Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Liber Pontificalis
Compilació anònima de biografies de papes, des de sant Pere fins a Martí V (1431), redactada en etapes successives.
La forma més antiga data del començament del s VI Les biografies, molt breus per als papes més antics i molt extenses per als darrers, segueixen un esquema estereotipat El conjunt és precedit d’una carta apòcrifa del papa Damas a sant Jeroni Fou editat críticament per LDuchesne i per ThMommsen
Semanario Curioso, Erudito, Comercial y Económico
Publicacions periòdiques
Publicació setmanal apareguda a Barcelona del 1773 al setembre del 1774.
Fou fundada per Pere Àngel de Tarassona, com a continuació del diari del mateix nom Publicà articles de tema miscellani El 1775 en reprengué la publicació i hi féu aparèixer, en setmanes alternes, la Crònica de Jeroni Pujades, traduïda al castellà per ell mateix, i una Historia de Mauritania y del Reino de Argel En 1776-77 publicà El blasón de Cataluña , història apòcrifa d’EBarelles
Llibre de feits d’armes de Catalunya
Literatura catalana
Crònica apòcrifa redactada per Joan Gaspar Roig i Gelpí (segle XVII) i atribuïda a Bernat Boades (segle XV).
Desenvolupament enciclopèdic A la segona meitat del segle XVII, Roig fingí haver trobat, en una notaria de Blanes, una còpia feta a la segona meitat del XV per un servent del cosmògraf Jaume Ferrer de Blanes, a partir d’un original obra del rector de la parròquia de Santa Maria de Blanes, Bernat Boades d’existència documentada, pretesament enllestit el 1420 Roig explica que en feu treure una nova còpia abans que no se’n perdés l’antiga, i la traduí al castellà per preparar-ne una impressió que finalment no es dugué a terme, i que n’incorporà fragments en obres historiogràfiques seves Escrita…
Sumari d’Espanya
Història
Crònica escrita al darrer terç del segle XV, en què la relació dels fets arriba fins a l’època d’Alfons el Magnànim, però que fingeix ésser feta al segle XII per un personatge imaginari anomenat Berenguer de Puigpardines.
Segons una primera interpretació, el Sumari no fou sinó la traducció al català d’un original llatí datat en temps del comte de Barcelona Ramon Berenguer III , segons acredita el mateix cronista a l’inici de l’obra Però les darreres recerques han arribat a la conclusió que l’obra és un escrit del segle XV que per interessos nobiliaris remet als inicis del segle XII, per guanyar en legitimitat El Sumari fou així redactat en plena decadència nobiliària, fet que confirmaria aquesta hipòtesi El Sumari d’Espanya és una crònica històrica d’interès nobiliari que recull, madurades, les llegendes més…