Resultats de la cerca

Fabricava els automòbils de turisme de les marques Austin i Morris populars i Wolseley i Vanden Plas de luxe, els automòbils esportius Riley, MG i Austin-Healey , les furgonetes Austin, Morris i BMC , les camionetes i els camions BMC amb una càrrega útil màxima de 6 000 kg i el camió-tractor Austin-Minatic

, que canvià el 1966 —en fusionar-se amb l’Austin Motor Company Limited, la Jaguar Cars Limited i la Morris Motor Limited— pel de British Motor Holdings Limited El 1968 prengué el nom actual en fusionar-se amb la Leyland Motor Corporation L’estat en prengué el control el 1974 La forta crisi del sector l’obligà a una dura política de reestructuració a partir del 1979 El 1986 passà a formar part de Rover

L’origen és un conglomerat zaibatsu de més de setanta empreses del sector del metall que, controlades per l’industrial Yoshisuke Aikawa, es convertí en un dels primers grups industrials del Japó A més d’automòbils, construí vaixells, avions i motors per a vehicles diversos Molt lligat a l’exèrcit, contribuí decisivament a l’expansió militar japonesa a la Xina i al Sud-est asiàtic des dels anys trenta i, sobretot, a la Segona Guerra Mundial Després de la guerra, el conglomerat fou dissolt i reconvertit en empresa amb domicili social a Yokohama, seu actual amb una interrupció els anys 1968-…

Dels inicis a la dictadura franquista 1922-1976 Constituït a Barcelona el 19 d’abril de 1922, fou, després del PEN Club Internacional i el francès, el tercer dels PEN Club en crear-se Celebrà el primer plenari l’abril del 1923 i, malgrat l’hostilitat de la Dictadura de Primo de Rivera, des del començament manifestà un gran dinamisme, mostra del qual fou el nomenament, l’any 1924, d’Àngel Guimerà com a membre d’honor del PEN Club Internacional El PEN català participà en bona part dels congressos anuals i, presidit per Pompeu Fabra, al qual succeí Carles Riba l’any 1928, organitzà el XIII…

El primer és la manca de perspectiva històrica suficient, o, dit d’una altra manera, la perspectiva massa propera, que pot tendir a magnificar algunes dades i a menystenir-ne d’altres que en el futur es puguin veure com a essencials El segon problema és comú en l’estudi de qualsevol període de la història de la música encara que potser només és realment conflictiu quan es tracta de música dels darrers 300 anys interessa la pràctica general d’una època o bé els seus resultats artísticament rellevants La tria no és innocent l’historiador que considera la Segona cantata d’A von Webern, opus 31…