Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
home de Steinheim
Paleontologia
Crani trobat l’any 1933 a Steinheim, prop de Stuttgart, Alemanya.
Preneandertalià de l’interestadi Riss 1-2, presenta una mescla curiosa de caràcters de les races més modernes front bombat, poc tirat enrere, occipital arrodonit, etc i neandertalianes platicefàlia, torus supraorbital gran, obertura nasal ampla, etc amb trets més primitius
crani d’Orce
Jaciment arqueològic
Fòssil ossi trobat al jaciment de Venta Micena, al municipi d’Orce (Granada), l’any 1982.
Des del mateix moment de la troballa, aquesta resta fou objecte d’una gran controvèrsia, atès que no tothom coincidia en la identificació com a resta humana que li havia conferit el seu descobridor, Josep Gibert El Louvre de París i altres paleontòlegs de l’època es fonamentaven en la presència d’una cresta en el fòssil per a identificar-lo com a pertanyent a un ase Posteriorment, la troballa d’altres restes humanes a Europa amb una cresta i antiguitat semblant i, sobretot, noves anàlisis químiques confirmaren la naturalesa humana d’aquest fragment ossi, que han associat a un nen de cinc anys…
Regent
Diamant de gran duresa trobat a les mines de Partil, a l’Índia, vers el 1701.
El seu valor en brut era de 410 quirats i, un cop tallat, de 140,5 Fou comprat pel governador de Madràs, Thomas Pitt, que li donà el seu nom, el qual fou canviat per l’actual en comprar-lo el regent Lluís d’Orleans 1717 per a la corona francesa Adornà la corona de Lluís XV, el pom de l’espasa de Napoleó i la diadema de l’emperadriu Eugènia Actualment és al Musée du Louvre, a París
Sima de los Huesos
Cova del conjunt paleontològic d’Atapuerca (Burgos), declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
S'hi han trobat restes d' Homo heidelbergensis que han permès completar l’estudi de la seva demografia
cultura de Longshan
Prehistòria
Nom donat a una de les cultures neolítiques (~2500-1300 aC), que alguns historiadors creuen posterior a l’època Yangshao, caracteritzada per la ceràmica negra.
Es desenvolupà sobretot al N i a l’E de la Xina Hom n'ha trobat una ciutat a l’W de Shandang
lleó de Bocairent

Escultura del lleó de Bocairent
© Fototeca.cat
Escultura ibèrica de pedra representant un lleó (interpretat a vegades, erròniament, com a lleona).
Fou trobat per atzar a la Lloma de Galbis, del terme de Bocairent Vall d’Albaida, on sembla que existí un poblat ibèric, que no ha estat investigat Ara es conserva al Museu de Belles Arts de València
Disc de Teodosi
Escut circular d’argent de 74 cm de diàmetre trobat a Almendralejo i conservat a l’Academia de la Historia de Madrid.
El gravat representa l’emperador Teodosi i els seus fills asseguts en solis sota un pòrtic i amb vestit de cerimònia a la part baixa hi ha la figura de Ceres Una inscripció en dóna la data 18 de gener del 388 Sembla una obra oriental enviada a Mèrida
Algonquià
Geologia
Unitat del Precambrià de l’escut canadenc, equivalent del Proterozoic.
Dividit en tres parts, Aphebià , Helikalià i Hadrynià , comprèn entre els 2,8 × 10 9 anys i els 570 × 10 6 anys Les formacions d’aquest període són constituïdes per esquists, quarsites i calcàries i algunes vegades també per gneis Hom hi ha trobat alguns braquiòpodes, restes d’equinoderms i pistes de cucs
cultura de Recuay
Història
Cultura precolombina que es desenvolupà, a l’època clàssica (300 aC-500 dC), a la vall del riu Recuay, a la regió del Callejón de Huaylas, a les terres altes del nord del Perú.
A les tombes, hom hi ha trobat ceràmica de formes complicades, decorada amb la tècnica del negatiu, consistent a recobrir amb cera els dibuixos que hom vol presevar i a submergir en pintura la peça així preparada En el procés de cocció la cera es fon i el dibuix recobert de cera resta destacat Aquesta ceràmica porta de vegades motius esculturals adossats
Popol-Vuh
Història
Llibre escrit en llengua maia-quiché i en escriptura llatina pocs anys després de la conquesta de Guatemala pels castellans (entre el 1540 i el 1560).
La narració segueix antigues tradicions orals sobre la religió mites sobre l’origen del món i la història dels maies migracions dels quiché i els cakchiquel Fou escrit, segurament, per un noble o un sacerdot maia instruït pels missioners castellans El manuscrit restà perdut, fins que al segle XVIII fou trobat pel dominicà Francisco Ximénez, que en feu la traducció al castellà
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina