Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
3 Hores de Ponts

Participant de les 3 Hores de Ponts
Federació Catalana de Motociclisme
Motociclisme
Competició de motociclisme offshore disputada anualment a Ponts des del 1981.
Coneguda també com les 3 Hores d’Hivern de Ponts, és la prova que dona el tret de sortida al Campionat de Catalunya de resistència en terra al principi d’any, normalment al mes de gener Organitzada pel Moto Club Segre al Circuit del Bosquet de Ponts, hi participen equips de dos pilots, júniors o sèniors, que poden competir en la categoria de 125 cc, quatre temps o superior A partir del 2010 s’organitzà en categories júnior, sènior i màster en les classes RS1 i RS2 per assimilar-se al motocròs
marquesat de Ponts
Pont
Construcció i obres públiques
Títol concedit el 1642 a Dalmau (IV) de Queralt i d’Alagó, tercer comte de Santa Coloma, baró de Ponts.
A la seva mort sense fills 1689 passà als Cardona-Borja, marquesos de Castellnou, als Solís, ducs de Montellano, als Gutiérrez de los Ríos, ducs de Fernán-Núñez, als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, marquesos d’Almonesir La baronia de Ponts havia passat als Queralt per successió dels Codina, que l’havien adquirit al s XVI
Ponts Club de Futbol
Futbol
Club de futbol de Ponts.
Fundat en una data incerta, l’any 1971 debutà en competicions oficials Sempre ha militat en categories territorials, i jugà a la primera catalana les temporades 1974-75, 1977-79, 1984-85 i 2006-10
Moto Club Segre
Motociclisme
Club motociclista de Ponts.
Es fundà el 1969 sota la presidència de Jesús Monsonís, a qui succeïren Valeri Viladrich el 1991 i, posteriorment, Lluís Capdevila Els germans Estanislao i Toni Soler estigueren al capdavant de l’organització de curses fins l’any 1985 Acull tres proves del Campionat de Catalunya de motocròs i dues del Campionat d’Espanya, i organitza el Motocròs de Bellpuig, prova puntuable per al Campionat del Món 2002-10 També organitza regularment el Trofeu Moto Club Segre i, des del 1977, l’Enduro del Segre al circuit de Ponts Pel club han passat pilots destacats com Oriol Mena, Iván…
Club Nàutic Mig Segre

El palista Toni Herreros, del Club Nàutic Mig Segre
Club Nàutic Mig Segre
Altres esports nàutics
Club de piragüisme de Ponts.
Fundat el 1977, està especialitzat en aigües braves, aigües tranquilles i ràfting Començà organitzant curses atlètiques, cursets de natació i cursets de monitors de piragüisme El 1978 participà per primera vegada en el Campionat de Catalunya de pista i el 1981 organitzà el primer Descens del Mig Segre El 1983 creà la secció d’atletisme i el 1988 la d’handbol A mitjan anys vuitanta els seus palistes guanyaren les primeres medalles en els campionats de Catalunya Com a club, es proclamà campió d’Espanya d’eslàlom 1991 El 2002 guanyà el Campionat d’Espanya de ràfting i fou segon en categoria…
comtat de Robres
Història
Títol concedit el 1646 a Bernat de Ponts i Turell (mort vers el 1662), natural de Barcelona, regent del Consell d’Aragó i cavaller de Sant Jaume (1643).
Casat amb la seva neboda Ana-Catalina López de Mendoza y de Ponts, baronessa de Sangarrén i, per tant, senyora de Robres Passà, per sentència i després d’un llarg plet, als Sesé, als Altarriba i als Catalán de Ocón
Enduro del Segre
Motociclisme
Competició d’enduro de Ponts.
Organitzada pel Moto Club Segre, és una prova inclosa en el Campionat de Catalunya i d’Espanya La primera edició es disputà l’any 1977 Fou internacional en tres ocasions 1991, 1999, 2011, l’última de les quals acollí la prova inaugural del Campionat del Món d’enduro, en la celebració del trenta-cinquè aniversari de la prova
marquesat de Vilanant
Història
Títol concedit l’any 1682 a Miquel de Salbà i de Vallgornera, senyor de Vilanant i del castell de Santiga, cavaller de Sant Jaume i lloctinent general de Mallorca.
Passà als Ponts de Mendoza, comtes de Robres, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs d’Híxar
vescomtat de Jóc
Història
Títol senyorial concedit l’any 1599 a Pere de Perapertusa i d’Erill (1573-1624), baró de Jóc, de Rebollet i de la meitat de Gelida, cavaller de l’orde de Sant Jaume.
Comprenia les localitats de Jóc, Finestret, Rigardà, Rodés, Saorle, Glorianes i Rupidera Passà el 1660 als Bournonville, marquesos de Risburg, als Ponts-López de Mendoza, marquesos de Vilamart, comtes de Robres, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs d’Híxar
comtat d’Aranda
Història
Títol concedit, el 1488, al noble aragonès Lope Ximénez de Urrea, sisè vescomte de Rueda, que en realitat era un Alagó del casal de Sástago.
La grandesa d’Espanya fou atorgada, el 1626, a Antonio Ximénez de Urrea i Manrique de Lara, cinquè comte d’Aranda el títol passà als Fernández de Heredia, que adoptaren el cognom Ximénez de Urrea després als Abarca de Bolea, i el personatge més rellevant fou el desè comte, Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza El títol passà als Silva, ducs d’Híxar, i després als Fitz James-Stuart, ducs d’Alba