Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Cursa del Llobregat

Arribada de la Cursa del Llobregat del 2009
Club Ciclista Sant Boi / Manuel Carrero Garcia
Ciclisme
Competició ciclista de carretera disputada anualment des de l’any 1982 al llarg del curs del Llobregat.
Pertany al calendari de la Copa Generalitat de Grans Clàssiques categoria d’elit i sub-23 i l’organitza el Club Ciclista Sant Boi Entre el 1999 i el 2010 pertanyé també al calendari de la Copa d’Espanya Tradicionalment unia les poblacions de Berga i Sant Boi de Llobregat, però a partir del 2010 la sortida té lloc a la Pobla de Lillet El trajecte passa per Manresa i Martorell i els alts de Vacarisses i Ullastrell en són les principals dificultats En el palmarès figuren molts corredors que posteriorment accediren a la categoria professional Ginés Salmeron, Ramón Medina, Carles Torrent, Íñigo…
Aquelarre
Folklore
Festa anual celebrada a Cervera l’últim cap de setmana d’agost i que té les bruixes com a principals protagonistes.
S'hi fan correfocs, espectacles, música, màgia i esoterisme, i tenen una especial rellevància la Fira del Gran Boc i el ball de la polla També s’hi ha consolidat l’Aquelarret Infantil Fou creat el 1978 per l’Assemblea de Joves de la ciutat amb la collaboració dels membres de la revista “Carreró de les bruixes” Posteriorment han anat agafant el relleu altres entitats i persones, sempre amb el suport de l’ajuntament En el seu origen la festa se celebrava al carreró de les bruixes, però després s’ha anat estenent per bona part de la ciutat antiga, inclòs el castell L’…
Portocarrero
Família noble castellana, originària de Portugal.
Fundada al s VIII, assolí la possessió de Porto Carrero, a Portugal, de la qual prengué el nom Un dels seus membres, Juan Rodríguez Portocarrero, emigrà a Castella, on rebé la senyoria de les tercias de Toro 1396 Els seus descendents foren marquesos de Castrillo i entroncaren, entre altres, amb les cases de Moguer, Villanueva del fresno i Medellín
Consell del Regne
Història
Organisme polític de l’Estat espanyol creat per la llei de successió de 1947, que tenia per missió principal d’assessorar el cap d’estat en afers transcendentals.
Era format pel president de les corts, sis consellers nats alts càrrecs de l’exèrcit, l’Església i la justícia i sis membres de les corts Entre d’altres atribucions, tenia la de presentar la terna de candidats per a president de govern i la de proposar a les corts, d’acord amb el govern, el successor del cap d’estat en cas d’incapacitat d’aquest o de morir sense successió Actuà per primera vegada el 1973, quan proposà la designació de l’almirall L Carrero Blanco com a president de les corts més tard, proposà la d’A Suárez 1976 per al mateix càrrec Desaparegué arran de la Constitució del 1978
Centro Nacional de Inteligencia
Cos dependent del Ministeri de Defensa de l’Estat espanyol dedicat a activitats d’obtenció, avaluació i interpretació d’informació per a la defensa de l’estat.
Els seus antecedents es troben en els diversos cossos de seguretat de l'Estat espanyol creats pel règim franquista des del 1939 En acabar la Guerra Civil Espanyola, en coexistiren diversos, dedicats a la lluita contra la subversió en els àmbits interior, militar i exterior Un dels més importants per l'abast i els recursos era el Servicio de Información de la Guardia Civil SIGC, fundat l'any 1941 Aquests cossos tenien com a tasca principal la lluita contra el separatisme i el comunisme i, en general, de tota subversió que posés en perill els fonaments de la dictadura A partir del 1951, el…
Opus Dei
Religió
Institució de l’Església catòlica, fundada a Madrid, el 1928, per Josemaría Escrivá de Balaguer y Albàs.
L’Opus Dei és constituït per un prelat amb el seu propi clergat i els laics homes i dones, solters i casats, de diverses condicions socials que, per vocació, s’incorporen lliurement a la prelatura El prelat és també president general de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu, associació de preveres unida intrínsecament a la prelatura i que té com a finalitat difondre entre la resta de clergues seculars l’esperit fundacional de l’Opus Dei La seva finalitat és difondre una presa de consciència de la crida universal a la santedat i a l’apostolat, en l’exercici del treball professional ordinari…
Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Partit polític
Partit polític de caire feixista creat per un decret del general Franco (com a cap de l’Estat i “Generalísimo” dels exèrcits “nacionals”), dictat a Salamanca el 19 d’abril de 1937, que instituí un partit únic per al nou règim per mitjà de la fusió de les dues organitzacions més importants que funcionaven a l’Espanya “Nacional” des de l’inici de la Guerra Civil (Falange Española de las JONS i Comunió Tradicionalista) i la dissolució de totes les altres (com ara Acción Popular o Renovación Española). El decret també instituí la fusió de les milícies falangistes i carlines, que s’integraren en una nova Milicia Nacional. Franco assumí la direcció de l’organització, com a “jefe nacional”.
Evolució històrica La promulgació del Decret d’Unificació significà el primer pas en el procés de feixistització del règim franquista Feixistització basada en la voluntat de Franco i de Ramón Serrano Suñer el seu principal conseller i l’home fort del règim fins els anys 1941-1942 d’emular els règims aliats l’Itàlia feixista i l’Alemanya nazi fonamentalment i de dotar el règim d’un partit únic, una base de masses i un programa on es concretés una genèrica “justicia social” S’adoptà el programa “vellfalangista”, amb les seves apellacions a conceptes com ara “revolución nacional” o “…
ETA
Membres d’ETA fent una conferència de premsa
© Fototeca.cat
Sigla d’Euskadi ta Askatasuna (‘País Basc i Llibertat’), organització basca revolucionària clandestina.
Dels inicis sota el franquisme a la Transició espanyola Creada el 1959 per grups d’estudiants de Guipúscoa i de Biscaia organitzats al voltant de la revista Ekin ‘Fer’, ‘Treballar’ 1952, es definia com a nacionalista, aconfessional i democràtica En 1959-61 aparegué Zutik ‘Dempeus’, l’òrgan oficial, i la lluita fou de caràcter marcadament propagandístic Les assemblees I 1962, II 1963, III 1964 i IV 1965 concretaren la teoria i les formes d’organització d’ETA i decidiren explícitament el recurs a l’acció armada com una de les vies d’assoliment dels objectius La V Assemblea 1966-67, arran de la…