Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
comtat de Serra i Sant Iscle
Història
Títol concedit el 1891 a Robert Robert i Surís
, sobre propietats que tenia a Serra de Daró i Sant Iscle d’Empordà, al Baix Empordà.
El 1928 i a petició pròpia, li fou canviada la denominació per la de marquesat de Serralavega
comtat de Plegamans
Història
Títol concedit el 1693 a Miquel de Clariana-Seva i d’Ardena
.
En lliurar-se-li el despatx 1698 li fou canviada la denominació per la de comtat de Múnter
marquesat de la Tranquil·litat
Història
Títol concedit el 1833 al general Francesc Dionís de Vives i Planes
.
La seva denominació fou canviada per la de comtat de Cuba en lliurar-li, el mateix any, el reial despatx
comtat de Torralba
Història
Títol concedit en el regne de Sardenya el 1631 al noble Miquel Comprat i de Castellví, senyor de Torralba, Urí, Meilogo i Iberi.
El 1925 fou rehabilitat pels Queralt i li fou canviada la denominació original per la de comtat de Torralba de Aragón Ha passat als Pinyero
comtat de Vilallonga
Història
Títol concedit el 1603 a Pere Franquesa i Esteve
, senyor de Vilallonga.
El succeí el seu fill Martí de Franquesa i Gabriel, cavaller de l’orde de Sant Jaume i comanador de Castellanos al de Calatrava, que morí sense fills En succeir-lo el seu renebot Pere Josep Civerio i Pasqual de Bonança li fou canviada la denominació per la de comtat de Vilafranquesa
marquesat de Vilafranca
Història
Títol concedit pel rei arxiduc Carles III el 1708 al noble mallorquí Francesc Sureda de Santmartí i de Safortesa, cavaller de Calatrava, sobre la seva possessió o baronia de Sant Martí d'Alenzell.
Fou confirmat el 1760 al seu net, Salvador Sureda de Santmartí i Cotoner, regidor perpetu de la Ciutat de Mallorca i diputat per les Balears El 1820 li fou canviada la denominació per la de marquesat de Casa Desbrull al tercer titular, Antoni Desbrull i Boïl d’Arenós, cavaller de Sant Joan, i passà als Villalonga
marquesat de Manises
Història
Títol concedit l’any 1704 a Vicent Boïl de La Scala i de Perellós, baró de Manises.
El 1751 li fou canviada aquesta denominació per la de marquesat de La Scala La senyoria, després baronia, de Manises havia estat concedida a Artal de Luna el 1237 A la primeria del segle XIV fou adquirida per Pere de Boïl i d’Aragó, i fou confirmada el 1329 al seu fill Felip de Boïl i de La Scala
escola de Mègara
Escola filosòfica que agrupà diversos pensadors que visqueren durant els segles V i IV aC.
Aquests, seguint l’exemple d’Euclides de Mègara, interpretaren la doctrina socràtica en sentit eleàtic, identificant el seu concepte del bé amb el concepte de l’ens únic de Parmènides i de Zenó Aquest influí, sobretot, el mètode de confutació per l’absurd, adoptat per Euclides i els seus successors De llur dialèctica nasqué l’erística, o art de la controvèrsia, que connectava amb certs aspectes inferiors de la sofística de la mateixa època Els representants més coneguts d’aquesta escola foren —al costat d’Euclides— Eubulides, Diodor Cronos i Estilpó Plató n'atacà les teories en el seu diàleg…
marquesat de Remissa
Història
Títol concedit el 1848 amb la denominació de Casa Remissa, a Gaspar Remisa i Miarons; als pocs dies li fou canviada la denominació.
El succeí la seva filla gran Maria Dolors Remisa i Rafo, muller de Jesús Muñoz y Sánchez, segon comte de Retamoso, cunyat de la reina-governadora Maria Cristina, la qual morí sense successió El títol quedà vacant
Segle XX
Música
Qualsevol aproximació a la tasca (en certa manera impossible) de resumir què ha estat la música al segle XX s’enfronta per força a dos problemes.
El primer és la manca de perspectiva històrica suficient, o, dit d’una altra manera, la perspectiva massa propera, que pot tendir a magnificar algunes dades i a menystenir-ne d’altres que en el futur es puguin veure com a essencials El segon problema és comú en l’estudi de qualsevol període de la història de la música encara que potser només és realment conflictiu quan es tracta de música dels darrers 300 anys interessa la pràctica general d’una època o bé els seus resultats artísticament rellevants La tria no és innocent l’historiador que considera la Segona cantata d’A von Webern, opus 31…