Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Interior de Casa Gassia d’Esterri d’Àneu
© Ecomuseu de les Valls d’Àneu / Xavier Goñi
Museu
Institució museística oberta al públic el 1994 a la vall d’Àneu (Pallars Sobirà).
Es proposa conèixer millor la realitat natural i cultural del territori i les transformacions que s’han anat succeint a les darreres dècades a la vall d’Àneu, i ofereix una informació completa sobre el passat i el present de la zona, alhora que afavoreix la reflexió sobre les possibilitats de futur Com a ecomuseu, no es reclou en un edifici, sinó que s’estructura a partir de centres patrimonials repartits pels pobles de la vall d’Àneu Des de la seu principal, situada a Casa Gassia, a Esterri d’Àneu, es proposen activitats i visites Altres centres són la serradora hidràulica d’Alós d’Isil, que…
Espot Esquí Club Valls d’Àneu
Esports d’hivern
Club d’esports d’hivern d’Esterri d’Àneu.
Constituït per a fomentar la pràctica dels esports d’hivern, té seccions d’esquí, cronoescalada i raquetes Participa en competicions de categories masculina i femenina, individual i per equips, en trofeus interclubs, Campionats de Catalunya, Campionats d’Espanya i proves internacionals Organitzen proves del calendari del Circuit Català i de la Copa Catalana de raquetes, i la carrera Floquet de Neu, prova d’esquí per a infants
Consell Cultural de les Valls d’Àneu
Folklore
Organisme creat el 1983 amb l’objectiu de protegir, difondre i estudiar el patrimoni natural i cultural de les Valls d’Àneu (Pallars Sobirà).
Entre les iniciatives que ha desenvolupat sobresurten l’Arxiu Històric de les Valls d’Àneu 1985, l’Escola de Natura de les Valls d’Àneu 1987, l’ Ecomuseu de les Valls d’Àneu 1988, Premi Nacional de cultura popular 1994, el Dansàneu Festival de Cultures del Pirineu 1991, Premi Nacional de Cultura 2021 i Les Trobades d’Escriptors 1994 Ha contribuït a promoure el reconeixement de les Falles dels Pirineus , que el 2015 foren declarades patrimoni immaterial de la humanitat, i de Catalunya fogueres d’Isil Ha rebut el Premi Nacional de cultura popular 1991 i la Creu de Sant Jordi 2016
Associació Cultural de Bitlles de les Valls d’Àneu
Bitlles
Entitat dinamitzadora del joc de bitlles a les Valls d’Àneu.
Fundada el 2009, prengué el relleu al consell comarcal esportiu del Pallars Sobirà en l’organització de campionats de bitlles amb bola o truc És formada per més de 200 bitllaires de sis pobles d’aquestes valls Collabora en la realització dels tallers pedagògics de bitlles per a escolars organitzats per l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu
Mestre de Pedret

Absis de Santa Maria d’Àneu (finals segle XI), atribuït al Mestre de Pedret
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Nom donat a l’hipotètic autor d’una sèrie de pintures romàniques de característiques similars al Pirineu català, i que els darrers estudis historiogràfics identifiquen amb un taller o cercle d’artistes.
Amb el nom de Mestre de Pedret la historiografia artística clàssica s’ha referit tradicionalment al taller itinerant procedent de la regió italiana de la Llombardia que, arribat als comtats catalans, hauria treballat en una geografia que comprèn des del Prepirineu oriental fins al departament francès de l’Arieja, convertint-se d’aquesta manera en un dels obradors més importants de la Catalunya altmedieval Actiu entre les acaballes del segle XI i els inicis del XII, el Taller o Cercle de Pedret –segons la nomenclatura actual— representa la tendència italiana de la pintura romànica catalana,…
FestCat
Folklore
Esport general
Nom que reben les diferents escoles d’estiu de cultura popular catalana, promogudes pel Departament de Cultura de la Generalitat.
Els jocs i els esports tradicionals, com a cultura popular d’arrel, són presents en el programa des de l’any 1998 Horta de Sant Joan acollí diverses edicions i, el 2012, tingué lloc a Esterri d’Àneu i a Llívia
Xarxa de Museus per a la Difusió del Patrimoni Etnològic de Catalunya
Museu
Museologia
Xarxa territorial de caràcter temàtic constituïda l’any 2008, en el marc del Pla de Museus de Catalunya.
És formada per set museus Musèu dera Val d’Aran, Museu Comarcal del Montsià, Museu Etnològic de Barcelona, Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Museu Etnològic del Montseny-La Gabella, Museu Comarcal de la Conca de Barberà i Museu de la Pesca de Palamós
Mare de Déu de les Neus
Cristianisme
Advocació mariana d’origen romà, derivada de la basílica de Santa Maria la Major o de les Neus, pel prodigi de la nevada que, segons tradició, indicà en temps del papa Liberi (352-366) el lloc on havia d’ésser construïda la basílica.
Als Països Catalans hi ha nombroses capelles dedicades en honor seu Àneu Pallars Sobirà, Cabassers Priorat, Molló Ripollès, Riner Solsonès, Eivissa A Barcelona és venerada a l’església de Sant Just Era advocada com a patrona de la bellesa femenina o per a obtenir aquesta gràcia per això la seva festa tenia un caire d’exhibició de bellesa La seva festa se celebra el 5 d’agost
Fundació Catalunya La Pedrera
Fundació instituïda l’1 de gener de 2013.
Té la seu a la Pedrera de Barcelona Fou creada per adaptar la Caixa d’Estalvis de Catalunya, Tarragona i Manresa a la Llei 9/2012, de 25 de juliol, de modificació del text refós de la Llei de caixes d’estalvis de Catalunya És presidida per Germán Ramón-Cortés Els objectius de la Fundació se centren en l’atenció a les persones més vulnerables, l’impuls a la recerca, la protecció del territori, el foment dels hàbits d’alimentació saludable i la salvaguarda del patrimoni cultural mitjançant exposicions i tallers Entre altres equipaments culturals i mediambientals gestiona la Pedrera , Món Sant…
Lloria

Armes dels Lloria
Llinatge d’origen calabrès, probablement de la localitat de Lauria (Basilicata).
El cavaller Roger de Lauria fou amic i servidor del rei Manfred I de Sicília, i sembla que morí a la batalla de Benevent 1266 La seva muller, Bella d’Amichi , dama de la infanta Constança, fou senyora de la vall de Seta, al Regne de València vivia encara el 1279 Llur fill, l’almirall Roger de Lauria , dit en català Roger de Lloria, heretà les possessions familiars valencianes i italianes Foren fills seus del primer enllaç Beatriu de Lloria i Lancia mare d’ Alfons Roger de Lloria , Jofredina de Lloria i Lancia, Hilària de Lloria i Lancia morta després del 1337, senyora de la baronia de Lauria…