV separats en fusionar-se aquest partit amb el PSOE, així com independents Tingué relacions amb la Internacional Liberal Els seus caps més rellevants foren Jesús Puig i Noguera passat després al PSOE, Francesc Agües, Andreu Banyuls i, sobretot, Francesc de Paula Burguera i Escrivà , secretari general fins el 1982 No aconseguí escons en les eleccions generals del 1979 i el 1982 En les municipals del 1979 aconseguí alguns regidors i batlles en poblacions de relativa importància…

Era integrada per tres sectors els seguidors d’Azaña, els radicalsocialistes i els valencianistes republicans La fusió d’aquests tres corrents es feu amb l’objectiu d’aconseguir l’autonomia del PaísValencià El 1935 un sector passà a Izquierda Republicana, i la resta s’integrà a Esquerra Valenciana el 1936

Els primers intents d’aconseguir un estatut d’autonomia començaren immediatament després de la proclamació de la Segona República Espanyola A aquest efecte fou redactat el text d’un avantprojecte, publicat pel juliol del 1931, sota iniciativa fonamentalment blasquista La negativa de nuclis republicans d’Alacant i de Castelló de la Plana a secundar-lo originà un enfrontament entre l’anomenada Conjunció de Partits, d’una banda, i la Dreta Regional i el PURA, de l’altra, que, si més no, limità la concreció política de les aspiracions estatutàries, cada dia més esteses El resultat de les…