Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Vaiśeṣika
Sistema filosòfic ortodox (darśana) del bramanisme, atribuït a Kaṇāda (~250-100 aC).
Afirma la divisió de la realitat en categories padārtha , anomenades drāvya substància, gūṇa qualitat, karma i sāmānya generalitat, viśeṣa particularitat i samavāya inherència autors tardans hi afegeixen abhāva no- existència Quatre dels nou dr/vya terra, aigua, foc i aire són integrats per àtoms indivisibles paramāṇu de llur combinació provenen els objectes, així com la base dels sentits
IBAN
Codi que identifica un compte corrent bancari en operacions internacionals.
És la sigla d’ International Bank Account Number i consisteix en quatre dígits que s’afegeixen al compte corrent bancari Permet operar amb el mateix compte a 33 països d'Europa els pertanyents a la Unió Europea, més Islàndia, Liechtenstein, Mònaco, Noruega i Suïssa Entre els seus objectius hi ha la simplificació de les transaccions entre aquests països i l’eliminació de comissions Impulsat pel Comitè Europeu d’Estàndards Bancaris, entrà en vigor l’1 de febrer de 2014
els set savis de Grècia
Història
Nom donat a alguns filòsofs i polítics de la Grècia antiga que, segons la tradició recollida per Plató en el Protàgores, eren: Tales de Milet, Pítac de Metilene, Bias de Priene, Soló d’Atenes, Cleòbul de Lindos, Misó Queneu i Quiló de Lacedemònia.
Llistes posteriors canvien alguns dels noms i n'afegeixen de nous Tradició no testimoniada abans del segle VI aC, hom la pressuposa del temps d’Heràclit, i fou popularitzada a l’època hellenística per Demetri de Falèron, que en publicà les màximes o apotegmes, fruit de les suposades reunions on era posada a prova la superioritat de cadascun La dita més famosa és el γνϖσωι σεαυτόν ‘coneix-te a tu mateix’, gravada en el frontó del temple d’Apollo a Delfos i apropiada per Sòcrates
La Celestina
Nom amb què és coneguda l’obra castellana Tragicomedia de Calisto y Melibea
.
Una versió en 16 actes, titulada Comedia , s’ha conservat en una edició que hom suposa feta a Burgos el 1499, i en dues més Toledo, 1500, i Sevilla, 1501, en les quals una carta inicial indica que l’autor trobà fet el primer acte, i un acròstic final diu que l’obra fou acabada per Fernando de Rojas Les edicions posteriors afegeixen que el primer autor fou Juan de Mena o Rodrigo de Cota, duen un pròleg plagiat de De remediis utriusque fortuna de Petrarca, introdueixen el mot Tragicomedia i amplien el final fins a un total de 21 actes Basada en el vell tema dels amors irregulars…
Reis d’Orient
L’adoració dels Reis Mags, de Vicent Macip (1530)
© Fototeca.cat
Nom donat tradicionalment als mags que segons l’evangeli de Mateu anaren a adorar Jesús guiats per una estrella.
Dintre la visió crítica dels evangelis de la infància , llur historicitat resta posposada al sentit teològic de la narració el messianisme de Jesús és reconegut pels humils pastors i pels pagans mags, no pas pel judaisme oficial Herodes i sacerdots La localització d’Orient és prou vaga, sobretot si hom l’entén com el moment d’alçar-se l’estel guiador Llur nombre, fixat tardanament en tres, es basa en el triple do —or, encens i mirra—, que fonamenta semblantment la denominació de reis, per la clara referència a alguns salms on són reis els qui presenten aquestes ofrenes al nou Israel A partir…