Resultats de la cerca

Pel seu caràcter atípic dins la configuració reticular de l' Eixample i de la seva significació urbana, la Diagonal, gran via que talla en biaix la ciutat, mereix una atenció especial Inclosa en el Pla Cerdà, trenca la quadrícula de l’Eixample Conserva el nom que Cerdà li donà oficialment, però, ha dut successivament els noms d’avinguda d’Argüelles, d’Alfons XII, del 14 d’Abril, del Generalíssim Franco i, després del franquisme, Avinguda Diagonal L’extrem de ponent, a partir de la plaça de Francesc Macià anomenada des del 1939 fins al 1980 de Calvo Sotelo fins al…

La necròpolis paleocristiana segles III-V dC es troba situada en l'espai que delimiten l’avinguda de Ramón y Cajal, l’avinguda de la Independència, la fàbrica de Tabacs i l’avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer De gran extensió 2051 tombes, conserva una sèrie d'estructures i edificis corresponents a fases i usos diversos Les restes aparegueren l'any 1923, amb l'inici dels treballs de construcció de la fàbrica de Tabacs Inicialment, les excavacions arqueològiques anaren a càrrec del Servei d'Excavacions de l'Institut d'Estudis Catalans, sota la direcció…

Els seus espectacles, sovint situats fora de l’àmbit escènic tradicional, cerquen la provocació de l’espectador mitjançant el recurs a emocions elementals, com ara l’agressivitat, l’angoixa i la por, expressades amb una mímica primitivista de gran impacte Pel que fa a l’escenografia, utilitzen material heteròclit relacionat amb el món urbà i la iconografia futurista, i el tractament de la llum i del so emfatitza la contundència dels espectacles, entre els quals cal esmentar Accions 1984, Suz/O/Suz 1985, Tier Mon 1985, Noun 1990 i l’espectacle de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics…

Fundat l’any 1902, fou creat per la colònia alemanya i suïssa establerta a Barcelona i dedicat principalment a la pràctica del tennis El seu fundador i primer president fou Udo Steinberg Tenia les installacions al passeig de Sant Joan, cantonada amb l’avinguda Diagonal

Fundada el 1875, des de l’any 1940 té el local a l’avinguda Meridiana, on anteriorment hi havia la Societat Coral La Lira Martinense Durant la dècada de 1970 tingué uns 1700 socis, que el 2013 s’han convertit en uns 450 Molts dels seus socis han sigut campions de Catalunya

El 25 de setembre de 2013 s’inaugurà el nou emplaçament del mercat a l’anomenat Bosquet dels Encants, situat a la cruïlla de l’avinguda Meridiana amb el carrer de Castillejos, a la mateixa plaça de les Glòries, però al costat oposat El nou mercat té 33306 m 2 de superfície, aixoplugats per una gran coberta

Era patrocinada per l’empresa José Artés de Arcos, del ram auxiliar de l’automoció i l’organitzava el Kart Club Barcelona Constava de quatre curses en categories de 100 cc, 125 cc i 200 cc i es disputava a l’actual avinguda de la Diagonal Amb un enorme ressò internacional, l’any 1962 recollí un rècord d’inscripció de més de cent cinquanta participants d’arreu d’Europa

Fou organitzada pel Reial Automòbil Club de Catalunya i pel Reial Moto Club de Catalunya, i es disputava en la modalitat de pujada El recorregut es feu passar per l’avinguda del Tibidabo per facilitar l’assistència del públic barceloní En la categoria de cotxes hi hagué dos guanyadors, ja que M Hörner Benz i M Grua Clement feren el mateix temps En les dècades de 1960 i 1970 es tornà a disputar una pujada Sant Cugat-Tibidabo, però ja fent servir la carretera de Vallvidrera

Organitzada pel Futbol Club Barcelona, tenia lloc al final del mes d’octubre, per a cloure la temporada La cursa completava un recorregut de 4300 m, des de l’avinguda de Rius i Taulet davant les Fonts de Montjuïc fins a les portes del castell de Montjuïc En el palmarès, hi figuren Miguel Bartolomé, Antonio Prieto, Amado Hernández, Martín Fiz i la vallesana Antònia Griñó que guanyà diverses vegades Els darrers cinc anys també es disputà en marxa atlètica, i alguns dels guanyadors foren Andrés Marín, Manuel Alcalde tres vegades consecutives, 1982, 1983, 1984 i Emilia Cano

Fou absorbida per la Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited , que presidia Frederick S Pearson la línia fou electrificada 1905, i l’ample de via 1 668 mm fou canviat per l’internacional 1 435 mm A partir del 1912, la línia fou explotada conjuntament amb els Ferrocarrils de Catalunya El 1929 fou inaugurat el pas subterrani des de la plaça de Catalunya fins a Sant Gervasi, i el 1953, el tram final, fins a Sarrià Explota també, des del 1954, la branca que va de Gràcia a l’avinguda del Tibidabo Des del 1979 depèn de l’entitat de dret públic Ferrocarrils de la…