Resultats de la cerca

En les seves 9 hectàrees de terreny, disposa de 30 boxs, 50 pàdocs, pistes de doma clàssica, salts i galop, i una pista rodona Té escola d’equitació i imparteix cursos de perfeccionament de doma clàssica, raid, salts d’obstacles i curses Organitza rutes i marxes a cavall, espectacles hípics i festes com les dels Tres Tombs També ofereix serveis de pupillatge

Fundat el 2006, es creà com a successor de l’antic Aero Club Gallecs Té la pista de vol a ca l’Amell, a Lliçà de Munt En acrobàcia ha estat campió autonòmic, estatal i internacional Participa en proves puntuables d’àmbit espanyol i català en les disciplines de maquetes, velers, acrobàcia i helicòpters Té unes installacions de 4800 m 2 , una pista de 110 × 15 m de terra compactada, zona de boxs, zona d’estacionament d’helicòpters, zona de públic i aparcament

Fundat per a promocionar els esports eqüestres, té seccions de ponis, formació bàsica, alt rendiment i especialització, i escola d’adults Disposa d’installacions en un terreny de 5 ha, amb 200 boxs de cavalls i ponis, pistes de competició, entrenament i formació, i dos picadors coberts Les installacions actuals foren inaugurades el 1997 amb l’objectiu de crear un centre d’alt rendiment per a les especialitats de doma clàssica i salt d’obstacles Organitza l’Open Sports Club-Prohípica i el concurs d’obstacles

Pensat com a substitut de l’antic Circuit de Montjuïc de Barcelona, la construcció s’anà endarrerint fins el 1986, amb l’arribada de Sebastià Salvadó a la presidència del RACC, quan el projecte va rebre l’impuls decisiu La primera pedra fou collocada el 24 de febrer de 1989 L’any 1991 fou inaugurat, amb el nom de Circuit de Catalunya, amb una carrera dels Campionats d’Espanya de velocitat, una setmana abans del bateig internacional, el Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1 Des d’aquell any el circuit no ha deixat de formar part del calendari anual de la Fórmula 1 L’any 1992 acollí el primer Gran…

Els precedents es troben en la Casa de Sanitat d’aquest barri conegut des del segle XVI, un centre de quarantena que acollia els possibles contaminats d’ultramar L’afluència cada cop més gran a la ciutat d’aquests collectius durant el segle XIX, a conseqüència de la creixent importància del port de Barcelona, que donaren lloc a diverses epidèmies de còlera i febre groga, comportà que l’Ajuntament hi construís un llatzeret 1905 Al novembre del 1914 hom edificà uns pavellons dedicats a combatre una epidèmia de febre tifoidea, considerats l'inici de la institució En el mateix…