Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
butlla de la Croada
Dispensa eclesiàstica atorgada el 1808 pel comissari general de la croada a favor d’Anton Aulet per a poder menjar carn i ous els dies de quaresma de l’any següent
Arxiu Històric de Girona
Concessió lliurada en forma de butlla (o sovint de breu) per la Santa Seu, a petició de diversos sobirans hispànics.
Concedia indulgències, indults, dispenses, gràcies i exempcions similars a les atorgades als croats als qui contribuïssin a les despeses de les expedicions militars contra els musulmans Gelasi II n'atorgà una a Alfons I d’Aragó per a la conquesta de Saragossa 1118 Calixt II a Ramon Berenguer III de Barcelona en les empreses contra Tortosa i Lleida 1122 Eugeni III a Ramon Berenguer IV per a la conquesta de Tortosa 1148 Innocenci III a tots els reis que prengueren part en la batalla de Las Navas de Tolosa 1212 Gregori IX a Jaume I de Catalunya-Aragó per la conquesta de València Climent IV amb…
Butlla d’Or
Història
Acta segellada i atorgada per l’emperador romanogermànic Carles IV el 1356.
Destinada principalment a reglamentar l’elecció de l’emperador, confirmà el nombre de set electors i atribuí definitivament aquesta dignitat als arquebisbes de Magúncia, Trèveris i Colònia, al rei de Bohèmia, al duc de Saxònia-Wittenberg, al marcgravi de Brandenburg i al comte palatí del Rin Prescindí absolutament del papa Establí la indivisibilitat dels dominis dels electors i llur transmissió per primogenitura
Junta del Clergat Regular
Organisme creat a Barcelona el 1812 pel governador francès de Catalunya, Charles Decaen, per tal de separar el clericat regular de la jurisdicció eclesiàstica ordinària.
La presidència de la Junta fou atorgada a Vicenç Sopena, dominicà afrancesat La Junta feu d’autoritat intermèdia entre el clericat regular i el govern francès
principat d’Ascoli
Història
Títol concedit a Nàpols per Carles V el 1532 a Antonio de Leiva y Hurtado de Mendoza, marquès d’Atella i comte de Monza, el qual era casat amb Castellana de Vilaragut.
La grandesa d’Espanya li havia estat atorgada el 1530 A la mort del sisè titular el principat revertí a la corona El 1679 Carles II concedí el ducat d’Ascoli als Marulli, que encara el posseeixen
Dispensació de la senyora de Moixent
Literatura catalana
Narració en vers de 146 hexasíl·labs apariats de tema circumstancial on un cavaller, que parla en primera persona, es presenta davant del Sant Pare i sol·licita dispensació per contraure matrimoni amb una seva cosina;
Desenvolupament enciclopèdic el papa hi accedeix, i el poema conté el text de l’esmentada dispensació pontifícia, atorgada a Avinyó el 5 de maig de 1371 Bibliografia Grifoll, I 1995 Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia
Dudum siquidem
Butlla papal atorgada a Castella per Alexandre VI el 26 de setembre de 1493.
Segons aquest document, tots els territoris de les Índies Orientals no ocupats pertanyien a Castella, i eren rebutjades les decisions, favorables als portuguesos, de Martí V 1454 i de Calixt III 1456
marquesat de Benimeixís
Història
Títol concedit el 1762 a Maria-Anna de Tàrrega-Sanç de la Llosa i de Roca, senyora de Benimeixís i de Senyera (Ribera Alta), vídua de Juan-Diego Verdes-Montenegro y Castro-Bahamonde.
La grandesa d’Espanya fou atorgada al seu net, Antoni-Enric de Salaverd i Verdes-Montenegro Rodríguez de la Roca i Tàrrega, afegint a la denominació la de Sistallo marquesat de Benimeixís de Sistallo El títol passà als de Pedro, i després als Iturralde
Cros de Vila-seca
Atletisme
Cursa atlètica disputada a Vila-seca des del 1983.
Organitzat pel Club Atletisme Vila-seca, el 1989 rebé la categoria d’internacional atorgada per la Reial Federació Espanyola d’Atletisme Actualment se celebra al parc de la Torre d’en Dolça Aplega al voltant d’un miler d’esportistes de totes les categories
comtat de Baños
Història
Títol concedit el 1621 a Sancho Martínez de Leiva y Suárez de Mendoza, primer marquès de Leiva, capità general dels galions de Nàpols.
La grandesa d’Espanya fou atorgada el 1691 al seu net Pedro de la Cerda y Leiva El títol passà als Coloma, comtes d’Elda, als Fernández de Córdoba, comtes de Teba, als Portocarrero, comtes de Montijo, als Fitz James Stuart, ducs d’Alba, i als Mitjans
marquesat de Licodia
Història
Títol concedit a Sicília el 1510 a Hug de Santa Pau, sisè baró de Butera i Licodia.
Al principi del s XVII passà als Ruffo di Calabria, prínceps de Sicília, que encara el posseeixen La baronia de Licodia havia estat atorgada pels reis Martí I i Maria I el 1393 a Hug de Santa Pau i de Ribelles, baró de Santa Pau i de Butera