Resultats de la cerca

Els comunistes se n'empararen a l’inici de la guerra civil de 1936-39, i sortí amb periodicitat intermitent fins a la fi del 1938

Desenvolupament enciclopèdic El projecte, com escriu Pierre Vilar, partí de la insòlita confluència entre la iniciativa de la Junta de Comerç de Barcelona, que volia oferir ferms referents històrics al renaixement econòmic de Catalunya, i un intellectual capaç d’advertir en el desenvolupament material i en l’equilibri social la vertadera història d’un poble L’interès de la Junta de Comerç pels orígens i progressos de l’antic Consolat començà al principi dels anys setanta del s XVIII, que encarregà a l’advocat Antoni Juglà i Font l’arranjament del seu arxiu amb la intenció de…

Desenvolupament enciclopèdic Fou impresa a Barcelona el 1779, en dos volums, i completada amb dos volums més de Suplemento el 1792, sota els auspicis de la Junta de Comerç i de l’Ajuntament de Barcelona Obra pionera de la historiografia econòmica europea, és bàsica per a la història política, naval, econòmica i institucional de Catalunya fins al final del s XVII, per la seva moderna metodologia i el seu aparell crític i documental Significa la culminació d’un esforç historiogràfic collectiu al voltant de la Junta de Comerç, amb la collaboració especial de Jaume Caresmar L’obra canvia…

Fou impresa a Barcelona en 1779-92, en quatre volums i sota els auspicis de la Junta de Comerç de Barcelona És bàsica per a història política, naval, econòmica i institucional de Catalunya fins al final del segle XVII, per la seva moderna metodologia i el seu aparell crític i documental Consta de tres parts ben diferenciades La primera versa sobre l’antiga marina des del segle XI, les expedicions ultramarines, la tàctica naval, les antigues ordinacions i la història de les drassanes, del port i de la milícia naval la segona tracta del comerç i de la navegació en relació amb els diferents…

Promoguda per la junta de comerç de Bilbao, amb la finalitat de donar suport a les empreses basques siderometallúrgia, transport marítim i ferroviari, la primera sucursal fou la de París 1902 El 1963 creà el Banco Industrial de Bilbao, el 1970 absorbí quatre bancs vinculats el Castellano, l’Asturiano de Industria y Comercio, el de la Coruña i el d’Irún, i el 1979 absorbí el Banco de Huesca, amb seu a Barcelona La crisi bancària li donà l’oportunitat d’adquirir alguns bancs afectats, entre els quals tres del grup RUMASA, un del País Valencià —Banc de Promoció de Negocis— i un del…

L’any 1954 passà a mans de l’INI i, a partir del 1959, fou administrada per la companyia Iberia La crisi energètica dels anys setanta li creà pèrdues que donaren lloc en 1979-80 a una reestructuració, centrada en l’ampliació de capital i l’adequació de la flota L’any 1984 transportà 4,3 milions de passatgers en 63 000 vols Del 1982 al 1984 es féu càrrec de l’explotació de l’aeroport de la Seu d’Urgell El 1999 la companyia fou completament absorbida per Iberia, cosa que comportà la desaparició del nom i de la marca corporativa

Inicialment tenia 390 membres i 14 seccions —algunes no estrictament econòmiques, com la de literatura i la de nobles arts— Agrupà, entre els seus socis, Joan Illas i Vidal, Josep Sol i Padrís, Joan Jaumandreu, Valentí Esparó i el jove Laureà Figuerola A partir del 1849 el seu òrgan d’expressió fou El Bien Público , que aviat abandonà el provincialisme i adoptà una actitud pararegionalista per al Principat Publicà fulletons com Barcelona antigua y Barcelona moderna 1848, d’Illas i Vidal, i l' Informe sobre el proyecto de tratado especial de comercio con Inglaterra 1868 El 1862…

Adoptà la marca comercial Vocente Té el seu origen l’any 1910 amb l’aparició del diari “El Pueblo Vasco”, que posteriorment es fusionà amb “El Correo” L’empresa anà adquirint diferents diaris, entre els quals el “Diario Vasco” el 1948 Amb l’adquisició del “Diario Montañés” 1984 inicià l’expansió fora del País Basc que emprà la societat Corporación de Medios de Comunicación Social COMECOSA per tal d’emparar-se successivament de capçaleres d’àmbit provincial “La Verdad”, “Hoy” i “Idealn 1988 “Sur” 1990 “La Rioja” 1993 “El Norte de Castilla” 1994 “El Comercio” 1995 i “Las Provincias…

Fundada a Barcelona el 1942 per Isidre Esteba i Sanahuja, es domicilià primer al carrer de Balmes, i després al d’Aragó Denominada al principi CYRE Comercio y Representaciones Españolas, fou una empresa de reduïdes dimensions fins a l’arribada, el 1957, dels germans Albert i Joan Herbera, els quals contactaren amb Esteba per comprar-li la marca Regina Films, dedicada bàsicament a la producció de documentals L’operació no reeixí, però propicià la incorporació dels Herbera a CIRE Esteba fou el president del consell d’administració, A Herbera en fou el gerent i Joan adquirí la…

L’incompliment de les promeses pactades entre Joan Sallarés, president del Foment, i l’anomenat “General Cristiano”, així com la solució autoritària que el nou govern de Silvela-Polavieja donà a la vaga dels gremis, portà a la transformació de la Junta en Unión Regionalista Al nou grup, que presidí l’industrial cotoner Lluís Ferrer-Vidal, s’hi afegiren personalitats com els doctors Bartomeu Robert, exalcalde de Barcelona, i Miquel Àngel Fargas, president de l’Acadèmia de Medicina, els germans Girona o el jove advocat Josep Bertran i Musitu, unit per via matrimonial amb els Güell-López El…