Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Els Simpson
Sèrie d’animació creada pel dibuixant, guionista i autor de còmics nord-americà Matt Groening (Portland, Oregon, 15 de febrer de 1954).
És protagonitzada per la família del mateix nom formada per Homer, el pare, Marge, la mare, i els seus fills Bart, Lisa i Maggie, entorn de la qual apareixen altres personatges segons l’argument Té l’origen en els curts d’animació emesos en el programa de varietats The Tracey Ullman Show 1987 El primer episodi l’emeté la cadena Fox el 17 de desembre de 1989, on ha continuat ininterrompudament El 2019 arribà als trenta anys, cosa que la convertia en la sèrie més llarga de la història Aconseguí un èxit immediat gràcies a la combinació d’humor càustic i irreverent, de vegades polèmic, el reflex…
El Jueves
Revista humorística publicada a Barcelona des del 1977
.
Amb el subtítol de “La revista que sale los miércoles”, és escrita en castellà, i des dels inicis seguí l’estètica i la tendència política d’ E l Papus 1973-86, revista en la qual collaboraren alguns dels seus autors més destacats Combina text i tires còmiques, i entre els articulistes, guionistes i dibuixants que hi han treballat hom pot esmentar Oscar , José Luis Martín, Albert Monteys, Ivà , Jaume Perich , Kim , El Roto , Manel Fontdevila, Iu Forn i Romeu, entre molts altres Amb un humor càustic i una clara intencionalitat d’esquerres, els temes habituals són l’actualitat política…
Sàtires
Literatura catalana
Llibre de poemes de Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates), publicat el 1927, amb il·lustracions de Xavier Nogués.
És, si fa no fa, el tercer volum de la trilogia anunciada el 1908, en el moment de publicar La muntanya d’ametistes , el que havia de dedicar a la psicologia humana La seva publicació tardana, però, l’aparta lleugerament de les directrius més pròpiament noucentistes del 1908, tot i que s’acosta més als cànons de l’arbitrarisme i la pulcra artificiositat que no pas als corrents postsimbolistes dels anys vint Torna a ser un llibre extraordinàriament ordenat, amb tres parts “De pecats”, amb atenció especial als pecats capitals, tot i uns afegits en què el component pecaminós és més aviat irònic…