Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
sínode de Pistoia
Sínode convocat a la ciutat de Pistoia pel bisbe Scipione de’Ricci, per consell del gran duc Leopold de Toscana, del 18 al 21 de setembre de 1786.
Els seus decrets foren la convergència del gallicanisme , del darrer jansenisme i del reformisme illustrat Illustració i volgueren ésser la formulació de l’estatut d’una església nacional Vuitanta-cinc de les seves proposicions foren condemnades per la butlla Auctorem fidei , de Pius VI 1749, butlla que fou prohibida als països regalistes, entre ells la península Ibèrica, on els decrets de Pistoia havien tingut àmplia divulgació Algunes de les seves reformes han estat posteriorment acceptades per l’Església
Association of Special Libraries and Information Bureaux
Institució fundada l’any 1924 a Londres, on radica.
Té per finalitat la coordinació en l’ús sistemàtic de la informació i la ciència i agrupa biblioteques, universitats, societats científiques, departaments governamentals i associacions d’industrials i comerciants Facilita als seus associats consultes bibliogràfiques, serveis d’informació, reproducció de documents, traduccions científiques Organitza reunions periòdiques i congressos anuals Publica, entre d’altres ASLIB Book List bibliografia científica anglesa seleccionada, ASLIB Proceedings ponències i discussions, Index to theses tesis doctorals acceptades a Anglaterra i Irlanda…
Eclesiastès
Llibre sapiencial, escrit probablement a mitjan sIII aC, el títol del qual (hebr: Qohèlet, ‘l’home de l’assemblea’ o ‘un del poble’) és pseudònim del seu autor.
L’obra no té la forma tradicional sentències breus, ans desenvolupa diversos temes Argumenta contra algunes idees acceptades aleshores comunament retribució divina, avantatges pràctics de la saviesa, etc, denuncia les injustícies socials i proclama tant la vanitat de tot i la impossibilitat d’aconseguir la felicitat absoluta en vida i després de la mort com la necessitat de guardar el terme mitjà en tot i d’acontentar-se amb la pròpia sort El llibre tingué dificultats d’acceptació en el cànon jueu
Acadèmia de la Llengua Occitana
Organisme constituït el 23 de maig de 2008 que té com a objectiu la codificació de l’occità.
Impulsat pel Conselh Generau d’Aran i per l' Institut d’Estudis Occitans , té la seu a Viella, i la seva tasca és una continuació del Conselh de la Lenga Occitana, establert el 1996 dins de l’Institut d’Estudis Occitans, que en fixà les normes orals i ortogràfiques i que finalment foren acceptades per la majoria de les institucions i intellectualitat occitanes després d’una etapa d’una certa dispersió L’Acadèmia inclou les institucions lingüístiques i les polítiques del territori de la llengua d’Oc consells regionals francesos d’Occitània, representants de la regió del Piemont,…
67P/Čurjumov-Gerasimenko

Fotografia del 67P/Čurjumov-Gerasimenko presa per la sonda Rosetta
Astronomia
Cometa que orbita el Sol un cop cada 6,45 anys, entre les òrbites de Júpiter i la Terra.
Fou descobert el 1969 pels astrònoms soviètics Klim Čurjumov i Svetlana Gerasimenko a partir d’una fotografia del cometa 32P/Comas Solà Posteriorment el seu pas ha estat observat des de la Terra els anys 1976, 1982, 1989, 1996, 2002 i 2009 i fotografiat pel telescopi espacial Hubble La seva òrbita al voltant del Sol se situa entre una distància màxima de 840 milions de quilòmetres i una distància mínima de 180 milions de quilòmetres Té una forma irregular d’entre 3 x 5 km i el núvol de gasos evaporats que es forma durant l’aproximació al Sol en fa difícil l’observació des de la Terra El 67/…
Antaviana
Literatura catalana
Obra de teatre de Pere Calders i Dagoll Dagom, publicada l’any 1979.
Desenvolupament enciclopèdic Autèntic allegat a favor de la imaginació, presenta un ventall de personatges molt diversos que viuen situacions excepcionals acceptades com una fatalitat L’Arlequí obre i tanca la successió de casos insòlits de la comèdia humana com ara la troballa que fa Abel de la paraula màgica Antaviana que dona nom al títol i relliga les històries en un mateix univers imaginari caldersià que combina humor, sàtira, absurd i lirisme Les peripècies dels personatges —manllevats del real, però del tot singulars— posen de manifest els imponderables de la condició…
Escola Francoflamenca
Música
Nom donat a les diverses generacions de compositors del Renaixement originaris dels territoris del nord de França i els Països Baixos.
La majoria d’aquests compositors, de cultura bàsicament francesa i formació molt sòlida, treballaren a Itàlia durant els segles XV i XVI La seva influència en la consolidació de l’estil musical renaixentista fou molt gran Una bona part dels grans compositors del segle XV i també d’un període important del segle XVI pertanyen a la denominada Escola Francoflamenca Molts d’ells provenien de les regions franceses d’Hainaut, Lieja i la Picardia Els altres, cada cop més nombrosos i amb més pes específic, eren pròpiament flamencs Tot i les diferències culturals dels seus respectius països d’origen,…
Església armènia
Església cristiana oriental, pròpia del poble armeni.
Segons la tradició, l’apòstol Bartomeu fou el primer evangelitzador de les regions armènies Entre el 295 i el 300, Gregori l’Illuminador convertí el rei Tirídates III, que proclamà el cristianisme religió de l’estat Gregori en fou el primer catolicós amb seu a Aštičat El 374 el catolicós Husik proclamà l’autonomia de l’Església armènia respecte d’Antioquia en el sínode de Dvin 506-507 foren acceptades les doctrines monofisites que convertiren l’autonomia en separació El 1198 el rei de l’Armènia de Cilícia firmà la unió amb l’Església romana, que durà fins a la caiguda d’aquest regne a les…
Bill of Rights
Dret
Nom amb què és conegut el conjunt de les deu primeres esmenes a la constitució dels EUA, basades en la declaració de principis de Virginia i acceptades el 1791 pels estats de la Unió.
Determinaven diverses llibertats individuals bàsiques, com la llibertat de reunió, de religió, d’expressió, etc
concili I del Vaticà
Vintè concili ecumènic de l’Església catòlica, celebrat a Sant Pere del Vaticà del 8 de desembre de 1869 al 18 de juliol de 1870, que fou suspès davant la presència de les tropes del Piemont entorn de Roma; hi assistiren 774 bisbes.
Hi foren aprovades dues constitucions conciliars, la Dei Filius 24 d’abril de 1870 i la Pastor aeternus 18 de juliol de 1870 Dos dies abans de la publicació del Syllabus 8 de desembre de 1864, el papa Pius IX féu la primera consulta sobre la conveniència de convocar un concili després tingué lloc el nomenament d’una comissió preparatòria 9 de març de 1865, l’anunci oficial de la celebració 26 de juny de 1865 i la convocatòria, amb la butlla Aeterni Patris 29 de juny de 1868 Les invitacions cursades als patriarques orientals ortodoxos i a les esglésies protestants no foren acceptades…