Resultats de la cerca

Vandellòs I fou la primera central nuclear installada al Principat de Catalunya i la tercera de l’Estat espanyol Propietat d’Hifrensa, fou aprovada el 1968 i entrà en funcionament pel juny del 1972 El reactor era del tipus GCR i els residus i subproductes del combustible irradiat eren enviats a França, on eren reprocessats o confinats El 1976 hom hi autoritzà una ampliació amb dos nous reactors El 1990, arran d’un incendi produït el 1989, hom decidí el tancament de Vandellòs I, bé que s’establí un termini de trenta anys per al desmantellament definitiu de la central A l’agost del 1987 s’…

Fundat el 1973, el primer president fou Francisco Capella, que es mantingué en el càrrec fins el 1992 És format per les seccions de vela i pesca Entre altres competicions, participa en la lliga anual de vela lleugera i vela de creuer, la regata Trofeu President i els Campionats de Catalunya i d’Espanya de classe finn i de surf de vela El 2011 organitzà el Campionat del Món de surf de vela Té escola de vela i disposa de 575 amarradors al seu port esportiu Els regatistes més destacats són David Terol, David Regué i Xavier Pera En pesca, participa en el Campionat de Catalunya de pesca submarina…

Té centrals hidroelèctriques a les conques de l’Éssera —Campó, Argoné, Seira—, de la Noguera Pallaresa —Espot, Lladres, Sant Maurici, Esterri, Unarri, Torrassa— i del Ter —Sau, Susqueda i Pasteral I— A través de Tèrmiques del Besòs SA 50% participa a les centrals tèrmiques de Sant Adrià de Besòs i Foix Té el 23% d’Hispanofrancesa d’Energia Nuclear —Hifrensa— amb central a Vandellòs i intervé igualment a la central nuclear de Vandellòs II Estava estretament vinculada a Catalana de Gas i Electricitat i al Banco Urquijo, fins que el 1984, i com a conseqüència d’un fort endeutament, el seu…

Feu les funcions del Servei Central d’Estadística fins a la creació d’aquest El dirigí JA Vandellòs Publicà el Butlletí de l’Institut d’Investigacions Econòmiques 1920-37

En depenen les centrals hidràuliques a les conques del Flamisell, el Cardós, la Noguera Pallaresa, el Segre i l’Ebre, i també a la Vall d’Aran, bé directament, bé a través de la seva filial, la Societat Productora de Forces Motrius Té centrals tèrmiques, que cremen lignit, fuel o gas a Sant Adrià, Badalona, Cercs i Utrillas Terol Tingué participació en les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs i també, gairebé total, a Forces Hidroelèctriques del Segre  que el 1985 absorbí totalment, a les companyies mineres Carbons de Berga que el 1992 liquidà totalment i Minas y Ferrocarriles de Utrillas— i…

Explota la central nuclear de Vandellòs Baix Camp, que el 1985 produí 2927 milions de kWh, amb 11945 milions de pessetes d’ingressos El capital és dividit entre Électricité de France 25%, Forces Elèctriques de Catalunya  23%, Hidroelèctrica de Catalunya  23%, Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana  23% i Forces Hidroelèctriques del Segre  6%

Les forces castellanes, superiors en combativitat i en nombre 23 000 infants, 3 100 cavalls i 24 peces d’artilleria, derrotaren les catalanes un miler d’homes que havien fortificat improvisadament el Coll de Balaguer, que es retiraren desordenadament a Vandellòs o a Cambrils Les forces castellanes ocuparen l’Hospitalet de l’Infant l’endemà del combat

Denuncià les limitacions en la gestió econòmica imposades al govern de la Generalitat, fou contrària a la protecció de l’economia i proposà, alternativament, la millora dels procediments de fabricació, la racionalització de l’economia i l’ordenació de les fonts de finançament Hi collaboraren, entre altres, Josep A Vandellòs, Jaume Alzina i Josep Borrell i Macià

Aprofità les conques de la Noguera Ribagorçana, de l’Ebre i del Cinca Participà en les centrals nuclears d’Ascó I i II i en la de Vandellòs II i, conjuntament amb Hidroelèctrica de Catalunya, en Tèrmiques del Besòs, propietària de les centrals tèrmiques de Sant Adrià de Besòs i Cubelles Garraf El 1983 passà a dependre de l’ Empresa Nacional de Electricidad , que el 1999 l’absorbí totalment Fins el 2001, Fecsa-Enher fou la filial que operà com a distribuïdora d’energia elèctrica de Catalunya, any que canvià pel nom de Fecsa-Endesa

Els trens Euromed cobreixen el segment del Corredor Mediterrani  comprès entre Barcelona i Alacant, de 523 km En servei des del juny del 1997, el trajecte comprèn les estacions Barcelona-Sants, Tarragona, Castelló de la Plana, València-Joaquim Sorolla i Alacant-Terminal El novembre del 2016 s’hi afegí, com a resultat de les protestes pels problemes de la línia de Rodalies  R16, una estació a l’Aldea Baix Ebre, en principi de caràcter provisional Fou construït entre el 1995 i el 1996 per GEC Alsthom, empresa que aglutinava les societats Ateinsa, MTM i Meinfesa Altres empreses que participaren…