Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Unión Democrática Aranesa
Partit polític
Partit fundat el 1982 a Viella, s’integrà a Unió Democràtica de Catalunya [UDC].
Es coalitzà amb Convergéncia Democràtica Aranesa sota el nom de Coalició Aranesa CA-CiU Aquesta aliança es trencà arran de la presentació el 1992 d’una moció de censura contra la Síndica General, Pilar Busquets Partit Democràtic Aranès , que fou substituïda per Amparo Serrano UDA El 1995 obtingué 811 vots 18,9% al Consell General d’Aran i l’alcaldia de Viella A l’abril de 1999 la UDA trenca la seva relació amb UDC per establir una entesa amb el Partido Popular la coalició Unión Popular Aranesa En les eleccions al Consell d’Aran de 1999 obtingué 473 vots…
Convergència Democràtica Aranesa-Partit Nacionalista Aranès
Partit polític
Partit constituït a Lés (Vall d’Aran) pel Partit Democràtic Aranès per tal de concórrer a les eleccions locals de 1995 després de trencar la seva coalició amb Unión Democrática Aranesa.
Està integrat dins de Convergència Democràtica de Catalunya En les eleccions al Consell General de 1995 es presentà amb el nom de Convergència Democràtica Aranesa-Partit Nacionalista Aranès Assolí 1469 vots 34,8% Està liderat per Carles Barrera elegit Síndic Major, Jusèp Loís Boya diputat al Parlament de Catalunya, Albert Torelló, Joan Cassayes, Francesc Medan i Pilar Busquets En les eleccions al Consell General de 1999 obtingué 2271 vots 49,7%
Partit Democràtic Aranès
Partit polític
Partit fundat el 1983 amb l’objectiu de reivindicar i potenciar la personalitat de la Vall d’Aran.
Integrat a Convergència Democràtica de Catalunya , amb Unión Democrática Aranesa UDA, formà la Coalició Aranesa CA-CiU En les eleccions del Consell General d’Aran de 1991 la coalició obtingué 1947 vots 50,9% Al juliol de 1992, arran de la presentació per la UDA d’una moció de censura contra la síndica Pilar Busquets, la coalició es trencà El 1995 el PDA esdevingué Convergència Democràtica Aranesa
Musèu Dera Val d’Aran
Museu
Museu d’àmbit comarcal amb seu central a l’edifici renaixentista de la Tor deth Generau Martinhon de Viella.
S'inscriu dins la tendència dels ecomuseus Conté arqueologia aranesa de l’edat del bronze i d’època romana, escultura medieval aranesa entre la qual destaquen el Crist de Casarilh i el d’Escunhau, del s XIII i estris del camp i d’oficis de la vall Hom conserva en aquest museu l’armari dels privilegis o “de les sis claus”, moble del s XVIII on hom guardava l’arxiu L’antiga església gòtica de sant Joan d’Arties ha estat adaptada per a sala polivalent i d’exposicions del museu
Conselh Generau d’Aran
Òrgan de govern de la Vall d’Aran.
Rep el nom de l’antiga institució de govern de la Vall d’Aran vigent entre el 1313 i el 1834, any que fou suprimida per Pascual Madoz , i de la qual és la continuació, bé que amb les corresponents modificacions adaptades a la realitat actual Restituït per llei del Parlament de Catalunya de 13 de juliol de 1990, entrà en vigor l’1 de gener de 1991 Disposa de competències en els àmbits d’ensenyament, cultura, sanitat, serveis socials, turisme, ordenació del territori, medi ambient, transports i comunicacions, a més de les que pugui delegar-li la Generalitat El règim de finançament atorga al…
Unitat d’Aran-Partit Nacionaliste Aranés
Partit polític
Partit fundat a Viella el 1980 amb el propòsit de recuperar les institucions araneses de govern (Consell General i Síndic).
Té el seu origen en l’associació de veïns Es Terçons Es defineix com a nacionalista i progressista i defensor de la personalitat aranesa En les eleccions autonòmiques de 1984 obtingué 787 vots en les del Consell General d’Aran de 1991 obtingué 1478 vots 38,7% en les de 1995, 1305 vots 30,4% i en les de 1999, concorregué en coalició amb Gent d’Aran i el Partit dels Socialistes de Catalunya en el marc de la federació Progrés Municipal de Catalunya Obtingué 1311 vots 28,6% Els dirigents són Joan Nart president, Emili Medan secretari general i Francesc Boya secretari d’organització
la Querimònia

la Querimònia Ratificació d’Alfons IV realitzada el 1328 (el document original del 1313 es troba perdut des d'antic i des de sempre s’ha considerat la ratificació de 1328 com la veritable Querimònia)
Xarxa d’Arxius Comarcals
Història
Privilegi concedit el 1313 per Jaume II a la Vall d’Aran, en retornar al domini de la corona catalanoaragonesa després del llarg segrest de la vall per França i pel rei de Mallorca, per tal d’assegurar el domini de la vall, mitjançant una compilació escrita dels costums i usos consuetudinaris, i, a la vegada, recompensar l’adhesió que li feren els aranesos acompanyant-los d’importants franqueses i nous privilegis.
S’hi confirmà la lliure i franca possessió pels aranesos de llurs muntanyes, sense servitud reial, subvenció, precari, vegueriment ni absolució de domini, amb la llibertat dels pasturatges extensiva als prats i camps no acotats el lliure aprofitament dels boscs, de l’aigua tant per a regar com per a moure molins i la llibertat de pescar i de caçar l’exempció de tot dret de barra i l’obligació per part del rei de mantenir-los si havien de seguir-lo per més d’un dia Hom els reconeixia el règim econòmic familiar tradicional de la convinença i el retracte gentilici dit torneria Concedia, a més,…
Llei de l’Aran
Dret
Llei promulgada el 5 de febrer de 2015 per la Generalitat de Catalunya que regula l’autonomia de la Vall d’Aran
Substitueix la Llei sobre el règim especial de la Vall d'Aran del 1990 S’hi reconeix la realitat nacional occitana de la Vall d'Aran derogant en la pràctica l'estatut de comarca, estableix els drets històrics i la identitat de l'Aran amb la variant aranesa de l’occità com a llengua pròpia i que ha de ser la llengua d’ús normal i preferent de l’Administració al territori, incloent-hi l’escola, atorga el dret de decidir el propi futur i estipula un model de finançament revisable bilateralment al cap de tres anys i atorga al territori un diputat al Parlament de Catalunya No reconeix…
Convergència i Unió

Dirigents de la coalició Convergència i Unió (eleccions al Parlament, novembre del 2012)
© Convergència i Unió
Política
Coalició estable vigent en 1978-2015 entre els partits Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya com a alternativa de centre nacionalista al Principat.
Trajectòria al Parlament de Catalunya i la Generalitat El 1980, amb 43 diputats, esdevingué la primera força al Parlament de Catalunya, i Jordi Pujol i Soley ocupà la presidència de la Generalitat de Catalunya, en la qual fou confirmat successivament el 1984, que amb 73 diputats aconseguí la majoria absoluta, el 1988 69 i el 1992 70, el 1995 60 i el 1999 56 En aquestes dues convocatòries, tot i perdre la majoria absoluta i situar-se com a segona en nombre de vots però primera en nombre de diputats, CiU seguí governant en solitari bé que obtingué el suport extern del PP A partir del 2000, l…