Resultats de la cerca

En plena època del rock transcendent, el grup, integrat pels germans Brian Wilson baix i piano, Carl Wilson guitarra, Denis Wilson bateria i teclats, el seu cosí Mike Love veu i Al Jardine guitarra i baix, tornà el rock a la seva frivolitat inicial Brian, l’ànima del grup, potencià les harmonies vocals, els ritmes -influïts per Chuck Berry- i les lletres adolescents sobre surf, cotxes i noies, i aconseguí èxits com Good Vibrations , Surfin' i Barbara Ann Amb Pet Sounds 1966, un dels millors discos de la història del rock , donaren la seva resposta particular a l’…

El seu estil, catalogat com a rock innovador, s’ha vist enriquit per les freqüents incursions del seu líder, Robert Fripp, en les músiques d’avantguarda, sovint en collaboració amb Brian Eno La seva última referència discogràfica, que consta de tretze títols, data del 1986 Cal destacar els discs In the court of the Crimson King 1969, Islands 1971, Red 1974 i Three of a perfect pair 1984

Capdavanters d’aquest estil musical, els seus fundadors Bon Scott veu i Angus Young guitarra van liderar la millor etapa del grup, amb temes com Rock’n’Roll Damnation i Highway To Hell , al costat de Malcolm Young guitarra, Philip Rudd bateria i Mark Evans baix Arran de la mort de Scott -que fou substituït per l’anglès Brian Johnson-, la banda va començar una nova etapa mancada, potser, de la creativitat de l’anterior

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Fair-Play Produccions Maria Teresa Fontanet, Barcelona, Lauren Films Antoni Llorens, Barcelona ARGUMENT Assumpció Maresma novella escrita posteriorment a partir del guió GUIÓ FBellmunt, Ferran Torrent FOTOGRAFIA Javier GSalmones Agfacolor, Panavision AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Tomàs Morató, Llorenç Miquel, Lluís Llistosella, Francisco Prósper MUNTATGE Jordi Espresate MÚSICA Manel Camp, Joan Vives SO Jaume Meléndez, Tecni-3 INTERPRETACIÓ Stephen Brennan Mike O’Brian, Ariadna Gil Muriel Basora, Mònica Huguet Bàrbara Martí, Josep Maria Pou l’inspector…

Organitzada per la Federació Catalana de Bitlles i Bowling FCBB, des del 2005 forma part del circuit europeu Els guanyadors individuals han estat els jugadors del Club Bowling Diagonal Moisès Pérez 2003 i José Ignacio Estévez 2004, així com el finès Osku Palermaa 2005, l’italià Federico Rossi 2006, el suec Martin Larsen 2007, el finès Jari Ratia 2008, l’argentí Lucas Legnani 2009, el danès Thomas Larsen 2010 i el nord-americà Brian Voss 2011

La primera edició se celebrà el 1960 al circuit del parc de Montjuïc, mentre que la segona i tercera tingueren lloc els anys 1963 i 1964 al circuit de Pedralbes Organitzada pel Karting Club Pedralbes i dirigida per Joaquim Sagnier, fou una prova de resistència en què participaren els millors pilots espanyols Els equips estaven formats per dos pilots, que corrien en les categories de 100, 125 o 200 cc En les diferents edicions s’hi inscrigueren una cinquantena d’equips També hi havia una prova d’automobilisme amb el mateix nom al final dels anys seixanta Es tractava d’una cursa de resistència…

En un principi dugué el nom de Cor Nacional, i posteriorment el canvià diferents vegades Cor de la BBC 1932, Societat Coral de la BBC 1935 i Cor Simfònic de la BBC 1977 Han estat directors de l’agrupació, entre d’altres, Stanford Robinson, Cyril Dalmaine o Brian Wright Des del 1989 Stephen Jackson n’és el director titular El cor debutà el 23 de novembre de 1928 en l’estrena de The Pilgrim’s Progress de sir Granville Bantock, que en dirigí la partitura El cor és integrat per uns 170 cantaires, que s’alternen d’acord amb les actuacions i el repertori escollit Han fet gires arreu d’…

Té lloc a les installacions del Bowling Pedralbes El format inicial fou per equips de tres jugadors i, a partir del 1981, per parelles L’any 1997 la Federació Catalana de Bitlles i Bowling es feu càrrec de l’organització amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Bowling Pedralbes Des del 2001 forma part del circuit europeu European Bowling Tour i es disputa individualment Ha esdevingut una de les proves més prestigioses del calendari En cada edició hi participen una mitjana de 160 esportistes de més de 24 federacions de tot el món, amb els jugadors més rellevants del circuit europeu i…

El seu estil ampli, capaç de tocar amb la mateixa facilitat el pop o la música ètnica, combinat amb la cura dels texts, convertiren Talking Heads en una de les bandes més representatives dels anys vuitanta Debutaren el 1975 el seu primer disc, Talking Heads ‘77 , arribaria dos anys després Després de More Songs About Buildings and Food 1978, produït per Brian Eno i accèssit a les llistes nord-americanes, seguiren Fear of Music 1979, My Life in Bush of Ghosts 1981, Remain in Light 1980, The Name of This Band is Talking Heads 1982, Speaking in Tongues 1983, Stop Making Sense 1984,…

És integrat per Brian Johnson veu, que substituí Bon Scott, mort el 1980, Malcom Young guitarra, Angus Young guitarra, Phil Rudd bateria i Cliff Williams baix, que el 1977 substituí Mark Evans Cal destacar els seus discs Let there be rock 1977, Highway to hell 1979, Back in black 1980 i Stiff upper lip Amb el seu últim treball d’estudi, Ball breaker , feren una gira mundial i actuaren a Barcelona el 1996 El 2003 entraren a formar part del Rock and Roll Hall of Fame Dos anys després publicaren Family Jewels , un doble DVD en què repassen tres dècades de carrera discogràfica, el…