Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Boǧazköy
Murs defensius de Boǧazköy, Turquia
© Corel / Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Nom turc del jaciment arqueològic que correspon a les ruïnes de Hatti, capital de l’imperi hitita, situada a ponent del gran meandre del riu Halis, a la plana d’Anatòlia (prop de la ciutat de Yozgab), coneguda com a jaciment per les seves muralles des del començament del s XIX.
Les excavacions foren començades el 1906 per Hugo Winckler, encarregat per la Societat Alemanya per a l’Orient Les excavacions, ultra les muralles, proporcionaren temples, palaus i l’evidència d’una gran ciutat, una massa de més de 10000 tauletes, en llur majoria inscrites en jeroglífics hitites desconeguts aleshores, i algunes en cuneïforme accadi, que es pogueren desxifrar i permeteren de donar el nom de la ciutat i la seva categoria de capital dels hitites Havia estat fundada cap al 1500 aC per Hatussil I
dinastia d’Accad
Història
Dinastia semítica de Mesopotàmia (2371-2191 aC) originada al país d’Accad (al nord de Sumer i al centre de Mesopotàmia) i que tingué la ciutat d’Agade o Accad com a capital.
Fundada per Sargon , el més gran dels seus sobirans, consta d’onze reis, els cinc primers dels quals importants Sargon, Rimush, Manishtusu, Naram-Sin i Shar-kali-sharri Finí, pràcticament, amb la derrota d’aquest darrer a mans dels guti, muntanyencs del Zagros, bé que continuà encara algun temps, de forma molt precària, amb altres sis reis sense cap rellevància La dinastia d’Accad presenta algunes característiques força originals el seu poder és basat en l’element semític de la població, autòcton o, com creuen alguns, immigrat al país des de Síria poc abans de la pujada al poder de Sargon la…
El
Mitologia
Forma hebrea del nom genèric amb què hom designa la divinitat en les llengües semítiques (ugarític: ’l; accadi: ilu; àr: ilāh).
A la Bíblia surt poc, però apareix tant en noms geogràfics Bet el i de persona Emmanu el com en formes compostes de la divinitat sobretot en la d' El-Šaddai, 'Déu omnipotent’ En els mites cananeus, El havia estat pare de tots els déus Entre els semites de Mesopotàmia era el déu més venerat, si no el principal, ja al període presargònic ~2500 aC
Bíblia
Pàgina de la Bíblia de Rodes (Èxode 6, 13)
Bíblia
Conjunt de llibres, molts dels quals són tinguts per inspirats, i consegüentment per normatius, per les religions jueva i cristiana. El nombre d’aquests llibres varia segons les diverses religions (cànon).
Parts i versions de la Bíblia El terme Bíblia és una forma plural del mot grec βιβλίον, diminutiu de βίβλοέ, que significa ‘full escrit’ A partir del segle XIII hom començà a interpretar-lo com un singular llatí, forma que ha estat assumida per les llengües modernes Els cristians divideixen la collecció bíblica en dues parts Antic Testament i Nou Testament La primera part conté escrits composts abans de la vinguda de Crist la segona conté escrits composts durant el primer segle després de Crist El mot Testament és convencional La versió grega dels Setanta tradueix berit per διαφhκη, que…