Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
Federació Socialista dels Pirineus Orientals
Història
Federació creada a Perpinyà el 1895 per solidaritzar-se amb les reivindicacions dels partits obrers francesos i dels congressos socialistes internacionals.
S'adherí al Parti Ouvrier, de Jules Guesde El seu òrgan fou Le Républicain
Partido de Democracia Social
Partit polític
Partit fundat el 1930 a Barcelona i liderat per Federico Albadalejo Bravo.
Es proposava “la realización del ideario republicano” Al juny de 1931 s’adherí al PARTIDO REPUBLICANO RADICAL
Quàdruple Aliança
Història
Nom donat a la Triple Aliança del 1716, a partir del 1718, que Àustria s’hi adherí.
Coalición de Defensa Obrera
Partit polític
Fundada al maig de 1935 a Barcelona, també fou coneguda com a Coalición de Defensa Obrera Democrática, Coalición Democrática de Defensa Obrera i Partido de Coalición Democrática de Defensa Obrera.
El seu objectiu era “defender por todos los medios legales los intereses de los trabajadores” Dirigents Baltasar Almuzara president de la Junta Directiva i Juan Chapa Talens president del Consell Directiu regional Tot just creada, s’adherí al Partido Agrario Español
Industrial Montalfita
Esport general
Secció esportiva de l’empresa tèxtil homònima de Badalona.
Creada a la dècada de 1940 per a l’esbarjo dels treballadors i el foment de l’esport de base, es dedicà principalment al foment del basquetbol i s’adherí a Educación y Descanso per a competir en campionats locals i regionals Aportà diversos jugadors al Club de Futbol Badalona
grup Andí
Economia
Organització creada el 1969 a Bogotà amb la finalitat de formar un mercat comú andí.
Els signataris foren Bolívia, Colòmbia, Equador, Perú i Xile Veneçuela s’hi adherí el 1973 i Xile se'n separà el 1976 Entre les seves resolucions destaquen el control de les inversions estrangeres i la unificació de les tarifes duaneres Les operacions del grup sovint han estat obstaculitzades per problemes polítics entre els estats membres La seu és a Lima, Perú
Federació Republicana Socialista de l’Empordà
Partit polític
Organització federal comarcal vinculada al Partit Republicà Federal Nacionalista de les comarques gironines.
Es constituí a Figueres l’11 de maig de 1930 amb la voluntat de coordinar les forces federals de l’Alt Empordà Liderada per Josep Puig Pujades i Marià Pujolar, basà el seu programa en la llibertat nacional, la democràcia i el progrés social La Joventut Nacionalista Republicana era presidida per Alexandre Deulofeu El 1931 s’adherí collectivament a Esquerra Republicana de Catalunya ERC El seu portaveu fou Empordà Federal
pronunciament de Sagunt
Militar
Alçament militar ocorregut a Sagunt (Camp de Morvedre) el 29 de desembre de 1874, en pronunciar-se els generals Arsenio Martínez de Campos i Luis Dabán Ramírez de Arellano, juntament amb un grup de coronels, a favor de la restauració monàrquica d’Alfons XII.
L’alçament tingué lloc malgrat l’opinió contrària de Cànovas del Castillo, que confiava en una restauració mitjançant eleccions Els batallons pronunciats es dirigiren a Massamagrell, on el capità general de València, Ignacio Mdel Castillo, s’hi adherí Alhora s’alçà, a Nules, el general Jovellar des d’aleshores es propagà la revolta per tot l’Estat espanyol i el 31 de desembre es formà a Madrid el primer govern de la Restauració
Estatut d’Autonomia de Catalunya
Dret català
Projecte d’estatut autonòmic aprovat pels diputats de la Mancomunitat de Catalunya i els parlamentaris catalans reunits en assemblea constituent el 25 de gener de 1918.
S'hi adherí, el 26 de gener, l’Assemblea de Municipis del Principat Era l’adaptació d’unes bases d’autonomia que el govern espanyol i el congrés rebutjaren La retirada dels diputats catalans del parlament i la creació pel govern d’una comissió extraparlamentària encarregada d’elaborar un projecte d’autonomia de Catalunya havia provocat per part catalana, a proposta de Marcellí Domingo, la redacció de l’Estatut Constituí un precedent de l' Estatut de Catalunya del 1932
conferència de Bandung
Conferència convocada per l’abril del 1955 per l’Índia, el Pakistan, Indonèsia, Sri Lanka i Birmània, en la qual participaren 29 països de l’Àfrica i d’Àsia (entre els quals la Xina, Egipte, Etiòpia, el Japó, el Vietnam del Nord, etc).
Significà la presa de consciència d’aquests pobles, molts dels quals independents de feia poc, enfront dels països desenvolupats Remarcà la urgència del desenvolupament econòmic i d’una política anticolonialista i neutralista i condemnà el racisme Sostingué les reivindicacions d’independència del Marroc, de Tunísia i d’Algèria i la lluita dels àrabs contra l’estat d’Israel També s’adherí a la Declaració Universal dels Drets de l’Home S'hi destacaren principalment les intervencions de Nehru, Zhou Enlai, Nasser i Sukarno
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina