Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
marquesat de Gironella
Història
Títol concedit per Felip IV de Catalunya-Aragó (Felip V de Castella) el 1702 a Josep d’Agulló-Pinós i de Pinós, baró de Gironella.
Passà als Sentmenat, als Calvo-Encalada i als Febrer La senyoria plena sobre la baronia de Gironella fou donada el 1307 a Bernat Guillem de Saportella i de Lluçà i passà als Fenollet, als Pinós i als Agulló
marquesat de Viver
Història
Títol concedit el 1851 a Ramona Zarzuela, òlim d’Agulló i Verges, per indemnitzar-la de la pèrdua de les jurisdiccions baronials sobre Viver, el Toro, Caudiel, Novaliches, Xèrica, Pina i Barraques, que havia heretat dels seus avantpassats.
Ha passat als Matínez-Agulló
baronia de Tamarit
Història
Títol concedit el 1767 al regidor de València Josep Vicent Ramon i Cascajares, comte consort de Ripalda.
Passà als Agulló i als Pascual de Quinto
baronia de Florejacs
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell homònim que pertangué als Josa.
Passà als Cortit 1571, als Bartomeu 1574, als Agulló 1613, als Ribera 1625 i, des del 1741, als marquesos de Gironella
València
Publicacions periòdiques
Revista mensual publicada a Barcelona del setembre del 1913 al del 1914, com a portaveu de la Joventut Valenciana de la ciutat.
N'aparegueren 11 números, amb capçalera d’Enric Pertegàs, retrats i dibuixos Dirigida per Robert Blanquer, hi collaboraven escriptors dels Països Catalans MASalvà, EGuanyabens, Santiago Cebrian, Eladi Homs, FPuig i Espert, MFerrandis i Agulló, Brauli Solsona, Costa i Llobera, Pere Coromines, Jacint MMustieles, FHernández i Casajuana, entre altres
Àger Delta Club
Esports aeris
Club d’ala delta d’Àger.
Fundat el 1994, està associat a l’Àger Parapent Club i comparteix seu amb l’Albatros Escola de Vol Participa en el Campionat d’Espanya i la Lliga Catalana d’ala delta, entre d’altres La seva zona de vol habitual és la vall d’Àger i un dels camps d’aterratge més utilitzats és el pla d’Agulló
baronia de Peguera
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Peguera i que comprenia els llocs de Vallcebre, Fígols, Sant Julià i Fumanya.
Fou donada el 1390 pel rei a Ramon de Peguera i de Cervelló, castlà de Peguera El seu fill, Ramon de Peguera i de Torrelles, la donà el 1438 al seu nebot Galceran VII de Pinós-Fenollet i de Mur , baró de Pinós, vescomte d’Illa i Canet Passà més tard als Castre-Pinós, que el 1494 la vengueren a Francesc Galceran de Pinós, baró de Gironella, fill illegítim de Galceran VII El 1586 passà als Agulló
La claror del juliol
Literatura catalana
Novel·la de Vicenç Villatoro publicada l’any 1997.
Descriu les relacions de tres joves —dos nois i una noia— entre el 1928 i el 1939, un període ple d’illusions personals i de conflictes socials En una illa mediterrània molt semblant a Mallorca, el jove Joan Lluís Cardona, hereu d’una família de l’antiga aristocràcia, i el seu amic Salvador Marquès, de procedència obrera i immigrant, coneixen Rosa Agulló a Favinyana, la finca d’estiu dels Agulló, una família de gran poder econòmic gràcies als negocis de la navegació marítima Som a l’estiu del 1928 i els protagonistes tenen divuit i dinou anys Estiu rere estiu la relació d’amistat entre tots…
Edicions de 1984
Editorial
Editorial creada el 1984 a Barcelona a iniciativa de Josep Cots i Costa, que n’és el director.
Collaboraren també en el llançament de l’editorial Carme Sansa, Àngels Agulló i Jordi Rojas Adoptà el nom com a homenatge a l’obra 1984 , de George Orwell S’inicià amb les colleccions “Temps maleïts” i “Soldats de ploma”, i el 1996 es reestructurà i incorporà noves colleccions “Mirmanda”, “La clàssica”, “1984 Poesia”, “De bat a bat”, “Butxaca 1984” i “Propera parada” El fons de l’editorial uns 400 títols a mitjan segona dècada del 2000 el formen obres d’autors catalans i traduccions al català d’obres majoritàriament del segle XX Entre els autors internacionals més destacats que ha publicat hi…
25 d’abril
Història
Nom que rep la commemoració anual de la batalla d'Almansa com a símbol de reivindicació de les llibertats i de les institucions perdudes dels valencians.
Els anys de la Segona República, el partit Acció Nacionalista Valenciana fou el primer a proposar la data com a dia de dol i reivindicació La proposta rebé una resposta favorable de nombrosos municipis del País Valencià A partir de la Transició espanyola, Acció Cultural del País Valencià reprengué aquesta reivindicació, i des del 1982 en promou la celebració amb diversos actes en nombroses ciutats valencianes Cal destacar-ne la de l’any 2007, amb motiu del tres-cents aniversari de la batalla L’any 2016 el govern valencià assumí, per primera vegada, el caràcter institucional del 25 d’abril…