Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Gran Atractor
Astronomia
Zona de l’Univers amb una gran concentració de matèria fosca, la qual cosa provoca l’atracció de diverses galàxies, entre elles la Via Làctia.
La seva existència no ha estat confirmada i és sotmesa a controvèrsia
marquesat del Vasto
Història
Títol concedit, el 1496, a Íñigo de Ávalos, sobre la terra del Vasto d’Ammone (el primer marquesat del regne de Nàpols).
La grandesa d’Espanya li fou confirmada el 1762 al dotzè titular Diego de Ávalos Cal destacar entre llurs posseïdors Alfonso d'Ávalos Passà als Sanchiz, marquesos de Valderas
comtat de Guimerà
Història
Títol concedit el 1599 a Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i d’Aragó, sobre la seva baronia de Guimerà.
Ha passat als Ferrandis d’Híxar, els Silva i els Caro La baronia de Guimerà fou un feu dels Alemany, possiblement sortits dels Cervelló fou confirmada el 1359 a Francesc Alemany i passà als Castre-Pinós a la primera meitat del segle XIV
Festa d'Aran
Història
Dia oficial de la Vall d'Aran (17 de juny), celebrat anualment des del 1991.
Commemora la data de celebració de les primeres eleccions al Conselh Generau d’Aran , que reprèn l’autogovern atorgat per Jaume II des del 23 d’agost de 1313 amb els privilegis de la Querimònia , confirmada pels successius monarques, des d’Alfons IV 1328 fins a Ferran VII 1817
marquesat de Manises
Història
Títol concedit l’any 1704 a Vicent Boïl de La Scala i de Perellós, baró de Manises.
El 1751 li fou canviada aquesta denominació per la de marquesat de La Scala La senyoria, després baronia, de Manises havia estat concedida a Artal de Luna el 1237 A la primeria del segle XIV fou adquirida per Pere de Boïl i d’Aragó, i fou confirmada el 1329 al seu fill Felip de Boïl i de La Scala
baronia d’Eroles
Història
Jurisdicció senyorial que des de la fi del s XI pertanyia als Eroles, feudataris dels comtes de Pallars.
Passà als Queralt, als Vilanova, als Borrell, als Ibáñez-Cuevas i als Oriola-Cortada Comprenia, a més d’Eroles —cap de la baronia—, Montllobar, Sant Adrià, Alsamora, la Vileta, Gurp, la quadra de Cabiserans i Morrebeig Fou confirmada com a títol del regne el 1761 a favor de Maria de Borrell i de Copons, àvia del baró Joaquim d’Ibáñez-Cuevas i de Valonga
Universitat de Tarragona
Centre d’ensenyament superior creat a Tarragona el 1572 per iniciativa de l’arquebisbe Gaspar Cervantes de Gaeta, que donà vint mil lliures per a la construcció de l’edifici; aquest era compartit pel seminari conciliar, i fou derruït al final del segle XIX.
Encara que la institució universitària fou confirmada per Gregori XIII el 1574, no començà a funcionar fins el 1577, i fins el 1588 el rei no li concedí el privilegi de conferir graus acadèmics Hom hi ensenyava gramàtica, arts i teologia Suprimida per decret filipista el 1717, fou convertida en Estudi Literari, incorporat a la Universitat de Cervera el 1724 Aquesta nova institució fou clausurada el 1846 La represa d’estudis universitaris no tingué lloc fins el 1970, que fou inaugurada una delegació de la Universitat de Barcelona El 1991 els centres d’estudis agrupats sota el nom…
Institut d’Estudis Aranesi
Institució acadèmica que té per finalitat establir i actualitzar la normativa de l’aranès, i promoure’n la investigació i l’estudi.
Creat el 2002, depèn del Conselh Generau d’Aran , que el 2008 aprovà reconèixer-lo com a autoritat lingüística de l'aranès a la Vall d'Aran, confirmada el 2010 per la Llei de l’occità, aranès a l'Aran Al gener del 2014 el Govern de Catalunya aprovà el decret pel qual s’estenia aquesta funció a la totalitat del territori català, on l’aranès és llengua oficial junt amb el català i el castellà, segons estableix l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 Exerceix autoritat normativa sobre les administracions públiques i els organismes que en depenen, els centres d’ensenyament…
Via fora els adormits
Política
Opuscle polític antiborbònic, publicat a Barcelona el 1734, en el qual es reivindica la restitució de les constitucions catalanes abolides per Felip V de Castella.
L’autor —anònim— fingeix l’existència d’una carta de Mr Broak, secretari del plenipotenciari anglès Mitford Crow que havia signat el pacte de Gènova amb els representants catalans, el 1705, i la resposta d’un català cognomenat Vallès És un allegat a favor de les constitucions i de la utilitat comuna que representaria llur restabliment, a més d’una denúncia de l’incompliment del pacte per part dels anglesos, que s’havien compromès a fer respectar aquestes constitucions La publicació d’aquest opuscle, vint anys després de la derrota, prova la persistència de la consciència nacional catalana,…
ducat d’Híxar
Història
Títol senyorial concedit a Aragó el 1483 a Joan Ferrandis d’Híxar i de Cabrera, setè senyor de la baronia d’Híxar i de Lécera, primer comte d’Aliaga (1466).
Al seu besnet Lluís Ferrandis d’Híxar i Ramírez de Arellano, comte de Belchite, Carles I li negà la investidura dels ducats d’Híxar i de Lécera, no fou reconegut com a gran ni a Aquisgrà 1520 ni a les corts de Montsó i només li permeté que fos inclosa la seva casa comtal de Belchite entre les vuit cases grans del regne d’Aragó El fill d’aquest aconseguí de Felip II de Castella la investidura dels dits ducats 1594, que fou confirmada per Felip III el 1599, que també li reconegué la grandesa Passà als Silva, marquesos d’Alenquer, que es cognominaren Fernández de Híxar, als…