Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
L’Impartial
Setmanari
Setmanari en francès que sortí a Perpinyà del 1889 al 1903, dirigit per Elies Alavall.
De tendència republicanosocialista i moderadament regionalista, atacà en un començament el radical Emili Brousse El 1902 es convertí en un periòdic de tendència radical socialista
La Montagne
Publicacions periòdiques
Publicació setmanal en francès apareguda a Prada i després a Perpinyà del 1905 al 1914, òrgan del Bloc Republicà.
Hi collaboraren JBourrat, VDalbiez i Arrous, que la dirigí Rival de L’Indépendant , atacà Emmanuel Brousse i Juli Escarguel Publicà algunes historietes còmiques en català
El Manresano Realista
Periodisme
Periòdic trisetmanal editat a Manresa l’any 1827.
Continuador del diari “El Realista Manresano” 1823 i d’"El Catalán Realista” 1827 Defensà l’absolutisme de Ferran VII i atacà violentament els liberals tingué poca durada
Diario Napoleónico
Periodisme
Diari publicat a la ciutat de València el 1808, de poca durada, imprès als tallers del «Diario de Valencia».
De caràcter polític, promogué la resistència contra les tropes franceses i atacà i ridiculitzà Bonaparte, sobretot a partir del 28 de juny, quan l’exèrcit comandat per Moncey fou obligat a recular
combat de Sarjel
Història
Victòria naval assolida per Andrea Doria davant el port de Sarjel (Algèria), el 1530.
L’almirall genovès havia reforçat la seva esquadra amb deu galeres del País Valencià i del Principat i deu de franceses atacà les naus de Barbarroja per sorpresa i saquejà la població Barbarroja es revenjà amb l’assassinat en massa de captius cristians
manifest de Coblença
Història
Proclama publicada a la ciutat de Coblença pel duc de Brunsvic, el 25 de juliol de 1792, en nom de l’emperador d’Àustria i del tsar de Rússia.
Comminava els francesos, sota amenaça de destrucció de París, a restablir Lluís XVI en la plenitud de la seva sobirania El poble de París, indignat per aquest manifest, atacà el palau de les Tulleries 10 d’agost i el rei fou empresonat al Temple
batalla de La Albuera
Història
Militar
Combat en el qual les forces hispanobritanolusitanes de Blake, Castaños, Carlos de España i Beresford venceren les franceses de Soult, durant la guerra contra Napoleó (16 de maig de 1811).
Els francesos es disposaven a socórrer Badajoz, assetjada pels aliats, quan l’exèrcit de Blake els atacà al llogaret de La Albuera, prop de Badajoz Després d’una batalla amb més de 13 000 baixes, els francesos es retiraren, però encara impediren la presa de Badajoz
El Federalista
Periòdic bisetmanal en castellà que sortí a Barcelona des del 24 d’octubre de 1868 fins aproximadament pel març del 1869 com a òrgan del Club dels Federalistes.
Demanà la república federal amb llibertat d’ensenyament, d’impremta i de culte, així com el sufragi universal, la descentralització administrativa i la supressió de títols acadèmics Atacà la República pel fet de no haver assolit aquestes fites Josep Roca hi publicà articles sobre precedents històrics del federalisme
Kushān
Dinastia tokhària establerta a la Bactriana al s I dC.
En fou el primer sobirà Kujulakasa ~10-~90, que atacà els parts i conquerí Kabul, Kāpiça ~50 i Gāndhāra ~65 El seu fill Vimakathpisa estengué els seus dominis fins al Panjab i entrà en contacte amb Roma i la Xina El més gran sobirà de la dinastia fou Kanishka
lliga de Nuremberg
Història
Acord de caràcter defensiu, signat a Nuremberg el 1538, entre l’emperador Carles V, els prínceps alemanys i les ciutats alemanyes per reaccionar contra els progressos del luteranisme als països nòrdics.
Fracassades les conferències de Frankfurt i de Ratisbona, esgotats tots els recursos pacífics i aprofitant la crisi del luteranisme per la mort del seu fundador, la lliga atacà els prínceps protestants reunits en la lliga d’Esmalcalda i els vencé a Mühlberg abril del 1547 L’emperador convocà aleshores la dieta d'Augsburg