Resultats de la cerca

Fou fet per a la capella del Palau Reial de Barcelona, on encara es conserva El pla iconogràfic correspon al tipus de retaule català anomenat dels set goigs Anunciació, Naixement, Epifania, Resurrecció, Ascensió, Pentecosta, Dormició i Coronació de la Mare de Déu la taula central és dedicada a l’Epifania, i en una de les figures dels tres reis hom ha volgut identificar el rei-conestable Corona el retaule un calvari, i el completen una predella amb quatre figures de sants, entre ells un sant Jordi, i dues grans portes laterals, amb les figures de santa Caterina i santa Isabel de…

Fou destruït definitivament el 1814 per les tropes franceses en llur retirada

Caigueren presoners, entre altres, Pere, cosí del conestable, els vescomtes de Rocabertí i de Roda, el governador de Catalunya Guerau de Cervelló i Bernat Gilabert de Cruïlles

Li fou confiscat per traïdor Fou concedit de nou en data incerta, per aquell monarca, al seu fill bastard Enric després rei Enric II, però el seu germà, el rei Pere I, l’hi confiscà el 1366 per concedir-lo a Fernando de Castro y Ponce de León, majordom major seu Enric II l’hi confiscà el 1369, encara que, sense dret, l’havia concedit, el 1366, al conestable Bertran Du Guesclin El 1371 fou atorgat de nou per Enric II al seu nebot Pedro de Castilla, conestable de Castella mort el 1400, fill natural del mestre de Sant Jaume Fadrique de Castilla El succeí el seu fill…

Anomenat també estil hispanoflamenc , es manifesta principalment en la profusa decoració arquitectònica, d’influència borgonyona i flamenca, amb temes de tipus heràldic i amb estilitzacions vegetals Obres d’aquest estil són la cartoixa de Miraflores i la capella del Conestable de la catedral de Burgos, de Simón de Colònia, el palau de l’Infantado de Guadalajara i San Juan de los Reyes de Toledo, de Juan Guas, i l’hospital de Santiago de Compostella i el de Santa Cruz de Toledo, d’Enrique Egas

Els Colonna foren els caps del partit gibellí, en oposició als Orsini, que ho foren del partit güelf tots dos constituïren les famílies més poderoses de Roma Cal destacar també llurs rivalitats amb els Gaetani i contra el papa Bonifaci VIII Molts membres d’aquesta família moriren el 1347 en la desfeta de la noblesa romana per Cola di Rienzo, a la porta de San Lorenzo de Roma Vers el 1225 els Colonna adquiriren les senyories de Capranica, Zagarolo i Gallicano Línia troncal dels prínceps de Paliano Estirp provada del llinatge és Pietro I mort el 1108, senyor de la Colonna castell proper a Roma…

La quadrilla, dita generalment dels germans Coixard , adscrita al bàndol dels cadells —com a tal estigué al servei de Francesc Robuster, bisbe de Vic 1598-1607—, fou considerada pel lloctinent de Catalunya, duc de Monteleone 1608, la més perillosa del Principat juntament amb la de Perot Rocaguinarda amb la qual, malgrat ésser adscrita als nyerros, evità de topar El 1614 es refugià, juntament amb la quadrilla d’en Trucafort, al castell occità de Montalban, centre d’hugonots, controlat pel conestable de Montmorency, al qual fou sollicitada l’extradició En la repressió del duc d’…

Es traslladà a Grècia amb Benedetto Zaccaria mort vers el 1307, almirall del rei Sanç IV de Castella, que s’apoderà de Quios, centre de la producció del màstic, i juntament amb el seu germà, Manuele Zaccaria , obtingué Focea de Miquel Paleòleg, amb les seves importants mines d’alum Per enllaç adquiriren béns a Morea, que passaren als descendents Bartolomeo Zaccaria mort abans del 1335, que es casà amb Guglielma Pallavicini, hereva de Bodonitza Centurione Zaccaria , senyor de Veligosti, Damala i Khalandrítsa Martino Zaccaria mort el 1345, senyor de Tenedos, Lesbos i Quios, que el 1327 es casà…

Carles III de Borbó, que comandava l’exèrcit imperial, aprofità les dificultats en què es trobaven els membres de la lliga de Cognac Francesc I, el papa, els estats italians El papa Climent VII, tot i la seva capitulació el 1526 a Hug de Montcada, havia persistit a ajudar la lliga, fet que decidí el conestable de Borbó, com a represàlia, a atacar Roma Morí, però, al primer assalt, i aquest fet provocà la venjança dels seus soldats el papa es refugià al castell Sant'Angelo, la seva guàrdia de suïssos fou exterminada i els soldats imperials es lliuraren a un saqueig implacable i…

L’exèrcit de Francesc I, format per uns 20 000 infants i uns 1 500 cavallers, assetjà per l’octubre del 1524 la ciutat, defensada per una guarnició imperial comandada per Antonio de Leiva mentrestant l’exèrcit imperial comandat pel marquès de Pescara i per Charles de Lannoy s’uní amb els lanquenets del conestable de Borbó i inicià l’atac el 24 de febrer Malgrat la inicial feblesa de la cavalleria del marquès de Pescara, la situació fou salvada pels arcabussers —primera vegada que les armes de foc prenien un paper predominant en una batalla— i després per la irrupció dels homes de…