Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Leys d’amors
Obra de l’escriptor provençal Guilhem Molinier, la qual, redactada entre el 1328 i el 1355, fou un autèntic tractat de preceptiva poètica que amplià els preceptes de Donat i de Priscià i constituí alhora una gramàtica i una retòrica útils per la comprensió dels trobadors clàssics.
Los amors de Melisendra
Literatura catalana
Comèdia burlesca, atribuïda, amb dubtes, a Francesc Mulet, que parodia l’argument del romanç carolingi de Gaiferos i Melisendra.
Melisendra és raptada pels moros i retinguda a Sansuenya, mentre el seu espòs Gaiferos, dedicat al joc, es desentén de les seves obligacions cavalleresques finalment, Carlemany obliga Gaiferos a abandonar la mollície de la cort per rescatar-la En aquesta peça els personatges apareixen ridiculitzats, fent recurs al capgirament sistemàtic del decòrum les allusions obscenes i escatològiques hi abunden El desenllaç feliç de l’acció queda destruït al final quan un bou escapat clava la banya a l’entrecuix dels esposos retrobats Al ms 67813 del Fons Serrano Morales de l’Ajuntament de València l’obra…
Faula dels amors de Neptuno i Diana
Literatura catalana
Copiada en el manuscrit 151 de la Biblioteca Universitària de Barcelona, conegut amb el nom de↑Jardinet d’Orats atès el caràcter sentimental del conjunt de les seves obres, recentment la seva autoria ha estat atribuïda a Francesc Alegre.
Desenvolupament enciclopèdic D’argument mitològic, refà, mitjançant una prosa arcaïtzant, el vell mite de la deessa Diana, convertida en pedra com a càstig per la seva ingratitud amorosa Hom constata un sòlid coneixement per part d’Alegre d’autors com Ovidi, Boccaccio i Petrarca Bibliografia Pacheco, A i Bover, A 1982 Turró, J 1994 Vegeu bibliografia
Alcmena
Mitologia
Muller d’Amfitrió.
Zeus prengué la forma del seu marit, i dels amors d’Alcmena amb Zeus nasqué Hèracles
Aucassin et Nicolette
Peça francesa anònima (~1200) pertanyent al gènere dels chantefables
.
Alterna la prosa, per a ésser recitada, i el vers, destinat al cant Tracta dels amors de Nicolette, una captiva comprada als sarraïns, i d’Aucassin, fill del comte Garin
Ginebra
Mitologia
Muller del rei Artús.
La llegenda dels seus amors adulterins amb Lancelot, que hom troba en la novella Lancelot o Le chevalier à la charrette , de Chrétien de Troyes, fou cèlebre durant tota l’edat mitjana
Els amants de Terol
Tema literari, originat en un dels contes del Decameró, Girolamo i Salvestra, que tingué gran fortuna en les lletres castellanes a través, principalment, de l’obra dramàtica Los amantes de Teruel (1627) atribuïda a Tirso de Molina, de la refosa que en publicà Juan Pérez de Montalbán el 1638 i, sobretot, del drama romàntic del mateix nom que Juan Eugenio Hartzenbusch estrenà el 1837.
La història, amb variants, explica els amors contrariats entre la noble i rica Isabel de Segura i el plebeu Diego Marsilla Diego demana un termini per a conquerir honors i merèixer la mà de la noia, però quan retorna, triomfant, ella acaba de casar-se amb un altre els dos joves moren consumits per la impossibilitat de llur amor
Gorgona
Mitologia
Cadascun dels tres monstres de la mitologia grega, filles de Phórcys i Kḗtō, representades en figura femenina amb serps al cap (en lloc de cabells) i amb ales.
Sembla que procedien de Líbia A la Ilíada , Homer parla d’una sola Gorgona, que figurava a l’escut de Zeus Hesíode dóna el nom de totes tres Sthénos, Euryálē i Medusa Aquesta darrera, la Gorgona pròpiament dita, era perillosa per la seva mirada, que deixava petrificat Tingué amors amb Posidó i fou morta per Perseu amb l’ajut d’Atena
Ares
Mitologia
Déu de la guerra, fill de Zeus i d’Hera.
Combatiu i cruel, es feu odiós als altres déus, fins i tot al seu pare Deimos el terror i Fobos la por l’acompanyaven en les seves expedicions El culte a Ares no fou gaire popular a Grècia A Roma fou identificat amb Mart L’art i la literatura han recordat l’episodi dels amors d’Ares i Afrodita sorpresos per Hefaistos