Resultats de la cerca

Fundada el 1896, és titular del vedat del mateix nom A partir del 1963 es reunien al local del Club Gimnàstic de Tarragona, però posteriorment feren un local a la Casa del Guarda Mas de Salort, situada al mig del vedat Conserven algunes normes des de la seva fundació, que han esdevingut tradició, com que el dies festius només es pot caçar fins a les 14 hores L’any 1995 tingueren el màxim nombre de socis, uns 40 després s’anaren reduint

Promoguda per l’Ajuntament, té lloc, habitualment, el diumenge més proper a Santa Caterina, el 25 de novembre Nasqué com una activitat dinamitzadora de la centenària Fira de Santa Caterina, justificada pel fort arrelament que la caça menor amb gos té a la població S’hi fa una mostra de gossos de caça, de tipus local, una mostra de taxidèrmia cinegètica, parades d’utillatge per a caçar i per als gossos, i una mostra d’animals cinegètics vius, entre d’altres És visitada per unes 10000 persones

És la més antiga de les que se celebren a Catalunya i a l’Estat espanyol L’organitza la Societat de Caçadors de Taradell l’últim cap de setmana del mes de juliol Generalment inclou competicions de gossos i una fira mercat amb exposició i exhibició de gossos, gastronomia, falconeria, utillatges per a caçar, simulador de caça i de tir virtual, tir amb arc, etc També sol incloure una exposició de taxidèrmia de fauna autòctona i internacional La fira ha arribat als 200 expositors i als 9000 visitants

Fundada el 1972, sota la presidència d’Enric Moulines Salvatella, inclou la Colla del Senglar de Maçanet de Cabrenys L’any 1454 un privilegi reial concedia als maçanetencs poder caçar lliurement a qualsevol lloc del seu terme En començar a proliferar el senglar, l’any 1910 es creà la primera colla del senglar, dita dels Vilars, que posteriorment s’anomenà colla dels Americans Durant els anys cinquanta es creà una segona colla, la de Maçanet, que posteriorment es digué dels Russos Russos i Americans convisqueren fins que al principi del 2012 s’uniren en l’actual Colla del Senglar Té uns 100…

S’hi confirmà la lliure i franca possessió pels aranesos de llurs muntanyes, sense servitud reial, subvenció, precari, vegueriment ni absolució de domini, amb la llibertat dels pasturatges extensiva als prats i camps no acotats el lliure aprofitament dels boscs, de l’aigua tant per a regar com per a moure molins i la llibertat de pescar i de caçar l’exempció de tot dret de barra i l’obligació per part del rei de mantenir-los si havien de seguir-lo per més d’un dia Hom els reconeixia el règim econòmic familiar tradicional de la convinença i el retracte gentilici dit torneria…