Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Els Rocamora

Escena d' Oliu, el Petit Llenyataire , espectacle de Rocamora Teatre
© Rocamora Teatre
Companyia de titellaires de fil creada l’any 1982 per Carles Cañellas (Barcelona 1954), alumne de Pepe Otal.
Cañellas havia cofundat el collectiu artístic TIZ Teatre Independent Zuric, 1974-76, que, connectat amb el moviment provo, organitzà happenings , creacions públiques de poemes i altres activitats Cañellas fou membre del Grupo-Taller de Marionetas 1976-78, cofundà el Collectiu d’Animació 1978-80 i participà activament en la creació i direcció del Circ Cric com a dissenyador d’estructures, director tècnic i cap de manteniment 1980-81 Joan Miró, Joan Brossa i Harry VTozer li admiraren la utilització del titella de fil a la pista de circ Per la companyia Els Rocamora han passat…
vescomtat de Rocamora
Història
Títol concedit el 1848 a Marià de Rocamora (òlim Roca de Togores i Carrasco), primer marquès de Molins.
Continua en la mateixa família
marquesat de Rocamora
Història
Títol concedit el 1890 a Ferran Roca de Togores i Aguirre-Solarte, després segon marquès de Molins, en record de l’antiga senyoria dels seus avantpassats.
marquesat de la Pobla de Rocamora
Història
Títol concedit el 1867 a María Isabel Manuel de Villena y Álvarez de las Asturias-Bohorques, comtessa de Vía-Manuel i marquesa de Rafal.
Passà als Pardo i als Barroeta
comtat de la Granja
Història
Títol concedit el 1628 a Francesc de Rocamora i Maça, senyor de la Granja de Rocamora (Baix Segura).
Passà als Dávalos, als Pardo i als Agrela La senyoria de la Granja de Rocamora fou adquirida el 1462 per Jaume de Rocamora, senyor de Benferri
marquesat de Rafal
Història
Títol senyorial concedit el 1636 a Jeroni de Rocamora i Tomàs, senyor de Rafal (Baix Segura), de la Pobla de Rocamora i de Benferri.
Passà als Fernández de Heredia A la vuitena marquesa, Antonia Fernández de Heredia i Rocamora, comtessa de La Granja, li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1789 Passà després als Melo de Portugal, marquesos de Vellisca, i als Pardo-Manuel de Villena, barons de Monte-Villena El catorzè marquès, Alfonso Pardo y Manuel de Villena, marquès de Villa Alegre de Castilla, i diputat a corts, és autor, entre altres obres, d' El marqués de Rafal y el levantamiento de Orihuela en la guerra de sucesión 1706 Madrid, 1910
Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona
Indústria tèxtil
Museologia
Arts decoratives
Indumentària
Museu
Museu de Barcelona.
Té l’origen en les adquisicions de teixits que l’Ajuntament de Barcelona inicià el 1883 per fer un fons monogràfic, que vers el 1950 es convertiren en la secció de teixits del Museu d’Art de Barcelona L’any 1964 s’inaugurà el Museu Tèxtil a l’antic Hospital de la Santa Creu El 1969, amb la incorporació de la collecció de Manuel Rocamora, naixé el Museu d’Indumentària-Collecció Rocamora, al palau del Marquès de Llió, al carrer de Montcada El 1982 el Museu Tèxtil i el d’Indumentària s’unificaren, i el conjunt s’enriquí amb el Museu de les Puntes, que n'esdevingué una…
marquesat de Villamizar
Història
Títol concedit el 1599 a Juan de Sandoval y de Borja, net del jesuïta Francesc de Borja i d’Aragó, comanador de Morol i Carrión a l’orde de Calatrava i lloctinent de València.
Passà als Portugal, als Colón, als Nieto i als Rocamora
Club de Boxa Navarro
Boxa
Club de boxa del barri de Gràcia de Barcelona.
Creat l’any 1974 per Ángel Navarro, estigué actiu fins a la mort del fundador, a mitjan dècada de 1990 Disposava d’una sala coberta de 90 m², condicionada per a la pràctica de la boxa Alguns dels seus púgils més rellevants, campions de Catalunya, foren Joan A Rocamora, Josep Llora i Àngel Navarro
Catalunya
Publicacions periòdiques
Revista cultural i política, publicada en català a Buenos Aires.
Aparegué el 1930 amb caràcter mensual, i fou dirigida, successivament, per Lluís Macaya 1930-33, Ramon Canals 1934 - gener del 1936 i Ramon Girona 1936-46 El 1947 la dirigí Joan Merli, i donà molta importància a la illustració Suspesa temporalment, reaparegué el 1953, sota la direcció de Joan Rocamora, i perdurà fins el 1964