Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
Carta Col·lectiva de l’Episcopat Espanyol
Història
Document sobre la Guerra Civil Espanyola de caràcter historicodoctrinal, publicat el primer de juliol de 1937.
Fou redactat pel cardenal Isidre Gomà a instàncies del general Franco El signaren tots els prelats de l’Estat espanyol, llevat de Francesc Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona, i de Mateo Múgica, bisbe de Vitòria El document, molt divulgat internacionalment, ajudà decisivament el Movimiento Nacional en reconèixer a l’alçament una legitimitat patrioticoreligiosa contra el comunisme
vaga de Tramvies de Barcelona del 1951
Història
Considerada la primera acció col·lectiva contra la dictadura del general Franco.
Al final de febrer del 1951, s’inicià a Barcelona una onada de protestes com a resposta a l’augment del preu dels bitllets del transport públic El greuge comparatiu amb Madrid, on els bitllets eren més econòmics tot i la pujada de preus, fou el detonant de la mobilització La població es negà massivament a utilitzar el transport públic i féu els desplaçaments a peu, amb nombroses manifestacions de protesta Una vegada aconseguida l’anullació de l’augment de preus dels bitllets, la vaga prosseguí i s’estengué a les empreses de la ciutat i a les d’altres centres industrials de Catalunya Amplis…
Co-hong
Història
Grups de firmes mercantils xineses autoritzades pel govern a comerciar a Canton amb els comerciants procedents d’Occident, abans que la primera guerra de l’Opi (1839-42) ampliés les possibilitats de comerciar dels mercaders estrangers amb la Xina.
El terme prové de la corrupció del mot xinès kung-hang ‘empresa collectiva’
Comissió Consultiva Nacional de Convenis Col·lectius
Dret del treball
Comissió que té per funció l’assessorament i la consulta a les parts de les negociacions col·lectives de treball amb vista al plantejament i la determinació dels àmbits funcionals dels convenis.
Funciona sempre de forma tripartida i elabora i manté al dia un catàleg d’activitats que pot servir d’indicador per a les determinacions dels àmbits funcionals de la negociació collectiva
Open Theatre
Teatre
Grup nord-americà de l’Off-Off Broadway novaiorquès fundat el 1963 per Peter Feldman i Joseph Chaikin, del Living Theatre.
Dugué a terme un teatre polèmic i agressiu, no comercial, basat en l’experimentació, l’expressió corporal i la creació collectiva, amb muntatges com Vietrock 1966, America Hurrah 1968 o Terminal 1970
Unió de Treballadors del Camp
Agronomia
Sindicat agrícola català fundat el 1871 i integrat, com a unió d’ofici, dins la Federació Regional Espanyola de l’AIT; l’any següent tenia quaranta-quatre seccions a tot l’Estat espanyol, trenta-tres de les quals radicades a Catalunya.
Al maig del 1873 celebrà a Barcelona el seu segon congrés, amb delegats de quaranta-set localitats, la gran majoria catalanes, que representaven gairebé deu mil obrers Contrari a la desamortització dels béns comunals i favorable a la propietat collectiva de la terra, desaparegué el 1874, després de la interdicció de la Internacional
Editorial Alcides
Editorial
Editorial de Barcelona (1961-64), fundada per Pere Puig i Quintana, que també la dirigí.
Francesc d’Assís Ripoll en fou el president i promotor Publicà, entre d’altres, Un segle de vida catalana 1814-1930 , obra collectiva dirigida per Ferran Soldevila, el Llibre de l’any 1962 i 1963, els almanacs Els llibres de tothom 1962, 1963, 1964 i 1965, dirigits per Joan Oliver, i la collecció Biografies populars 18 volums
Obra de Buenas Lecturas
Associació catòlica creada a Barcelona el 1890 i activa fins al 1912.
Fou una iniciativa catòlica collectiva que tingué la collaboració de diverses personalitats catòliques com Ildefons Gatell , que era president de l’Obra i fundador de la Biblioteca Popular Santa Anna Inspirada en l’Oeuvre des Bons Livres Cambrai 1820, tenia entre els seus objectius principals l’organització i la difusió de la premsa catòlica A partir del 1895 publicà en forma de butlletí un Repertorio de Buenas Lecturas
Grup dels Sis
Música
Denominació que hom donà al grup integrat pels compositors D.Milhaud, A.Honegger, F.Poulenc, G.Auric, L.Durey i G.Tailleferre, que es caracteritzaren per l’oposició a l’estètica de Wagner i de Debussy i per una reticència teòrica davant qualsevol sistematització.
S'aplegaren vers el 1918 i feren seu el manifest de Jean Cocteau Le coq et l’Arlequin d’aquesta manera volgueren assimilar llur evolució a la de la pintura o de la literatura Inspirats per ESatie, incorporaren a llurs obres un aire de cafè concert i de music-hall , elements de jazz i de foxtrot L’única manifestació collectiva, llevat de LDurey, fou l’estrena de Les mariées de la Tour Eiffel 1921, de Jean Cocteau
Théâtre du Soleil
Teatre
Companyia de teatre francesa fundada el 1964 per Arianne Mnouchkine, organitzada com una cooperativa de creació col·lectiva.
El 1970 presentà 1789 , una revisió de la Revolució Francesa des de l’òptica popular, continuada per 1793 1972 i L’âge d’or 1975 El 1976 la companyia es dissolgué i el 1979 alguns membres es reagruparen per escenificar una adaptació de Mephisto , de Klaus Mann, seguida els anys vuitanta per un cicle d’obres de Shakespeare adaptades a l’estil teatral oriental Ricard II, Enric IV i Nit de Reis que afavoriren el muntatge d’una obra sobre el sud-est asiàtic Norodom Sihanouk 1985
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina