Resultats de la cerca
Es mostren 2 resultats
l’Encarnació
Dogma segons el qual en Crist, criatura humana, es manifesta personalment, per la unió hipostàtica, el Verb de Déu.
La idea més genèrica d’un ésser diví que entra en la carn en un cos humà pertany al patrimoni religiós comú en l’àmbit complex de les manifestacions de la divinitat En certs sectors del budisme la idea d’encarnació va implicada en la doctrina de la transmigració de les ànimes Així, el dalai-lama és una encarnació del Buda i, en l’hinduisme, Kriṣhṇa i Rama són encarnacions del déu Viṣhṇu Hom pot veure una forma indirecta d’encarnació en el títol de “fill de la divinitat suprema” atribuït al rei pels clàssics del confucianisme xinès, i hom pot dir semblantment en relació amb el Japó, l’Egipte i…
concili I de Constantinoble
Segon concili ecumènic (381), convocat per l’emperador Teodosi, al qual assistiren 150 bisbes orientals, que condemnaren el semiarianisme, el macedonianisme i l’apol·linarisme.
El concili adoptà un símbol de fe existent compost després del 362, el qual fou conegut posteriorment amb el nom de nicenoconstantinopolità i fou introduït en la celebració de la missa