Resultats de la cerca

Creat a partir de les trobades d’un grup d’afeccionats, els seus membres fundadors foren PGol, ARegada, XManau, XMateu, JLacruz, JOms, RPou i OBordas Grup pioner, juntament amb la Locomotora Negra, en el conreu del jazz tradicional a Catalunya, la seva música comprèn diversos estils que van des del jazz dels orígens fins al swing El gran èxit de públic els ha dut a participar en nombrosos festivals internacionals de jazz , i a enregistrar discs d’una manera força regular La Vella Dixieland 1 1985, La Vella Dixieland 2 1987, La Vella Dixieland 3 + Manel…

La divisió administrativa de l’Estat espanyol del s XIX donà el nom de Castella la Vella a la regió que comprenia les províncies de Santander, Burgos, Logronyo, Sòria, Segòvia, Àvila, Valladolid i Palència Amb la divisió politicoadministrativa establerta després de la Constitució del 1978 hom suprimí aquesta regió i creà les comunitats autònomes de la Rioja uniprovincial, abans Logronyo, Cantàbria uniprovincial, abans Santander i Castella i Lleó la qual a més, incorporà les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca

Fundat el 1980, és un dels principals referents del jazz català i ha aconseguit d’arribar més enllà del públic seguidor del gènere El seu so fresc, centrat en el jazz de Nova Orleans, i les seves interpretacions impecables el dugueren a tocar en tots els festivals catalans i als més importants d’arreu del món Pep Gol trompeta, Pau Casares clarinet i saxo alt, Xavi Manau trombó i Artur Regada contrabaix i veu són els músics que durant més temps han estat membres d’aquesta formació

Fundat el 1989, nasqué gràcies a l’impuls d’uns antics jugadors de l’Escola Sant Josep de Calassanç del carrer Ample La temporada 1998-99 fou campió de la Copa Catalunya i la 2001-02, subcampió de Catalunya Juga en categories territorials i disposa de nombrosos equips en categories inferiors Destaca la seva funció integradora de joves immigrants El 2005 organitzà la primera Diada de Bàsquet Solidari de Ciutat Vella Aquest mateix any rebé la Medalla d’Honor de Barcelona Juga al Centre Esportiu Municipal del Parc de la Ciutadella, si bé durant la cobertura i modernització de les…

Desenvolupament enciclopèdic Planteja la inadaptació social i l’enfonsament moral d’una jove d’extracció humil que intenta superar els condicionaments de classe i fugir del medi en què ha nascut Maria es veu obligada a treballar de peixatera i a ajudar la seva mare en les feines de casa Voldria escapar de l’alienació de la família, el treball i el barri Flirteja amb Joan, un veí seu, pixatinters amb ínfules d’intellectual, que té previst de traslladar-se a un pis d’una altra barriada de la ciutat Contempla també amb esperança la notícia dels plans urbanístics que, temps a venir, derruiran el…

Fundat l’any 1923, la temporada 2007-08 es proclamà campió de grup de primera territorial i aconseguí l’ascens a preferent territorial Es mantingué en aquesta categoria durant dues temporades i la 2010-11 jugà de nou a primera territorial Disposa d’un segon equip sènior i de nombrosos equips en categories inferiors

La Unió Esportiva Cerro jugà a primera territorial Durant una època es fusionà amb la Unió Deportiva Torrente Parera fins que aquest últim club se’n desvinculà El 2001 es fusionà amb la Penya Blaugrana Trinitat Vella S’entrena al camp municipal de Trinitat Vella i té un planter de futbol de base

Fundat l’any 1928, la màxima categoria que assolí fou primera territorial Disposa d’equip femení i d’alguns equips en categories inferiors Juga al camp municipal de Trinitat Vella

Fundat l’any 1954, fou introduït anys abans pels mariners francesos que arribaven al port de Barcelona Fou el primer club de petanca constituït a Espanya Inicialment s’afilià a la Federació Catalana de Bitlles, ja que la Federació Catalana de Petanca encara no s’havia creat En el seu palmarès destaquen dos Campionats d’Espanya de clubs de primera categoria 1964, 1975 Acumula més de 500 guardons entre competicions i torneigs El 2011 tenia dos equips en categories inferiors que prenien part en proves d’àmbit català Practica al parc de la Ciutadella

Centrada en la construcció de la seu de Lleida, es caracteritzà per la complexitat —filigranada o geomètrica— de la decoració, especialment de les portalades En són exemples les esglésies d’Agramunt, Vilagrassa, Santa Coloma de Queralt, etc L’influx de l’escola es féu sentir per terres d’Osca i Saragossa i arribà fins a València, on es patentitzà a la portalada de Palau, de la seu