Resultats de la cerca

Anunciava els programes i els resultats de les curses de cavalls celebrades a l’Estat espanyol En fou gerent Adolf Ragusa Tingué una periodicitat irregular Se’n publicaren pocs números

Fou un dels que tingué més qualitat dins el seu gènere

Fou dirigida per José María Zubeldía i en foren redactors Ferran Font, Juan Segura Palomares, José Canalis i Ramon Melcón, entre d’altres Els reportatges gràfics i la fotografia de la portada eren de Pérez de Rozas i tingué els dibuixants Peñarroya i Beltrán Malgrat el que anunciava el subtítol, Semanario del deporte y de la actualidad , dedicava la majoria de les pàgines al futbol, en especial al Barça

L’any 1695 en foren publicats els primers plecs, per distribuir-los com a propaganda, i a la mort de l’autor 1703 la impressió era ja pràcticament acabada només calia afegir-hi el pròleg, uns apèndixs i els índexs Bloquejada l’edició per un superior de l’orde, no fou posada a la venda fins el 1747, quan hom ja anunciava una obra similar, Escritores del Reino de Valencia , de Vicent Ximeno La Biblioteca valentina aparegué amb un complement d’Ignasi Savalls Inclou més de set-cents autors i és la primera aportació erudita del seu gènere als Països Catalans

Fundada i dirigida pel marxador Guerau Garcia, volia fer-se ressò de l’activitat atlètica de Catalunya i d’altres indrets amb l’ideal de transmetre valors com l’esperit de superació i l’esforç Incloïa lliçons de tècnica, entrenament, fisiologia i higiene a càrrec d’atletes de renom També recollia els historials i les marques dels atletes catalans i espanyols i anunciava les competicions Hi collaboraren Joan Serrahima, Jaume Àngel, Ignasi Pascual, Rossend Calvet i Albert Maluquer, entre d’altres Durant la temporada d’hivern tractava també dels esports de muntanya Se’n publicaren…

En foren impulsors Paco Torredemer i Eugeni Geni Baturone Dedicada inicialment a la competició catalana, hi collaborava la Penya Motorista 10 × Hora i estigué dirigida per Eduardo Monsalve 1966-67, Mario Chavalera 1967-74 i Jordi A Viñals 1974-76 El 1976 anunciava el cessament de la publicació i el naixement d’una nova capçalera dedicada a l’automobilisme esportiu i als conductors, que dugué per títol Vida del automóvil o Automóvil , que pervisqué fins al novembre del 1980 i sempre mantingué el logotip de l’antiga revista Fórmula Fou una de les millors publicacions d’…

Fou constituïda a Barcelona el 28 de juliol de 1928 amb el nom de Cinematográfica Nacional Española Sociedad Anónima pel comerciant Vicenç Montal i Comelles i el banquer Ernesto Carpi Gentilli També foren fundadors i membres del Consell d’Administració Mariano de Foronda y González-Villarino primer president, l’excapità general de Catalunya, Emili Barrera segon president, i gent del món cinematogràfic com Joan Verdaguer i Mota, Joaquim Cabot i Rovira, Pedro Sacrest Dusol, Eduard Vilaseca i Marín, Josep de Caralt i Sala, Antonio Ledesma Álvaro o Abelard Trilla i Balagué El patrimoni de la…

Petites visions d’una edat mitjana mítica i romàntica, amb els personatges i els ambients essencials En alguns dels poemes, s’hi ressegueix una trama amorosa en general, són petites accions en què s’oposa, de manera pessimista, la vida lliure a la natura amb la vida a la cort, o l’amistat fidel dels animals i l’egoisme de l’home o, encara, s’hi presenta el fer lliure i els valors de qui no té res, o l’abús dels de dalt A vegades, s’hi plantegen les relacions de rebuig que pateix el poeta —artista o savi— per part de la societat —el poble o el poder dominant, unes relacions que algunes vegades…

Té la seu és a Boulogne-Billancourt, a prop de París Els seus orígens estan lligats als tallers creats pels germans Louis, Marcel i Fernand Renault  cap al 1900, capdavanters europeus d’aquesta indústria La Primera Guerra Mundial en feu una indústria de guerra i els anys posteriors portaren la diversificació productiva en el camp de la maquinària agrícola El 1945 Renault fou nacionalitzada i es convertí en Régie Nationale des Usines Renault Des del 1990 és de nou una societat anònima, bé que la privatització no fou completada fins el 1994 i que l’Estat francès hi manté una important…

Les queixes principals es referien a la negativa a restablir la inquisició, a l’indult bé que molt parcial atorgat als liberals, a la permanència en l’exèrcit i els càrrecs públics de gent tinguda per liberal i a la relegació dels voluntaris reialistes els antics guerrillers del Trienni Constitucional, els caps dels quals foren apartats en bloc de l’exèrcit, amb llicència illimitada, i aviat deixaren de percebre els sous promesos Les esperances ultrareialistes, posades primerament en Ferran VII, s’anaren decantant cap al seu germà Carles la conspiració de la cort, mostra de la qual fou la…