Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Club Ciclista la Bisbal
Ciclisme
Club ciclista de la Bisbal d’Empordà fundat l’any 1987.
Creà un equip cadet i s’especialitzà en l’organització de Campionats de Catalunya de categories de base A partir del 1989 entrà a la Copa Catalana de bicicleta tot terreny amb l’organització d’una prova El 1991 endegà una cursa de la Challenge dels Països Catalans També inicià el Cinturó Ciclista del Baix Empordà
Foc de la Bisbal
Militar
Enfrontament que tingué lloc a la Bisbal d’Empordà el 6 d’octubre de 1869, durant la revolta federalista, entre les tropes del governador militar de Girona i una força republicana de 2 000 homes que s’havien fet forts a la ciutat.
Aquests, en llur majoria menestrals de la indústria surera, havien constituït una junta revolucionària, dirigida pel diputat Pere Caimó, la qual havia proclamat dos dies abans la República Democràtica Federal En caure presoner Caimó, i davant l’anunci de l’arribada de reforços governamentals des de Barcelona, els revoltats es dispersaren
comtat de la Bisbal
Història
Títol concedit el 1810 pel consell de la Regència, i aprovat per les corts de Cadis el 1811, al general Enrique O’Donnell y Mareschal pels seus serveis durant la guerra del Francès.
Ha passat a la família Balderrábano
Cobla La Principal de la Bisbal
© La Principal de la Bisbal
Música
Formació musical de cobla fundada el 1888 a la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà).
Sorgí com a evolució de la Cobla Vella de La Bisbal El 1932 fou nomenada cobla oficial de la Generalitat de Catalunya, títol restituït el 1978 pel president Josep Tarradellas Al llarg de la història integrà figures destacades, com els tenors Albert Martí, Ramon Rossell, Josep Coll, Ferran Rigau i Ricard Viladesau, i fou dirigida successivament per Robert Mercader, Josep Canet, Josep Maria Soler, Josep Saló, Genís Canet, Conrad Saló el de més durada, des del 1935 fins el 1977, Josep Cassú, Josep Maria Surrell i, des del 1992, Francesc Cassú Habituada als escenaris internacionals,…
Cobla La Principal de la Bisbal
Música
Cobla orquestra catalana fundada el 1888 a la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà), fruit del ric ambient musical bisbalenc generat, des del 1880, pel mestre J. Carreres i Dagas.
Considerada popularment la primera cobla de Catalunya, ha estat guardonada en diferents concursos i premis El 1892, sota el guiatge del seu segon director JM Soler, guanyà el premi d’interpretació al concurs de les Festes Colombines de Barcelona, i l’any 1902 obtingué la Medalla d’Honor, ex aequo amb la Principal de Peralada, al concurs de les Festes de la Mercè de Barcelona El 1932 fou nomenada Cobla Oficial de la Generalitat de Catalunya, títol que li fou restituït el 1978 Ha estat dirigida per R Mercader, JM Soler, J Saló -gràcies al qual la formació es mantingué capdavantera des des la fi…
Terracota. Museu de Ceràmica de la Bisbal
© Terracotta Museu
Museu
Museu de titularitat municipal situat a la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà) i instal·lat en una antiga fàbrica de ceràmica de revestiment, convertida en un notable conjunt de patrimoni industrial.
El museu custodia un important fons de ceràmica amb un interès orientat cap a la ciència i posant l’èmfasi en la ceràmica aplicada a l’arquitectura Al juliol del 1998, s’inauguraren les noves installacions museogràfiques
Fira de Circ al Carrer de la Bisbal d’Empordà
Teatre
Fira celebrada anualment a la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà) des del 1996 durant el tercer cap de setmana de juliol.
Té el predecent en la iniciativa de l’entitat bisbalenca Paufila, que els anys 1984 i 1985 organitzà dues edicions de Fira de Circ, que reprengueren una dècada més tard Organitzada conjuntament per l’entitat Fira de Circ i l’Ajuntament, els espectacles mostren una àmplia diversitat de gèneres i intèrprets circenses bàsicament acrobàcia, malabars i pallassos que s’exhibeixen en diversos punts del centre urbà L’any 2012 li fou concedit el premi Nacional de Cultura en la categoria de circ
Club Atlètic Bisbalenc
Futbol
Club de futbol de la Bisbal d’Empordà.
Fundat l’any 1957, el seu precedent fou la Unió Esportiva Bisbalenca, creada l’any 1922 Posteriorment fou denominat la Bisbal Futbol Club 1929-32, Centre d’Esports Bisbalenc 1934-36 i Club Deportiu la Bisbal 1942-57 Des del 1957 ha jugat en diverses categories d’àmbit català La temporada 2010-11 jugà a primera territorial El futbol base es canalitza a través de la Fundació Esportiva Atlètic Bisbalenc, creada l’any 2005
Anglada
Historiografia catalana
Família de pagesos benestants originaris de Fonteta (Baix Empordà), alguns membres de la qual als s. XVII-XVIII foren dietaristes.
Des del 1612 fins al 1808, Miquel, Josep, Francesc, Joan i Miquel, cinc generacions d’aquesta nissaga, deixaren un testimoniatge de la vida del mas Anglada, proper a la vila de la Bisbal d’Empordà Tenen especial interès els apunts de Miquel Anglada, que fou jurat i clavari de la Universitat forana de la Bisbal, sobre les primeres dècades del s XVII, i de Francesc Anglada, sobre la primera meitat del s XVIII El manuscrit, que té un total de 106 fulls, és propietat de la família Lluís Conde i és dipositat a l’Arxiu Històric Comarcal de la Bisbal d’Empordà…
Insurrecció Federal
Història
Aixecament provocat, després de l’ordre de dissolució de les juntes revolucionàries locals manada per la junta de Madrid, a diversos indrets del Principat pels federals i els carlins que no acceptaren la Constitució del 1869.
Els federals intransigents formaren una junta revolucionària, a Barcelona, dirigida per Baldomer Lostau i Josep Anselm Clavé a l’Empordà, Pere Caimó i Bascós i Francesc Sunyer i Capdevila organitzaren diverses partides, que, amb uns 2000 components, es feren forts a la Bisbal Foc de la Bisbal , fins a llur rendició Pel novembre del 1869 els diputats federals tornaren a les corts i foren ben acollits pel general Prim