Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Atlètic Natació Torres de Segre
Natació
Club de natació i socorrisme de Torres de Segre.
Fundat el 1989, participa en els campionats de natació i de salvament i socorrisme provincials Des del principi del segle xxi organitza l’aquatló TorresdeSegre, dins el qual es disputa el Campionat Provincial de Salvament Aquàtic i el Trofeu Vila TorresdeSegrede natació Organitza també les jornades de la lliga d’estiu de clubs de Lleida
bisbat de Vic

Mapa del bisbat de Vic
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbat
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Vic.
En l’actualitat comprèn íntegrament la comarca d’Osona, el Moianès i el Lluçanès, la major part de les del Ripollès, el Bages i Anoia i part de les de la Selva, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Berguedà i la Garrotxa Els primers límits del bisbat foren fixats en una butlla del papa Benet VII del 978 i en l’acta de consagració de la catedral de Vic del 1038 en tots dos documents els límits resten imprecisos en arribar a l’Anoia segons el segon arriben fins al Segre, on faltava encara de…
séquia d’Alcarràs
Agronomia
Construcció i obres públiques
Antiga séquia, d’origen romà, que regava les terres del pla de Lleida, a la dreta del Segre.
És probablement, junt amb la séquia de Torres, de l’esquerra del riu, l’origen dels regs de l’horta de Lleida Prenia l’aigua vora les actuals comportes de la Canadenca i després de passar vora la ciutat anava a parar a Alcarràs Per tal de protegir les cases de Lleida contra les riuades del Segre, calgué reomplir-la el 1497
Associació Esportiva Natació × Tothom
Natació
Club de natació i de salvament aquàtic de Lleida.
Fundat el 1999, practica la natació esportiva, natació amb aletes, salvament aquàtic, triatló i bitlles En salvament participa en els Campionats d’Espanya i de Catalunya, i en natació esportiva en la Lliga d’hivern, la Lliga d’estiu i la Copa Nadal, entre altres competicions Pel que fa a la natació amb aletes, participa en els Campionats d’Espanya, de Catalunya i el Meeting Internacional Llengua Catalana, torneig del qual organitzà les edicions del 2009 i 2010 També pren part en l’aquatló TorresdeSegre
premis FAD
Disseny i arts gràfiques
Arquitectura
Conjunt de premis atorgats pel Foment de les Arts i el Disseny.
Consta de diversos trofeus, la majoria dels quals atorgats per les diferents seccions del FAD segons l’especialitat premis FAD d’Arquitectura i interiorisme, instituïts el 1958, que actualment són concedits per l’ARQUINFAD en els apartats d’arquitectura, interiorisme, espais exteriors i espais efímers premis Delta concedits per l’ADI-FAD des del 1961 premis Laus de disseny gràfic i comunicació visual, concedits des del 1964 per l’ADG-FAD premis Habitàcola per a estudiants d’interiorisme de l’ARQUINFAD des del 1988 premis Enjoia’t, de l’Associació d’Orfebres FAD des del 1996 Medalla ADI-FAD…
Cervera

Armes dels Cervera
Llinatge de l’estament noble, derivat dels senyors dels castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (després dit de Castellfollit de Riubregós) a l’alta Segarra, confí meridional del comtat de Cerdanya, tot i que tradicionalment hom creia que procedien dels vescomtes de Berga, a causa de la similitud de noms entre ambdós llinatges.
Entre el 990 i el 1035 els castells esmentats pertanyien als esposos Isarn i Illia, i entre el 1035 i el 1068, a llur fill Dalmau, marit d’Elisava La línia troncal de Castellfollit i l’Espluga fou iniciada per Hug I de Cervera , fill dels esmentats Dalmau i Elisava, que ja apareix alguna vegada 1038 amb el cognom Cervera Vassall de Ramon Berenguer I, rebé rendes sobre Cervera ~1060 i prengué part en l’assemblea de Barcelona 1071 que aprovà la redacció dels Usatges En fou fill Ponç I de Cervera , que es casà amb Beatriu, vescomtessa de Bas, i incorporà el vescomtat de Bas El 1079 rebé part…
Lliga Regionalista
Partit polític
Partit catalanista fundat el 25 d’abril de 1901 que fou majoritari en la dreta catalana fins el 1936 i predominant en la vida política de Catalunya entre el 1914 i el 1923. Aglutinà els sectors conservadors regionalistes i catòlics, sota el lideratge social de la burgesia industrial i dels propietaris agraris, amb una àmplia presència entre professionals liberals, comerciants i classes mitjanes i un rellevant suport del clergat. El 1933 es reorganitzà i adoptà el nom de Lliga Catalana.
Història 1901-1904 La Lliga Regionalista fou fundada per la unió dels joves professionals catalanistes del Centre Nacional Català CNC i dels principals dirigents del Foment del Treball Nacional i dels gremis de comerciants de la Unió Regionalista UR per tal d’afrontar les eleccions legislatives del 19 de maig de 1901 L’acord de constitució es féu públic després de les eleccions, en què, enfront de republicans i de monàrquics, presentaren una candidatura pròpia integrada per Bartomeu Roberti Yarzábal, Lluís Domènech i Montaner, Sebastià Torres Planas i Albert Rusiñol i Prats La “candidatura…